|
|
||||||||||||||||
|
Actualitat |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
L'IEC celebra la setanta-sisena edició dels Premis Sant Jordi La Societat Catalana de Llengua i Literatura crearà la Societat Rusiñol Girona estrena l'exposició del centenari de l'Institut d'Estudis Catalans Salvador Giner: «La llengua catalana, cor de la nostra cultura i identitat, té en el Diccionari normatiu l'expressió més alta» Mor l'enginyer Enric Ras, membre de l'Institut d'Estudis Catalans
L'IEC celebra la setanta-sisena edició dels Premis Sant Jordi L’Institut, que atorga des de 1914 guardons i ajuts a la recerca, ha liurat enguany trenta-dos premis i borses d’estudi per un valor de 114.400 euros
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va lliurar, el passat 24 d'abril, els Premis Sant Jordi 2007, que integren el LXXVI Cartell de premis i borses d'estudi de l'Institut. L'acadèmia catalana va entregar un total de trenta-dos premis (més tres accèssits), tretze de generals, set destinats específicament a estudiants i dotze borses d'estudi. Els guardons i ajuts sumen 114.400 euros –amb imports que oscil·len entre els 600 i els 12.000 euros–, a més d'incloure, segons els casos, la publicació del projecte. L'acte de lliurament va ser presidit pel conseller
d'Innovació,
Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet,
i pel president de l'IEC, Salvador Giner.
Huguet va voler, amb les seves pròpies paraules, «sortir-se del
guió» en
el lliurament dels Premis Sant Jordi 2007,
per tal de reiterar la necessitat d’un pacte nacional sobre la recerca,
que el govern «posarà en marxa pròximament» i que «ha
de ser impulsat també des d’altres departaments no universitaris». «Sense
un acord estratègic, la recerca estarà sempre amb l’ai al
cor, per quin color té el govern o per quin conseller està al
davant». La recerca, condicionada pel pressupost També van assistir al lliurament de guardons els vicepresidents de l'Institut, Antoni Riera i Salvador Alegret, el secretari general de l'IEC, Joandomènec Ros, diversos integrants del Consell Permanent i altres membres de l'acadèmia catalana. En nom dels guardonats, va intervenir Rosa M. Miró-Roig, guanyadora del Premi Ferran Sunyer i Balaguer 2007. Des de la seva institució el 1914, els guardons distingeixen aquelles institucions i persones que han contribuït, amb les activitats o amb els seus treballs, a la consolidació i el prestigi de la recerca científica i de la cultura catalana, amb especial incidència en la promoció dels joves investigadors de tots els àmbits de la ciència i les humanitats. El premi amb la dotació més elevada –12.000 euros– és el Ferran Sunyer i Balaguer de Matemàtiques, instituït el 1992 per la Fundació del mateix nom, participada per l'IEC. En aquesta edició, el jurat l'ha atorgat a la catedràtica del departament d'Àlgebra i Geometria de la Universitat de Barcelona, Rosa M. Miró-Roig, pel treball Lectures on determinantal ideals, perquè té un «paper clau en l'àlgebra commutativa i la geometria algebraica, amb aplicacions a la teoria d'invariants, a la teoria de representacions i a la combinatòria». Uns dels premis, el de Medi Ambient, dotat amb 6.000 euros i convocat conjuntament per l'IEC i l'Obra Social Caixa Sabadell, ja fou lliurat, el passat 11 d'abril, al geògraf David Saurí, per la seva tasca divulgativa i pel seu historial investigador en planificació del territori, en socioeconomia ambiental i en relació als aspectes socials de l'aigua i als seus efectes . Vint-i-cinc dels premiats provenen de Catalunya, tres del País Valencià, un de la Catalunya del Nord, un de les Illes Balears, tres d'Itàlia i dos d'Alemanya. En el transcurs de la vetllada, es va fer pública la convocatòria del Cartell de premis i borses d'estudi del 2008. (En el proper número d'El Butlletí de l'IEC ampliarem informació sobre els guardonats i els seus treballs)
Convocatòria del Cartell 2008: Reportatge fotogràfic (1): Reportatge fotogràfic (2):
La Societat Catalana de Llengua i Literatura crearà la Societat Rusiñol La nova societat impulsarà els estudis sobre l'artista català La Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL) de l'IEC crearà la Societat Rusiñol amb l'objectiu d'aprofundir en l'estudi de l'obra dramaturg i pintor català. La proposta va sorgir en el transcurs del col·loqui internacional "Santiago Rusiñol, del Modernisme al Noucentisme" celebrat els passats 12,13 i 14 d'abril a la seu de l'IEC de Barcelona i al Palau Maricel de Sitges, coincidint amb la celebració de l'Any de l'escriptor i el centenari de l'IEC.
