L'IEC publica el tercer volum, d’un total de nou, de l’Atles Lingüístic del Domini Català, una obra iniciada per Antoni M. Badia i Margarit i Germà Colón el 1952

Les portades dels tres volums de l’Atles Lingüístic del Domini Català publicats

El tercer volum de l’Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), l’ambiciós projecte que radiografia l’estat de la llengua als anys seixanta i setanta, ja és al carrer. L’ALDC és una obra de referència que reuneix en diferents formats un conjunt de materials que reflecteixen el pols patrimonial del català entre els anys 1964 i 1978. Antoni M. Badia i Margarit i Germà Colón van impulsar la iniciativa l’any 1952. Joan Veny i Lídia Pons en són els directors actuals.

	Imatge de dos mapes de l’Atles Lingüístic del Domini Català

L’ALDC és un treball de gran magnitud que engloba una nombrosa quantitat de dades que necessiten una preparació molt laboriosa. Amb la publicació del tercer volum es fa un pas endavant en aquesta tasca ingent que vol mostrar la unitat o diversitat en les denominacions de paraules o expressions com «singlot», «l’esquellotada» o «el cancell de l’església». 

Per a visualitzar millor la vitalitat que demostra la llengua, totes les variacions o similituds es poden comprovar en uns mapes on apareixen les transcripcions fonètiques que van recollir els enquestadors que entre el 1964 i el 1978 van entrevistar els habitants de 190 localitats d’arreu de l’àmbit lingüístic català. 

Els enquestats (o informants, tal com se’ls denomina a l’ALDC), però, havien de tenir les condicions següents (considerades essencials per als cànons de la dialectologia): haver nascut al poble, edat avançada, dentició acceptable, instrucció elemental o nul·la, sedentari... i un llarg etcètera. El motiu: poder tenir la versió més fidedigna de la pronúncia autòctona de la localitat i evitar al màxim les interferències de llengües externes (castellà, francès i italià). A més de les respostes al qüestionari, es van enregistrar textos de naturalesa molt diversa que són produïts de manera espontània i que dins el projecte s’anomenen etnotextos. I és que l’ALDC és molt més que un seguit de mapes (en total en seran 2.400), ja que també s’hi incorporen il·lustracions i fotografies dels llocs estudiats que, segons Joan Veny i Lídia Pons, «incrementen el coneixement de la cultura popular patrimonial, superada per la societat moderna, i, per tant, són un llegat de futur».

El qüestionari

Entre el 1957 i el 1958 es va preparar un qüestionari seguint uns criteris semblants als dels atles de romanística publicats anteriorment. Es tractava de qüestionaris pensats per a obtenir una resposta en forma de paraula, que s’enregistrava en cinta magnètica (una novetat tècnica en l’època en què es va dur a terme el treball de camp) o s’escrivia directament en transcripció fonètica.

Tal com assenyalen els directors actuals del projecte, «el qüestionari de l’ALDC consta de dues parts: una part introductòria, que és una fitxa tècnica de cada enquesta, que serveix per a inventariar les dades sobre la localitat, els informadors, les dates de l’enquesta i els investigadors que hi han participat; i una segona, específicament lingüística, que comprèn quatre seccions: a) lèxic, que és la més extensa, amb una atenció especial al lèxic general bàsic i al lèxic rural; b) morfologia; c) sintaxi, d) fonosintaxi».

Joan Veny i Lídia Pons, els dos directors de l'ALDC

A l’hora de preparar una base de dades informatitzada amb els materials recollits es va elaborar un nou qüestionari, que mantenia la mateixa estructura del formulari inicial (2.016 preguntes) i reordenava parcialment els resultats per a facilitar-ne el tractament informàtic (2.452 preguntes).

En l’elaboració del qüestionari inicial, a més de l’experiència personal de contacte amb els dialectes, els autors van tenir en compte el Diccionari català-valencià-balear, d’Antoni M. Alcover i Francesc de Borja Moll, i els qüestionaris de l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica, de Tomás Navarro; de l’Atlas Linguistique et Etnographique de la Gascogne, de Jean Séguy; de l’Atlas Lingüístico y Etnográfico de Andalucía, i de l’Atlas Lingüístico y Etnográfico de Aragón, Navarra y la Rioja, aquests dos de Manuel Alvar.

La participació de l’IEC

El tercer volum continua la tasca d’edició dels dos primers, apareguts els anys 2001 i 2003, respectivament. El procés no ha estat, precisament, un camí de roses. En primer lloc, hi havia les petites dificultats amb què es trobaven els investigadors en la fase de recollida de materials i que solien resoldre sobre la marxa: el desplaçament d’una localitat a l’altra, l’allotjament, fallades a la xarxa elèctrica (el magnetòfon anava amb corrent elèctric, ja que encara no n’hi havia amb piles i quan s’entrevista pastors o pescadors en els seus entorns era impossible enregistrar les converses, ja que no hi arribava corrent).

Després de la fase de recollida de materials, el 1978, va haver-hi problemes més seriosos: els econòmics. La manca de diners per a tirar endavant el projecte, va provocar-ne la paralització quasi durant una dècada fins que l’IEC va acolllir l’ALDC com a treball de recerca, primer en el marc de la Secció Filològica i posteriorment integrat en els projectes de recerca de l’Institut. Amb l’ajuda de l’IEC es va reprendre la fase de formació d’una base de dades informatitzada i, simultàniament, la de transcripció sistemàtica d’una part dels textos de narració lliure.

El futur de l’ALDC

Actualment, el projecte té tres línies d’actuació en marxa. La primera, i principal, a la qual pertany la publicació del volum III, continua sent la preparació i publicació dels materials que formen la base de dades. La segona és la que tindrà major ressò entre el públic no especialitzat, ja que s’està preparant un Petit ALDC, que s’elabora a partir de mapes dels volums de l’ALDC i que serà adreçat als estudiants de segon ensenyament. Els mapes del Petit ALDC tenen una finalitat divulgativa i són acompanyats d’un escrit breu que és una petita interpretació dels materials. La tercera línia consisteix en la transcripció dels etnotextos i la seva publicació, tal com es va fer en un primer volum de textos de català oriental l’any 1998. Actualment es treballa en la transcripció d’etnotextos de català nord-occidental.

Reportatge fotogràfic: