|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Actualitat |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Salvador Giner: “De totes les velles institucions, la universitat serà potser la més duradora” L'IEC ja disposa del cartell del Centenari Ofrena floral de l'Institut d'Estudis Catalans a Rafael Casanova Joaquim Romaguera, en el record L'IEC refà, cent anys després, els passos de mossèn Alcover pels Pirineus Les escoles catalanes La Bressola celebren el seu 30è aniversari amb una exposició a l'IEC
Salvador Giner: “De totes les velles institucions, la universitat serà potser la més duradora” El president de l'Institut d'Estudis Catalans va pronunciar a Lleida la lliçó inaugural del curs acadèmic 2006-2007 al sistema universitari català El president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), el sociòleg Salvador Giner, va fer un recorregut per les grans acadèmies de la història i la relació que aquestes han establert amb les altres institucions docents i científiques, com ara les universitats, en la inauguració del curs acadèmic 2006-2007 al sistema universitari català, que va tenir lloc el 13 de setembre a la Seu Vella de Lleida. "De totes les velles institucions heretades del nostre passat, la universitat serà potser la més duradora", va afirmar el president de l'IEC.
Salvador Giner va pronunciar la lliçó inaugural, "Missió de l'acadèmia", on va recordar que una de les preocupacions de l'IEC, l'acadèmia nacional de les ciències i les humanitats, és "el present i l'esdevenidor del coneixement científic i la seva repercussió damunt la societat contemporània en l'àmbit territorial de la nostra cultura". El president de l'IEC va destacar "la importància cabdal de les acadèmies" en l'actualitat i va subratllar la tasca realitzada per la Unió Acadèmica Internacional, a la qual pertany l'IEC des de 1922 amb ple dret com a acadèmia nacional. "Tota societat complexa avui dia necessita institucions d'alta ciència i cultura, de natura transversal, que apleguin una part molt substancial de la comunitat humanística i científica". IEC, cent anys A un mes de l'inici de la commemoració del Centenari de l'Institut, Salvador Giner va fer balanç dels cent anys de la institució i va parlar de "la seva relació amb el món universitari, la ciutadania i el coneixement científic a les terres de llengua i cultura catalanes". L'IEC, fundat el 1907 sota l'impuls d'Enric Prat de la Riba, celebra, fins a finals del 2007, el seu Centenari amb un ampli ventall d'activitats. El calendari s'obrirà el proper 16 d'octubre, amb una sessió inaugural al Palau de la Música Catalana, i aplegarà més de tres-centes setanta cites a l'agenda, amb simposis, cicles de conferències, cursos d'alts estudis, concerts i una exposició itinerant. A la inauguració oficial del curs universitari, organitzat en aquesta edició per la Universitat de Lleida, hi van assistir el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, el conseller d'Educació i Universitats, Joan Manel del Pozo, així com els rectors de la majoria d'universitats catalanes i diverses personalitats del món acadèmic. A més de Salvador Giner, hi van intervenir el rector de la Universitat de Lleida, Joan Viñas, i el president del Consell Social del mateix centre, Josep Maria Pujol. Per part de l'Institut, també hi van estar presents el vicepresident i president de la Comissió del Centenari, Antoni Riera, el president de la Secció de Ciències i Tecnologia, Joaquim Agulló, el president de la Secció Filològica, Joan Martí i Castell, i el secretari científic, Ricard Guerrero. Text íntegre de la lliçó inaugural: Reportatge fotogràfic: Recull de premsa:
L'IEC ja disposa del cartell del Centenari L'obra ha estat realitzada pel pintor valencià Manuel Boix
L'Institut d'Estudis Catalans ha presentat el cartell commemoratiu de la celebració del Centenari de l'Institut. El cartell ha estat realitzat pel pintor valencià Manuel Boix (Alcúdia, 1942), un dels introductors del realisme a la península als anys 60. L'obra materialitza l'esperit de l'IEC en una figura femenina i en els colors de la nostra bandera. Descarregueu-vos el cartell:
Ofrena floral de l'Institut d'Estudis Catalans a Rafael Casanova L'IEC participa en els actes institucionals de la Diada Nacional El president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Salvador Giner, el vicepresident, Antoni Riera i el secretari general, Joandomènec Ros van dipositar el passat 11 de setembre una ofrena floral en el monument a Rafael Casanova, a la Ronda de Sant Pere de Barcelona.
A més dels membres de l'equip de govern de l'Institut, van participar en l'homenatge el president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, Joan Vilà-Valentí, el secretari científic de l'IEC, Ricard Guerrero, el director del Centre de Recerca Matemàtica i ex president de l'IEC, Manuel Castellet, i els presidents de les societats filials de Matemàtiques i d'Estudis Jurídics, Carles Casacoberta i Josep Cruanyes, respectivament. També hi van assistir diversos membres de la corporació (Lluís Garcia Sevilla, Pilar González Duarte, Francesc González i Sastre, Xavier Roselló), el gerent de l'Institut, Ramon Corbella, i altres professionals de la institució (Mireia Campabadal, Josep Maria Mestres). Després de l'ofrena floral al monument a Rafael Casanova, Salvador Giner, en representació de l'IEC, va assistir a la celebració institucional de la Diada, al parc de la Ciutadella, i a la recepció oficial al Palau del Parlament. Reportatge fotogràfic:
Joaquim Romaguera, en el record
Joaquim Romaguera i Ramió, historiador i documentalista del cinema català i membre de la Societat Catalana de Comunicació (SCC), filial de l'IEC, va morir el passat 6 de setembre a Barcelona com a conseqüencia d'una fulminant malaltia. Romaguera, nascut a Barcelona l'any 1941 i acèrrim defensor del cinema en català, va ser l'autor del primer Diccionari del cinema a Catalunya (Enciclopèdia Catalana, 2005) i, com a membre de la SCC va participar en un gran nombre d'activitats acadèmiques, com per exemple, en les I Jornades sobre Recerca Cinematogràfica (1992) que va comissariar. Recentment, també havia publicat el llibre Historia crítica y documentada del cine independiente en España: 1955-1975 (Editorial Laertes, 2006). L'historiador havia rebut el Premi de la Crítica que atorga el Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya per la seva trajectòria professional. 'En tots els mars i en totes les
batalles', de Carles José i Solsona : Presentació de les I Jornades sobre
Recerca Cinematogràfica, a càrrec de Joaquim Romaguera:
L'IEC refà, cent anys després, els passos de mossèn Alcover pels Pirineus La nova excursió filològica es va iniciar a Perpinyà i va finalitzar vuit dies després a Tremp
L'excursió es va iniciar dissabte 19 d'agost a Perpinyà (Rosselló) i va seguir cap a Prada (Conflent) –20 d'agost–, Montellà i Martinet (Cerdanya) –21 d'agost–, Andorra la Vella (Principat d'Andorra) i la Seu d'Urgell (Alt Urgell) –22 d'agost–, Sort (Pallars Sobirà) i Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà) –23 d'agost–, Vilaller (Alta Ribagorça) i Vall de Boí (Alta Ribagorça) –24 d'agost–, Torre de Cabdella (Pallars Jussà) –25 d'agost–, la Pobla de Segur (Pallars Jussà) –26 d'agost– i Tremp (Pallars Jussà), on va finalitzar el 27 d'agost. En cada població va tenir lloc la desclosa d'una placa commemorativa i la inauguració d'una exposició. En aquestes parades, Ramon Sistac, delegat del president de l'IEC a Lleida, i Pilar Perea, professora de la Universitat de Barcelona i especialista en l'obra d'Alcover, així com un representant de cada vila, van explicar la tasca desenvolupada per mossèn Alcover.
Objectiu de les sortides El lingüista manacorí va realitzar diverses sortides filològiques durant vint-i-vuit anys. L'objectiu era recopilar el vocabulari dels diferents indrets de parla catalana per tal d'elaborar un diccionari que en reunís quatre tipologies: la dialectal, basada en manifestacions orals; la d'autoritats, que descansava en la llengua antiga; un diccionari de la llengua històrica, i un altre del català contemporani. Alcover considerava que la recopilació i l'estudi de totes les facetes de la llengua havia de ser el pas previ a la confecció d'un diccionari normatiu. Fruit d'aquell viatge, el que va ser conegut com l'apòstol de la llengua catalana va redactar un dietari que constitueix una de les millors descripcions dels Pirineus a començaments del segle XX . Coincidint amb el centenari de la travessa, es va presentar la reedició del Dietari de l'excursió filològica 1906, a càrrec d'Isidor Cònsul, director editorial d'Edicions Proa. La comissió organitzadora, presidida per
Ramon Sistac, ha estat integrada per Ferran Rella, president del Consell Cultural
de les Valls d'Àneu i representant del Grup d'Estudis de Llengua
i Literatura de Ponent i del Pirineu; Pilar Perea; Jordi Mir, coeditor
d'Obres Completes de Pompeu Fabra, i Isidor Cònsul,
editor del Dietari.
