|
Albert Balcells obre un cicle sobre els símbols de Catalunya a la Pedrera
La simbologia que hi ha darrere la senyera i Els segadors
és el tema del cicle de conferències
«Símbols de Catalunya. Història i present»,
que se celebra fins a l’11 de març a
l’entresòl de la Pedrera, de Fundació Caixa
Catalunya, a Barcelona. La conferència inaugural del cicle, que
es va pronunciar el 15 de gener passat, va ser a càrrec d’Albert Balcells,
membre de l'IEC, director de l'Arxiu de l'acadèmia catalana i
catedràtic d'Història Contemporània de la
Universitat Autònoma de Barcelona. Balcells -en la foto-,
també és el coordinador del cicle i ha publicat, entre
altres El sindicalisme a Barcelona, 1916-1923; La història de Catalunya a debat, els textos d’una polèmica, i Història de l’Institut d’Estudis Catalans.
Quins són els símbols que identifiquen una
nació i la distingeixen d’una altra? Les banderes, els
himnes, les commemoracions, les danses, els costums, els monuments, la
gastronomia, els espais i els paisatges en són un petit recull.
Al llarg d’aquest cicle de nou conferències, diversos
especialistes explicaran l’origen, l’evolució i la
vigència dels símbols amb els quals s’identifiquen
els catalans. El cicle té la col·laboració de
l’Associació Conèixer Catalunya (ACCAT).
Curs de postgrau de cartografia a la Universitat de Lleida
L’objectiu del IV Curs de Postgrau
de «Cartografia de Sòls de Catalunya i Sistemes
d’Informació de Sòls» és entrenar
professionals en cartografia de sòls d’acord amb les
prescripcions del mapa de sòls a escala 1:25.000 de Catalunya www.iec.cat/mapasols. L’Institut Geològic de Catalunya desenvoluparà el programa del mapa de sòls a escala 1:25.000 de Catalunya, un projecte liderat per l'IEC, motiu pel qual caldrà professionals especialitzats.
El curs, a càrrec de Jaume Porta Casanellas ―en
la foto―, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia
de l'IEC i director del projecte del mapa de sòls,
tindrà lloc cada divendres i dissabte al matí, del
març al juliol del 2008, al Departament de Medi Ambient i
Ciències del Sòl de la Universitat de Lleida. A
més, es farà un viatge de pràctiques, la
Transcatalonia. La preinscripció es pot fer fins al 10 de
febrer.
El Govern aprova ajuts a les universitats i centres de recerca per a promoure l’activitat investigadora
La Generalitat ha aprovat destinar més de trenta-dos milions
d’euros a les universitats i centres de recerca catalans per a
impulsar l’activitat investigadora i científica. A aquesta
xifra se li ha de sumar, en l’àmbit de la formació,
l’aportació econòmica a les escoles
d’enginyeria tècnica industrial i enginyeria
tècnica agrícola de Barcelona, que fins al 2012 rebran un
total de setanta milions d’euros.
Una de les aportacions més significatives correspon al
finançament del Fons de Promoció de la Recerca
Universitària (PROFOR), amb una inversió de 19,1 milions
d’euros. Aquest fons únic té per objectiu permetre
que les universitats financin els programes institucionals de recerca
d’acord amb els plans estratègics i en el marc del Pla de
Recerca i Innovació de Catalunya 2005-2008.
Així mateix, l’executiu ha aprovat la signatura de
diversos convenis amb universitats catalanes i invertirà 2,2
milions d’euros per a afavorir la tasca investigadora dels
docents.
Creix un 40% el nombre de parelles lingüístiques durant el 2007
En concret, han estat 6.304 les parelles que l’any 2007 han
participat en el programa «Voluntariat per la llengua».
Aquesta xifra suposa un augment del 40,23 % respecte al 2006. El
programa va ser impulsat per la Generalitat de Catalunya i el Consorci
per a la Normalització Lingüística (CPNL) per a
fomentar l’ús de la llengua catalana en les relacions
interpersonals. Serveix, bàsicament, per a posar en contacte una
persona que té coneixements bàsics de català,
però que encara no el parla, amb una altra persona que el parla
habitualment. A partir d’aquí, i durant un mínim de
deu hores, les dues persones es reuneixen on volen per parlar en
català dels temes que ells mateixos trien.
Bernat Joan, secretari de Política Lingüística, al
centre de la foto, va presentar aquest balanç. A banda de les
més de 6.000 parelles, aquest 2007 han col·laborat en el
programa 495 entitats, s’hi han adherit 2.623 establiments i
s’han organitzat 331 activitats complementàries per a les
persones participants. Durant els cinc anys d’història del
programa, hi han participat un total de 20.722 parelles.
Més informació
La Universitat Rovira i Virgili investigarà el parlar d’Andorra
Pere Navarro, Montserrat Corretger i Xavier Rull, tres professors del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (URV), han obtingut ajuts per a dur a terme els seus respectius projectes de recerca. En concret, Rull farà el treball El parlar andorrà dels segles xvii i xviii: anàlisi prospectiva.
