Advertiment legal 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Entrevista amb Manuel Boix, autor del cartell commemoratiu del Centenari de l'Institut d'Estudis Catalans
"El cartell del Centenari és una de les tres obres que he fet amb més càrrega ideològica"

Manuel Boix (l'Alcúdia, Ribera del Xúquer, 1942) va estudiar a l'Escola de Belles Arts Sant Carles de València i va ser un dels introductors del nou realisme a la Península, en els ja llunyans anys seixanta. Des que l'any 1980 va rebre el Premi Nacional d'Arts Plàstiques, i particularment després d'una llarga estada a Nova York, la seva tasca s'ha significat en els més diversos camps de la creació: pintura --sèries "Acròstic", "Frontissa", "Alfabet", "Escacs"...--, il·lustració de llibres --Tirant lo Blanc, La serp, el riu; Don Quixot...--, obra gràfica,  cartells i, darrerament, escultura.

 

En què s'ha inspirat per crear el cartell commemoratiu del Centenari de l'IEC?

En aquesta obra, l'esperit de l'IEC hi és materialitzat per una forma femenina idealitzada que, pel seu tractament, es pot dir que és una persona onírica situada en el Parnàs. Aquesta figura està resolta a pinzellades fictícies barrejades en una zona que determina en el vermell i el groc, tot recordant, d'alguna manera, els colors de la nostra bandera.

Quins són els elements més destacables pel que fa a la composició?

Si contemplem amb atenció el cartell, a la part superior hi apareix un "100", amb una tipografia Futura molt contundent, que ha estat fet utilitzant la tècnica del pa d'or. Just sota el "100" hi trobem la inscripció "1907-2007", que ens situa en el Centenari de l'IEC. A la part superior, hi podem localitzar l'anagrama clàssic de l'IEC i, a la dreta, la retolació oficial de l'Institut.

Suposo que per realitzar el cartell és necessari conèixer la institució...

Sí, és necessari... Hi ha d'haver un sentiment d'adhesió amb la institució. En el cas de l'IEC, he actuat com a professional, ja que es tracta de la meva feina, però també li he posat una càrrega emocional personal perquè m'identifico molt amb l'Institut. Per mi, és un dels tres cartells que he fet amb més càrrega ideològica.

Com es va documentar per fer aquesta obra?

La veritat és que, tot i fer la meva obra des de la més completa llibertat creativa, vaig rebre molta informació gràcies a la lectura dels llibres d'història de l'IEC escrits per Albert Balcells (expresident de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC) i també gràcies a una llarga i profitosa conversa que vaig tenir amb el vicepresident de l'Institut, Antoni Riera.

Com li va arribar l'encàrrec?

Va ser un encàrrec fet pel president de l'IEC, Salvador Giner. Suposo que, entre altres motius, hi devia influir que la Carme Gràcia i Beneyto (professora de la Universitat de València) pronunciés a l'IEC una ponència sobre la meva obra. A més, cal tenir en compte que he desenvolupat la meva tasca creativa a Barcelona d'una manera continuada des dels anys setanta.