Pujada al port de Rus Coincidint amb el doble centenari del viatge de recerca de mossèn Alcover pels Pirineus i la creació del Centre Excursionista de Lleida (CEL), l'IEC, el Grup d'Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu i el mateix CEL van voler reviure els passos del lingüista en un dels paratges més característics. Durant la travessa, que va ser una activitat complementària de les commemoracions de l'excursió filològica, es va recòrrer el tram que enllaça Boí i Cabdella, passant pel port de Rus. L'itinerari va durar cinc hores i es van haver de superar els nou-cents metres de desnivell de pujada i els mil cent de baixada. La sortida es va realitzar a les 6 del matí des de l'aparcament del Camp d'Esports de Lleida. La jornada es va cloure amb un àpat a la Torre de Cabdella.Apunt sobre l'excursió filològica, a càrrec
de Ferran Rella, coordinador de la iniciativa: Apunt sobre l'excursió filològica, a càrrec
de Ramon Sistac, delegat del Excursió filològica: Apunt biogràfic d’Antoni M. Alcover: Reportatge fotogràfic:
La Unió Acadèmica Internacional confia a l'IEC la coordinació del projecte de recerca sobre la dignitat de la persona humana El professor Guy Stroumsa, d'Israel, dirigirà la investigació finançada per la Fundació Europea de la Ciència La Unió Acadèmica Internacional (UAI) ha encarregat a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) que aculli i coordini el seu projecte de recerca sobre la dignitat de la persona humana, en el qual col·laboraran investigadors de diversos països. El projecte té com a objectiu analitzar les principals concepcions de l'home com a ésser intrínsicament portador de valors universals superiors i mereixedor sempre de respecte, tal com apareixen en les diverses grans civilitzacions, sovint més enllà del marc constitucional establert per les declaracions oficials dels drets de l'home i del ciutadà.
Agostino Paravicini i Jean-Luc De Paepe, president i secretari general adjunt de la Unió Acadèmica Internacional (UAI), respectivament; Guy Stroumsa, delegat adjunt de la UAI, professor de la Universitat hebrea de Jerusalem i membre de l'Acadèmia Hebrea de les Ciències i les Humanitats; Idriss Khalil , del Bureau de la UAI i membre de l'Acadèmia del Marroc; Rüdiger Klein, director científic de Recerca i Previsió i subdirector d'Humanitats de la Fundació Europea de la Ciència, i Salvador Giner, president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), es van reunir el passat 17 de juliol a la seu de Barcelona de l'Institut, per estudiar i aprovar les línies mestres del projecte i formalitzar l'encàrrec a l'acadèmia nacional catalana, membre de ple dret de la UAI des del 1922. El president Giner va informar que, en la reunió de juliol, va ser nomenat Guy Stroumsa com a director del projecte i es van decidir les seus on se celebraran les properes sessions de treball: Jerusalem, Rabat, Barcelona i, la darrera, a finals del 2007 a la universitat sueca de Linköping. El projecte serà finançat amb fons de la Fundació Europea de la Ciència.
La celebració de la reunió va coincidir amb el conflicte que aquest estiu han viscut Israel o el grup islamista Hezbollah. Amb aquest motiu, l'israelià Guy Stroumsa i el marroquí Idriss Khalil van aprofitar la reunió per a reivindicar la dignitat humana enfront dels conflictes bèl·lics. Altres participants També van participat en la sessió de treball els filòsofs Pere Lluís Font i Josep-Maria Terricabras, membres de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC; els delegats de l'Institut en la UAI: Josep Guitart, Manuel A. Mundó i Antoni Riera, aquest últim vicepresident de l'IEC, i Joandomènec Ros i Ricard Guerrero , secretari general i secretari científic de l'Institut, respectivament. Els antecedents immediats d'aquest projecte de recerca internacional arrenquen de la 78a Assemblea general de la UAI, celebrada el maig del 2004 a la seu de Barcelona de l'IEC. Un dels tallers internacionals que s'hi van dur a terme, coordinat per l'aleshores vicepresident de l'Institut, Salvador Giner, amb la col·laboració de Giovanni Filoramo, d'Itàlia, i Guy Stroumsa va tenir com a eix central "La dignitat de la persona i els drets humans" . Reportatge fotogràfic:
Les escoles catalanes La Bressola celebren el seu 30è aniversari amb una exposició a l'IEC La mostra arriba a la seu de l'Institut després de viatjar per diferents localitats catalanes L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va acollir fins el 27 de juliol l'exposició itinerant "La Bressola i la Catalunya Nord: unes escoles per a un país". La mostra analitzava les raons de l'èxit de les escoles catalanes La Bressola i com han aconseguit recuperar el català a l'ensenyament entre els infants i joves de la Catalunya Nord, després que s'hagués pràcticament interromput la transmissió oral i familiar.
