L'Institut d'Estudis Catalans coordina un projecte de recerca comparativa per a comprendre millor les diverses concepcions sobre la dignitat humana

Es pot estudiar la dignitat humana? És abastable un terme tan ampli com la dignitat de les persones? Pel que sembla, sí, i l'IEC ha rebut l'encàrrec de la Unió Acadèmica Internacional (UAI) de posar fil a l'agulla i assumir la coordinació d'Els camins de la dignitat humana: de les tradicions culturals a un nou paradigma, un projecte que consisteix a analitzar les diverses concepcions principals de l'home com a ésser intrínsecament portador de valors universals superiors i mereixedors sempre de respecte, tal com reflecteixen totes les grans civilitzacions, sovint més enllà del marc constitucional establert per les declaracions oficials dels drets de l'home i del ciutadà. L'estudi és coordinat per Josep-Maria Terricabras, filòsof i membre de l'IEC, dirigit per Guy G. Stroumsa, professor de la Càtedra Martin Buber de Religió Comparada a la Universitat Hebrea de Jerusalem, i té el finançament de la Fundació Europea de la Ciència (FES).

Un moment de la reunió celebrada a la seu de l'IEC el passat mes de juliol	Foto: M. Catalan

Però, com s'organitza un projecte tan ambiciós? El primer pas es va donar quan l'aleshores vicepresident de l'IEC, Salvador Giner, va impulsar l'execució d'una idea que va partir de l'Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques francesa en la 78a Assemblea General que la UAI va celebrar a Barcelona el 2004. L'estadi següent va tenir lloc també a la seu de l'IEC a Barcelona, el 17 de juliol passat, quan la UAI va encarregar a l'IEC la coordinació general del projecte. «Per a l'IEC», assenyala Terricabras, «és realment molt important que la UAI li encarregui coordinar aquest projecte, ja que representa el reconeixement internacional de l'IEC com una acadèmia nacional prestigiosa i eficaç, que pot coordinar i impulsar un projecte global de totes les acadèmies reunides a la UAI.

Un cop decidit l'organigrama del projecte, el punt següent va ser organitzar la primera sessió de treball, que va tenir lloc a Jerusalem els dies 17 i 18 de desembre. En aquesta trobada, que es va celebrar a l'Acadèmia Hebrea de les Ciències i les Humanitats, es va reflexionar sobre la dignitat humana pel que fa als aspectes religiosos i històrics. De l'IEC, hi van assistir Salvador Giner i Josep-Maria Terricabras, que va assenyalar que, «amb aquesta primera presa de contacte, s'ha assolit el primer objectiu, que era assentar les bases i obrir el camí per a les properes reunions de treball a Rabat i Barcelona».

Els reunits a Jerusalem, uns dies abans del passat Nadal, a la vora del monument a Einstein		Els periodistes entrevisten l'israelí Stroumsa el passat estiu a l'IEC, davant del marroquí Idriss Khalil, a la dreta

I és que la UAI va creure necessari que el projecte estigués preparat en tres tallers temàtics que permetessin establir les bases per a recerques futures. Després de Jerusalem, es tractaran els aspectes sociològics, ètics i bioètics a l'Acadèmia del Reialme del Marroc (Rabat, 26 i 27 de juny), i els aspectes filosòfics i jurídics, a la seu de Barcelona de l'IEC (16 i 17 de juliol). Finalment, de l'1 al 4 de novembre, en el marc de les Conferències de Recerca de la FES, tindrà lloc a Linköping (Suècia) una conferència general com a cloenda dels tres tallers. La majoria dels participants que hagin assistit als tallers seran convidats a extreure'n les primeres conclusions i a organitzar el programa de recerca que la UAI haurà d'emprendre.

És a dir, els tres tallers i la conferència culminaran amb l'establiment de les bases preliminars d'un extens estudi internacional de naturalesa multidisciplinària respecte a les diverses facetes de la dignitat humana, entre les quals es donarà preferència a les que tinguin relació amb els camps de les ciències humanes i socials. L'estudi anirà prenent forma a mesura que s'editi un corpus que reflectirà el nostre coneixement sobre el concepte de la dignitat humana. Segons Terricabras, «ens agradaria que es pogués acabar amb algun document de conclusions i potser en recomanacions als líders mundials». En un moment en què les societats pateixen transformacions culturals i socials dramàtiques, el projecte coordinat per l'IEC pot ajudar a consolidar el coneixement d'un nucli de valors comuns necessaris per a desenvolupar un nou humanisme per al tercer mil·lenni.

Reportatge fotogràfic (reunió a la seu de l'IEC):