La investigació de Rull descriurà com era la llengua
catalana parlada a Andorra durant l’edat moderna. Per obtenir
aquesta informació, buidarà textos de
l’època, com ara cartes, actes de judicis, acords del
Consell General i documentació dels comuns andorrans. Rull ha
treballat en diverses branques, com ara l’estudi de la
formació de mots, la terminologia, l’elaboració de
diccionaris, la toponímia, les perífrasis verbals o
l’estandardització oral de la llengua, i ha rebut guardons
com ara la Beca Abelard Saragossà 2006, de l’Institut d’Estudis Catalans.
Per la seva banda, Pere Navarro elaborarà el treball El parlar de Cambrils,
i Montserrat Corretger analitzarà l’aportació
crítica i creativa de Domènec Guansé en la
novel·la catalana entre el 1924 i el 1978.
Escolars de Torredembarra apadrinen mots dels avis
Lladriola (guardiola), cosquerelles (pessigolles) o aclofar-se
(deixar-se anar fins a quedar assegut) són només alguns
del miler de mots que els avis de Torredembarra i Roda de Barà
han recuperat de l’oblit. Són paraules que s’han
anat perdent del vocabulari actual i que ara reviuran gràcies al
projecte «Paraules de grans, paraules d’infants», en
què participen totes les escoles de primària i
secundària de Torredembarra i un CEIP de Roda de Barà.
Una vegada recollides les paraules, cada escolar
n’apadrinarà una, al voltant de la qual escriurà un
text. I de la tria d’aquests escrits s’editarà un
llibre que es publicarà a final del curs escolar. De les
paraules proposades pels avis, les que han tingut més
èxit són trumfo, petricó, eixida i granera.
|
|
|
L’IRTA es posa al dia
A finals de novembre passat, l’Institut de Recerca i Tecnologia
Agroalimentàries (IRTA) va complir vint-i-dos anys. Ara, el
Govern ha decidit adaptar les necessitats d’aquest Institut als
nous temps. I ho ha fet amb la creació d’una nova Llei de
l’IRTA.
La nova regulació té com a eixos principals ampliar i
concretar les finalitats i els objectius estratègics, impulsar
les funcions de transferència tecnològica i donar suport
al Govern en matèria d’universitats i recerca, enfortir el
sistema cooperatiu d’R+D agroalimentari vinculat a l’IRTA,
fer els òrgans de govern de l’Institut més plurals
i professionals i reforçar la figura del contracte programa.
Això sense deixar de banda una aposta decidida per la
sostenibilitat i la seguretat alimentària, aspectes de gran
importància per a la societat en els darrers anys. |
|
|
Euskadi, Catalunya i Galícia promouen el plurilingüisme
Els màxims responsables de la política
lingüística basca, catalana i gallegaprogramaran accions
conjuntes de foment i respecte pel plurilingüisme durant el 2008,
declarat Any Internacional de les Llengües per la UNESCO. Les
activitats començaran al Saló Expolangues de
París, que se celebra el pròxim mes de febrer. Una altra
de les línies de col·laboració consisteix a
treballar conjuntament perquè l’Estat espanyol impulsi i
planifiqui programes i actuacions per al desenvolupament de
l’educació intercultural, basada en el coneixement de la
diversitat cultural i lingüística de tot l’Estat.
|
|
|
José Antonio Pascual, nou vicedirector de la RAE
El filòleg i lexicògraf José Antonio Pascual, director del gran Diccionari històric
que prepara la Real Academia Española (RAE), ha estat escollit
vicedirector d’aquesta institució en substitució de
Gregorio Salvador, que exercia aquest càrrec des de feia vuit
anys, el màxim que permeten els estatuts.
Pascual és membre de
l’Institut d’Estudis Catalans des del 1997 i membre
d’honor de l’Institut Caro y Cuervo de Colòmbia.
Ha publicat nombrosos estudis sobre filologia, història de la
llengua espanyola, lexicografia i historiografia
lingüística. A més, és catedràtic de
Llengua Espanyola a la Universitat de Salamanca i coautor del Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico
juntament amb Joan Coromines. També és autor de diversos
estudis filològics sobre les traduccions d’autors italians
medievals.
|
|
Butlletí de la Xarxa CRUSCAT
L’Institut d’Estudis Catalans convoca una plaça de
tècnic/a lingüístic/a per a l’Oficina
d’Onomàstica de la Secció Filològica.
Més informació
L’Institut d’Estudis Catalans convoca una plaça
d'Administratiu/iva comptable per al Servei de Gestió
Econòmica.
Més informació
L’Institut d’Estudis Catalans convoca una plaça de
Cap de Servei per al Servei de recursos digitals.
Més informació
L’Institut d’Estudis
Catalans convoca una plaça de Tècnic/a de protocol i
relacions exteriors per al Gabinet de Presidència.
Més informació
|