La mostra, organitzada per l'Associació d'Amics de La Bressola i la Secció Filològica de l'IEC, estava formada per quatre àmbits temàtics: "Catalunya Nord: un tast", "Unes comarques amb personalitat pròpia", "El projecte de La Bressola" i "Una xarxa d'escoles pel país". D'aquesta manera, l'exposició tornava a Barcelona després que s'inaugurés al districte de Gràcia l'octubre de 2005. Des d'aleshores, ha visitat Sarral (Conca de Barberà), Sant Esteve del Monestir (Rosselló), Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), Puigcerdà (Cerdanya), Universitat de les Illes Balears (Mallorca), Prada de Conflent (Conflent), Corbins (Segrià), Pontellà-Nyils (Rosselló) i Tàrrega (l'Urgell). Després de l'IEC, la mostra s'exposarà a Valls (Alt Camp), Igualada (Anoia), Manacor (Mallorca), Cornellà del Terri (Pla de l'Estany) i Sabadell (Vallès Occidental). També s'estudia la possibilitat d'exposar-la a la delegació de l'IEC d'Alacant el proper mes d'abril. L'exposició s'emmarca en els actes de celebració del 30è aniversari de La Bressola, que tindran lloc durant el curs 2006-2007. El proper 23 de setembre, les escoles de La Bressola organitzen, al Castell de Bellaguarda (entre la Jonquera i el Portús), un concert de Lluís Llach, amb la col·laboració municipal. La Bressola va néixer el 1976 a Perpinyà (Rosselló)
i va crear la primera escola catalana dels temps moderns a la Catalunya
Nord. Segons els seus estatuts, "se constitueix una associació,
en aplicació de la llei de 1901, sense finalitat lucrativa
i que té per finalitat l'educació i la cultura catalana
dels infants; és independent de tota organització política
o religiosa" (article 1r).
Reportatge fotogràfic:
M. Teresa Ferrer Mallol: “Albert Balcells ha dedicat molts esforços a dinamitzar la Secció i ha obtingut resultats excel·lents” La nova presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC parla sobre l'etapa d'Albert Balcells i sobre els reptes de futur de la Secció, que ha estrenat govern Després de vuit anys al capdavant de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l'Institut d'Estudis Catalans, Albert Balcells ha estat substituït en el càrrec per la medievalista (i vicepresidenta de la Secció en el mandat de Balcells) Maria Teresa Ferrer i Mallol. El nou Consell de Govern de la Secció --que va prendre possessió del càrrec el passat 1 de setembre-- està format per Josep Massot, com a vicepresident; el musicòleg Romà Escalas, que continuarà com a tresorer, i l'historiador de l'art Joaquim Garriga, que entra en la nova Junta assumint la tasca de secretari. El Butlletí de l'IEC fa un breu balanç del que han estat els vuit anys de mandat de Balcells i les expectatives que s'obren amb la nova etapa que tot just s'inicia. Per aquest motiu, hem entrevistat a la nova presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica que, en el seu paper d'integrant de l'equip de Balcells i de nova responsable de la Secció, és la veu més autoritzada per parlar-nos sobre la Històrico-Arqueològica, una secció hereva del nucli fundacional de l'IEC.