L'escriptora Carme Riera va ser l'encarregada de cloure el col·loqui amb una conferència titulada «Algunes raons per admirar Rusiñol». La iniciativa impulsada per la SCLL va comptar amb vuit conferències i ponències, dues taules rodones i s'hi van presentar vint-i-cinc comunicacions. Les sessions del col·loqui van inciar-se el 12 d'abril, amb la conferència de la comissària de l'Any Rusiñol, Margarida Casacuberta, «El Rusiñol del Glosari», a la seu de Barcelona de l'IEC. En la sessió inaugural hi van participar el president de l'Institut, Salvador Giner i el president de la SCLL i un dels coordinadors del cicle, August Bover. També hi va assistir l'altra coordinadora, l'escriptora Vinyet Panyella. El col·loqui va sorgir de la necessitat d'estudiar, descobrir o replantejar la personalitat i l'obra de Santiago Rusiñol en el transcurs del Noucentisme. Els objectius eren promoure estudis i recerques d'història cultural, amb caràcter interdisciplinari i en el sentit més ampli sobre Rusiñol i el seu temps, amb un interès especial pel primer terç del segle XX –Noucentisme, avantguardes i època d'entreguerres– i atreure nous públics interessats en la història cultural de Catalunya i dels territoris de llengua catalana. A més dels experts que van analitzar les diverses facetes de l'autor de l'Auca del senyor Esteve –publicada enguany fa just un segle–, el col·loqui va tenir la particularitat d'obrir la participació a tots els investigadors, els estudiants i la resta de públic interessats per la figura de Santiago Rusiñol. Hi van participar ponents de diverses universitats dels països catalans, de la Universitat de Granada, de la Universitat de Palermo i de la Universitat de Cracòvia. Artista modern amb reconeixement internacional Pintor, narrador, introductor del poema en prosa a Catalunya, dramaturg, periodista, col·leccionista de forja catalana antiga, teoritzador de l'art total i del sacerdoci de l'art, creador de la figura literària del senyor Esteve, i, per damunt de tot, capdavanter del moviment modernista durant els anys del tombant del segle XIX al XX, Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931) és una de les personalitats més atractives i complexes de la història cultural catalana, que va fer de la seva vida i de la seva obra l'encarnació del mite de l'artista modern, amb projecció europea i reconeixement internacional. Enemic manifest d'Eugeni d'Ors i addicte entusiasta de Pompeu Fabra, l'existència d'un Santiago Rusiñol en plena activitat des dels anys del Modernisme fins a la fi del Noucentisme obre una àmplia perspectiva d'anàlisi i estudi interdisciplinaris que aquest col·loqui va explorar i incentivar, per tal de descobrir i posar en relleu l'etapa menys coneguda del recorregut artístic i intel·lectual de Rusiñol. Les actes del col·loqui seran editades durant el primer trimestre del 2008 per l'Institut d'Estudis Catalans. 'Rusiñol, del Modernisme al Noucentisme',
per Vinyet Panyella i August Bover: Reportatge fotogràfic: Més informació (bloc de Vinyet Panyella)
Girona estrena l'exposició del centenari de l'Institut d'Estudis Catalans La mostra es pot veure al Centre Cultural de Caixa Girona fins al 20 de maig; després visitarà Andorra, Perpinyà, València, Maó i l'Alguer, entre altres ciutats
