Contra el càncer, per Joan Massagué

75è aniversari de les Normes de Castelló: una oportunitat engrescadora, per Vicent Pitarch

Ressenyes editorials

Recull d’articles

Recull d’entrevistes

Contra el càncer

Joan Massagué, membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans

Dia a dia, investigadors de diversos laboratoris del món anem esbrinant els mecanismes moleculars a través dels quals un tumor primari esdevé capaç de formar metàstasis. La metàstasi és la causa del 90 % de les morts per càncer, i és un procés biològic altament complex i heterogeni. Recentment, la nostra recerca ha identificat unes petites molècules d’àcid ribonucleic, anomenades miARN, que impedeixen que les cèl·lules de tumor de mama desenvolupin metàstasis en els ossos i pulmons, en models experimentals de laboratori. Quan aquests miARN no actuen, les cèl·lules canceroses es multipliquen activament i envaeixen els pulmons i els ossos. En un arxiu de mostres de tumor, hem determinat que, sovint, dos d’aquests miARN estan absents en tumors mama provinents de malaltes que van desenvolupar metàstasi anys més tard. Ara estem investigant si aquesta descoberta és vàlida per a altres tipus de metàstasis, i començarem a examinar-ho en càncers de còlon, de pulmó i en sarcomes.

Per a desenvolupar noves tècniques de pronòstic i nous medicaments, cal conèixer què succeeix en l’àmbit molecular en les cèl·lules metastàtiques. Aquestes línies de recerca produeixen resultats clínicament rellevants i obren la possibilitat de convertir el nou coneixement en aplicacions que beneficien el malalt de càncer. Es tracta d’anar posant contra les cordes una de les malalties que causa més aflicció al món.

Més informació

75è aniversari de les Normes de Castelló: una oportunitat engrescadora

Vicent Pitarch, membre de l'IEC i delegat del president de l'IEC a Castelló

Sens dubte, la confluència en un mateix any, el 2007, del centenari de l’IEC i del 75è aniversari de les Normes de Castelló afegia ingredients d’interès suplementari a ambdues commemoracions. D’entrada, propiciava que es posés de relleu un tret de les Normes del 32 fins aleshores no gaire atès, precisament la seva condició de producte fecund, en darrera instància, de l’Institut d’Estudis Catalans.

Certament, la celebració actual del triomf de la reforma fabriana al País Valencià compta amb uns precedents notoris, el més espectacular dels quals fou l’aplec del cinquantenari, a la plaça de Bous de Castelló. Ara, el 75è aniversari ha estat únic i incomparable pel que fa a la profusió, la diversitat, la durada i la distribució del conjunt d’iniciatives que l’han integrat. Juntament amb l’objectiu que la notícia de les Normes assolís uns nivells plausibles de popularitat al si de la societat valenciana n’hi havia el de divulgar-les arreu de la catalanitat.

En aquesta comesa han col·laborat amb eficàcia i generositat els ressorts mediàtics, en proporció directa amb la seva independència respecte del govern de la Generalitat, el capteniment del qual davant la celebració de les Normes ha estat d’una indiferència olímpica. I bé, qualsevol que hagi estat el nivell d’èxit assolit, l’oportunitat de la commemoració sembla indiscutible. En efecte, la reflexió oberta a l’entorn del significat profund que mantenen les Normes de Castelló esdevé peremptòria per al col·lectiu desvalgut que és la comunitat catalanoparlant del País Valencià, la qual ha de fer front a adversitats tals com la pervivència de prejudicis lingüístics crònics, les maniobres del secessionisme o algun episodi certament insòlit a l’Europa de la comunicació global com ho és el tancament dels repetidors valencians de TV3. Mentrestant, l’aparició d’una segona font normativitzadora, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, introdueix noves preocupacions damunt aquest context de perplexitats.

Més informació

Petit atles lingüístic del domini català

Joan Veny
Volum 1
Institut d’Estudis Catalans
Barcelona, 2007
ISBN: 978-84-7283-942-7 (o. c.)
978-84-7283-943-4 (v. 1)

L’Institut edita la versió reduïda de l’Atles lingüístic del domini català, del qual ja ha publicat tres dels nou volums que tindrà. L’obra recull, en cent vuitanta-dues pàgines, cent quatre mapes lingüístics, en els quals es poden consultar les diverses accepcions d’una paraula o d’una expressió, o les variants de pronunciació d’una mateixa lletra en tot el territori de parla catalana. Els mapes del llibre es divideixen en quatre apartats: fonètica, fonosintaxi, morfologia i lèxic. Per poder fer l’obra s’han recollit dades de cent noranta localitats de llengua catalana.