Com valora l'etapa d'Albert Balcells al capdavant de la SHA? El senyor Balcells ha dedicat molts esforços a dinamitzar la Secció i a promoure activitats i crec que els resultats obtinguts són excel·lents. Durant la seva presidència s'han organitzat quatre jornades científiques: "L'obra de Miquel Batllori"; "Els catalans a la Mediterrània oriental a l'edat mitjana". "Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània" i "Història de la historiografia catalana". Totes aquestes jornades han tingut un caràcter pluridisciplinari i les segones una notable participació estrangera. Durant aquests vuit anys, la Secció ha publicat vint-i-cinc llibres en total, dels quals disset pertanyen a la col·lecció de les "Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica", la més representativa de les nostres col·leccions; tres són la reedició d'obres antigues que continuaven tenint demanda, com els Documents per a la història de la cultura catalana medieval i el Diplomatari de l'Orient Català, d'Antoni Rubió i Lluch, o l'Itinerari de Jaume I el Conqueridor, de Joaquim Miret i Sans. Cal destacar la publicació de l'obra completa de Prat de la Riba, amb la qual es compleix un compromís assumit per l'IEC des de la mort del seu fundador, o la Història de l'Institut d'Estudis Catalans, d'Albert Balcells, de la qual ha sortit el primer volum de 1907 a 1942 i el segon volum es troba en vies d'edició, que abraça fins a l'època present. A més han estat publicats vuit discursos de recepció i els membres de la Secció han elaborat i publicat sis semblances de membres desapareguts. I a part de les activitats i publicacions, quines altres fites en destacaria? Durant aquest període i per iniciativa pròpia, la Secció ha elaborat una proposta d'esmena de la classificació de les revistes de les matèries del seu àmbit d'estudi per a la valoració curricular dels professors universitaris, que serà presentada a les autoritats corresponents. També per iniciativa pròpia la Secció elaborà un dictamen sobre l'Arxiu de la Corona d'Aragó, que fou enviat a les autoritats corresponents, i recentment un dictamen sobre els drets històrics de Catalunya, a petició de diverses entitats. Si parlem de futur, quins són els objectius que s'ha marcat el nou Consell de Govern? Els membres del nou Consell de Govern de la Secció Històrico-Arqueològica ens hem marcat diversos objectius: • Volem que la Secció exerceixi el paper d'acadèmia de la història en la societat catalana. • Procurarem tirar endavant els projectes que la Secció té encarrilats actualment. • Mirarem de potenciar totes les àrees de la Secció Històrico-Arqueològica (arqueologia i història antiga, història medieval, història moderna i contemporània, història de les arts i història de la literatura), acollint-ne els projectes i escoltant-ne els suggeriments. • Continuarem la iniciativa, començada recentment, de celebrar sessions científiques públiques fora de Barcelona i la més antiga de fer comunicacions a les nostres reunions. • També donarem suport a les iniciatives dels membres de la Secció per a celebrar jornades a l'IEC i estarem atents a les commemoracions que convingui destacar. • Tindrem ben en compte les societats filials que depenen de la Secció Històrico-Arqueològica (Societat Catalana d'Estudis Històrics, Societat Catalana d'Estudis Numismàtics, Societat Catalana de Musicologia, Societat Catalana d'Estudis Litúrgics, Amics de l'Art Romànic i Societat Catalana d'Estudis Hebraics). Mirarem d'estar al corrent de les activitats de cadascuna d'aquestes societats –tot demanant als respectius presidents que ens n'informin de tant en tant a les nostres sessions– i donarem suport als projectes que presentin a la Secretaria Científica. • Promourem la creació d'una oficina d'assessorament històric que s'ocupi no solament de la feina tradicional dels dictàmens B5 per a la Direcció General del Patrimoni i d'escuts i banderes per al Departament de Governació, sinó també de fer informes i dictàmens sobre diverses qüestions, tant per iniciativa pròpia com per petició d'entitats particulars, com ha esdevingut recentment amb el dictamen sobre els drets històrics. • Ens esforçarem a afavorir al màxim el diàleg i la democràcia interns, sempre dins l'esperit de respecte mutu i de bona convivència que caracteritza la nostra Secció. Quins són els temes que requereixen la seva atenció amb més premura? El temes més urgents dins de la Secció Històrico-Arqueològica ens semblen la col·laboració en la celebració del Centenari de l'Institut 2006-2007 i la preparació de la commemoració del VIII Centenari del Naixement de Jaume I, que vàrem acordar que celebraríem el 2008 amb un congrés. Jaume I és el rei conqueridor dels regnes de València i de Mallorca, qui va donar una empenta decisiva a l'organització dels municipis i de moltes altres institucions, com el Consolat de Mar i els consolats d'ultramar, i qui va afavorir l'expansió del comerç i de la marina catalans. La Secció també té el compromís de celebrar una sessió pública a Lleida, igual que la que ja va realitzar a Perpinyà. Amb una mica més de temps, l'any 2009, també voldríem organitzar unes jornades d'estudi sobre el Tractat dels Pirineus (1659), ja que s'escauran tres cents cinquanta anys d'aquest pacte entre França i Espanya, que significà la cessió a França del Rosselló i la meitat de la Cerdanya. Reportatge fotogràfic sobre activitats i protagonistes de la
SHA en els darrers anys:
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