El Centre Cultural de Caixa Girona, Fontana d'Or, acull fins al proper 20 de maig, la versió itinerant de l'exposició commemorativa del centenari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). La mostra, titulada «L'Institut d'Estudis Catalans, 1907-2007. Un segle de cultura i ciència als Països Catalans», és coproduïda per l'IEC, la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales (SECC), adscrita al Ministeri de Cultura, i la Fundació Caixa Girona. L'exposició recull una cronologia de les principals efemèrides que han configurat la trajectòria de l'acadèmia catalana de les ciències i les humanitats al llarg dels cent anys d'història i una selecció d'imatges i audiovisuals distribuïts en quatre àmbits: els protagonistes, els fets, el llegat i el futur de la institució. Present, passat i futur El primer àmbit està dedicat als membres de l'IEC, en particular aquells que el van configurar inicialment i els que en van assegurar la continuïtat o la reconstrucció en els moments difícils de la dictadura de Primo de Rivera, la Guerra Civil o la dictadura franquista. També rememora els successius espais que van emmarcar i emmarquen avui les activitats dels homes i dones de l'IEC. El segon recorda els principals fets i actuacions de l'Institut, des de les primeres campanyes d'estudi de l'arquitectura i la pintura romàniques dels Pirineus o les excavacions d'Empúries, fins a l'Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya; des de les normes ortogràfiques de 1912 fins a la recent publicada segona edició del Diccionari de la llengua catalana. El tercer mostra, per una banda, com moltes de les iniciatives engegades per l'IEC han cristal·litzat, més tard, en normes de referència, institucions o serveis transcendentals per a la recerca i la difusió del coneixement. Així, institucions o serveis com la Biblioteca de Catalunya, el Museu Nacional d'Art de Catalunya, l'Institut Cartogràfic de Catalunya o el Servei Meteorològic de Catalunya tenen el seu origen en iniciatives de l'Institut. D'altra banda, el fons editorial de l'IEC, la seu central, acuradament restaurada, els arxius i el fons d'art també formen part del valuós llegat que l'IEC aporta a la societat catalana. En el quart àmbit, diferents veus, de dins i de fora de l'IEC, parlen de l'ambició de continuïtat dels programes en curs, de noves fites i de l'exigència de la societat al servei de la qual ha d'estar. Els comissaris de l'exposició són el vicepresident Antoni Riera, el secretari general, Joandomènec Ros, i el secretari científic, Ricard Guerrero. Josep M. Camarasa n'és l'assessor científic i guionista, juntament amb Daniel Freixes i Maria Marín, de Varis Arquitectes. La mostra es pot visitar a la Fontana d'Or (carrer Ciutadans, 19, de Girona), de dilluns a divendres, d'11 a 14 hores i de 17 a 21 hores; dissabtes, d'11 a 21 hores, i diumenges i festius, d'11 a 14 hores. Andorra, següent parada Després de Girona, la mostra es podrà veure, durant la primera quinzena de juny, al Claustre dels Miralls del santuari Meritxell d'Andorra. Al llarg de 2007 i 2008, en dates pendents de determinar, l'exposició visitarà Perpinyà, València, Maó, l'Alguer i altres ciutats dels territoris de llengua catalana. A banda d'aquesta mostra itinerant, la seu de Barcelona de l'IEC acollirà la versió ampliada, amb el mateix títol, que romandrà oberta del 12 de setembre al 16 de desembre de 2007 i que inclourà, a més de fotografies i audiovisuals, documents originals, com manuscrits, llibres i obres d'art. Crèdits exposició: Quadríptic exposició: Reportatge fotogràfic:
Salvador Giner: «La llengua catalana, cor de la nostra cultura i identitat, té en el Diccionari normatiu l'expressió més alta» El nou DIEC es presenta als professionals i als escriptors, el mateix dia en què ja va ser consultable en línia «La llengua catalana, [...] el cor mateix de la nostra cultura i de la identitat del nostre poble, té en el Diccionari normatiu la seva expressió més alta». Salvador Giner, president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), va tancar amb aquestes paraules la intervenció en la presentació pública de la segona edició del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2), especialment adreçada als professionals de la llengua (correctors, professors, assessors lingüístics...) i als escriptors.