Com s’anomena una persona guenya a Perpinyà? On es diu almosta? A quina zona dels territoris de llengua catalana pronuncien jonoll? Qui diu que té uis i no ulls? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals respon el Petit atles.

L’autor de l’obra, Joan Veny, membre de l’IEC, explica que l’objectiu de la publicació és «presentar el Petit atles lingüístic del domini català com un atles amb mapes de síntesi, enriquit amb comentaris lingüístics, sense aprofundiments d’alta filologia, però bastit sobre una base de rigor científic, de consulta còmoda, destinat a universitaris, alumnes de batxillerat i diletants de la llengua». Veny també dirigeix, juntament amb Lídia Pons, l’Atles lingüístic del domini català.


Més informació

Anuari territorial de Catalunya 2006: transformacions, projectes, conflictes

Institut d’Estudis Catalans
Societat Catalana d’Ordenació del Territori
Barcelona, 2007
ISBN: 978-84-7283-949-6

Com cada any, l’Anuari recull, de manera sistemàtica, dos-cents temes relacionats amb el medi ambient, les infraestructures, els plans i projectes urbanístics i la política territorial que han estat actualitat en l’opinió pública al llarg de l’any.

L’Anuari del 2006 incorpora, com a novetat, articles d’opinió sobre alguns dels temes tractats en els articles. Ha estat redactat per un equip de quaranta-dos professionals provinents, sobretot, de l’urbanisme, el medi ambient, la geografia i l’enginyeria i també inclou incorporacions de politòlegs, historiadors i juristes. Per a Margarita Castañer, presidenta de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT), filial de l'IEC, i codirectora de l’Anuari, «la publicació és un instrument per a la “nova cultura del territori” que diferents professionals i entitats intenten difondre».

Coincidint amb la presentació de la quarta edició de l’Anuari territorial de Catalunya, la SCOT, filial de l’IEC, ha inaugurat una pàgina web que recull tots els projectes, transformacions i conflictes territorials que inclou aquesta publicació des de l’any 2003. La versió electrònica de l’Anuari territorial es pot consultar al web www.aterritorial.org.

Més informació

La mala fe i la fe dolenta anticatalana, de Josep-Maria Terricabras
El Periódico de Catalunya, 16 de gener de 2008

El bujarrón y el verdugo, de Xavier Rubert de Ventós
El País, 15 de gener de 2008

La interessada construcció de la notícia, de Josep-Maria Terricabras
El Periódico de Catalunya, 9 de gener de 2008

El vot en blanc (1), d’Heribert Barrera
Avui, 6 de gener de 2008

La Marató i en Xavier Sala i Martín, d’Andreu Mas-Colell
El Temps, 1 de gener de 2008

Restolines, de Joan Solà
Avui, 27 de desembre de 2007

Cap d'Any, auguris, de Joan F. Mira
El País, 27 de desembre de 2007

Un surrealista en la corte del rey Arturo, de Josep Massot
La Vanguardia, 24 de desembre de 2007

Musulmanes en l'oblit, de Dolors Bramon
El Periódico de Catalunya, 21 de desembre de 2007

El trencacolls de l'energia, de Josep M. Muntaner
Serra d’Or, 21 de desembre de 2007

Castelló 75, de Joan Solà
Avui, 20 de desembre de 2007

Qui tem la Constitució Europea?, de Josep-Maria Terricabras
El Periódico de Catalunya, 19 de desembre de 2007

Las Vegas amb "cachirulo", d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico de Catalunya, 18 de desembre de 2007

Televisió, 1707, de Joan F. Mira
El Temps, 18 de desembre de 2007

Codificar la llengua, modernitzar el país, de Vicent Pitarch
El Temps, 18 de desembre de 2007

Entrevista a Vicent Pitarch
”Les Normes tienen tanta vigencia ahora como cuando se firmaron en 1932”
Levante, 21 de desembre de 2007

Entrevista a Josep-Maria Terricabras
“Els intel·lectuals de Catalunya tenen poc compromís actiu en la defensa del país”
Presència, 21 de desembre de 2007

Entrevista a Damià Barceló
"Sí, estem trobant molta cocaïna als rius"
Avui, 21 de desembre de 2007

Entrevista a Joan Veny
"Convé que ens acostumem a sentir accents diferents"
El Temps, 18 de desembre de 2007