L'acte es va celebrar el passat 18 d'abril, a l'auditori de la Casa Convalescència de la Universitat Autònoma de Barcelona, al recinte de l'Hospital de Sant Pau. El mateix dia també es va inaugurar la possiblitat de consultar en línia el DIEC2, a través del web de l'Institut, com ja es podia fer fins ara amb la primera edició del diccionari normatiu del català. En la sessió hi van intervenir, a més de Salvador Giner, Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l'Institut, i Joaquim Rafel, director de les Oficines Lexicogràfiques de l'IEC. En representació del consorci editor del DIEC2, format per Grup 62 i Enciclopèdia Catalana, va parlar Albert Pèlach, director general del grup Enciclopèdia Catalana, que conjuntament amb Xavier Mallafrè, director general del Grup 62, van formar part també de la taula de presidència. En l'obertura de l'acte, Salvador Giner va subratllar que la llengua, «en el cas del nostre poble n'és el tret diferencial i decisiu», «cabdal per a la definició, la permanència, la prosperitat i l'esdevenidor de la nació». «La llengua catalana, per als catalans, ha esdevingut un tret estructural, de soca-rel, de la nostra existència com a poble»; «és un fet nacional constitutiu».«Traieu-nos la llengua catalana –va concloure– i deixarem d'ésser. Soscaveu-la i començarem a deixar d'ésser; començarem a ésser, certament, una altra cosa, un altre país». En la sessió, els responsables de l'IEC van voler explicar directament, sobretot als professionals implicats en l'estudi o en l'ús de la llengua, així com als escriptors, que intervenen de manera decisiva per a crear-la i renovar-la, com s'ha efectuat la segona edició del DIEC i quins són els continguts i les aportacions més destacades. Entre els més venuts El DIEC2, amb 69.988 entrades, incorpora 3.213 articles nous i en suprimeix 791 de la primera edició –té, per tant, 2.422 entrades més que la primera edició–, publicada l'any 1995. Es va posar a la venda el 29 de març passat i es va posicionar immediatament en el primer lloc de les llistes de llibres més venuts de no ficció en català, segons diversos mitjans de comunicació. D'altra banda, els editors van programar diverses iniciatives per afavorir-ne la màxima difusió en vigílies de Sant Jordi. En aquest sentit, van llançar ja una campanya de televisió amb la participació de tres personatges famosos: la periodista Júlia Otero, l'escriptora mallorquina Maria de la Pau Janer i l'escriptor i periodista Toni Soler. Durant les pròximes setmanes, els directius de l'Institut d'Estudis Catalans volen lliurar el DIEC2 a autoritats d'altres territoris de llengua i cultura catalanes, com ja van fer el passat 26 de març al president de la Generalitat, José Montilla, així com a les altres tres acadèmies de la llengua existents a l'Estat espanyol: la basca, l'espanyola i la gallega. Més informació sobre el DIEC2 Reportatge fotogràfic:
Mor l'enginyer Enric Ras, membre de l'Institut d'Estudis Catalans L'enginyer Enric Ras, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia (SECCT) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), va morir el passat 19 d'abril, a Benicarló, als 92 anys. El funeral va tenir lloc l'endemà a Barcelona i va comptar amb la presència del president de la Secció de Ciències i Tecnologia, David Serrat, en representació de l'IEC. Enric Ras i Oliva (Tarragona, 1915) era doctor en enginyeria industrial i llicenciat en ciències exactes. Fou catedràtic d'Electrotècnica a l'Escola d'Enginyers Industrials de la Universitat Politècnica de Catalunya, durant quaranta-un anys. També es va dedicar a la tecnologia aplicada, treballant durant trenta-quatre anys a la indústria. L'any 1978, va ingressar com a membre de la SECCT de l'IEC. Fou president de l'Associació d'Enginyers Industrials de Barcelona, membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) i fundador de l'Institut Català de Tecnologia i de l'Institut Català d'Inspecció i Control Tècnic (1986). És autor de llibres, textos i articles tècnics, entre els que destaquen les seves aportacions a la RACAB, a l'IEC i a revistes del sector. Va traduir també diverses obres tècniques alemanyes al català i al castellà. Va rebre, entre d'altres distincions, la Medalla d'Or al Mèrit Electrotècnic de l'Associació d'Electrotècnia Espanyola (1975); la Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (1985); la Medalla Narcís Monturiol al Mèrit Científic i Tecnològic (1986), i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1992).
|
||||||||||||||||
