|
Activitats
|
|||||||||||||||||||||||||||
|
Es presenta a l’IEC el llibre What catalans want, un recull de trenta-cinc entrevistes que explica Catalunya al món De què reien els grecs i els romans? Properes cites
Es presenta a l’IEC el llibre What catalans want, un recull de trenta-cinc entrevistes que explica Catalunya al món
El 21 de juliol es va presentar a l’IEC el llibre What catalans want. Could Catalonia become Europe’s next state?, escrit per Toni Strubell i amb fotografies de Lluís Brunet. La presentació de l’obra va ser a càrrec de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol. En l’acte també van participar el president de l’Institut, Salvador Giner, i l’editora del llibre, Liz Castro. L’obra dóna a conèixer la realitat catalana al món mitjançant entrevistes a personatges catalans i no catalans residents a Catalunya. En nom dels entrevistats, van intervenir Joan Ramon Resina, cap del departament de Literatura Espanyola de la Universitat d’Stamford, i Henry Ettinghausen, professor emèrit de la Universitat de Southampton. Tal com va explicar Toni Strubell durant la presentació, «aquest llibre no és un intent de parlar en nom de tot un poble, sinó que vol explicar quina és la causa catalana per aquelles persones que volem que la nostra pàtria sigui una pàtria lliure». En aquest sentit, segons Jordi Pujol, els catalans «hem de treballar en un horitzó que és incert, però que mai no pot ser el de la residualització». What catalans want és resultat de dos anys de treball en què s’han entrevistat personalitats de l’àmbit de la política, l’economia, la cultura, les ciències socials i els mitjans de comunicació, com ara l’expresident Pujol, el sociòleg i membre de l’IEC Salvador Cardús, el doctor Moisès Broggi o el lingüista Joan Solà, vicepresident de l’IEC mort l’any passat. El pròleg del llibre és de l’escriptor irlandès Colm Tóibín.
Salvador Giner avalua el futur del capitalisme a la UPEC 2011
El president de l’IEC, Salvador Giner, va participar en l’edició d’enguany de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC 2011), que es va celebrar entre els dies 4 i 8 de juliol. Giner va intervenir en la sessió del dia 7 de juliol, titulada «El futur del capitalisme» i moderada per Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau i professor del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’objectiu de la UPEC 2011 era reflexionar i debatre sobre el futur de l’esquerra després de les derrotes patides en les darreres eleccions catalanes i municipals i en el context de crisi econòmica. En la seva intervenció, Giner va descriure el capitalisme com «un sistema amoral, però no immoral», amb «un mercat teòricament igualitari però que, en realitat és una farsa descomunal; que permet el tràfic d’armes i la destrucció del medi ambient». Tal com va manifestar el sociòleg i president de l’IEC, però, «el futur del capitalisme està assegurat amb una esquerra tan galdosa i tan poc exigent». I és que, si bé «hi ha tot un seguit de gent que diu que una altra societat és possible, no acaben de concretar quina», i, en aquest sentit, va demanar «realisme», atès que «no hi ha res més estúpid que el pensament utòpic». La gestió eficient i ambiental de l’aigua és clau per a garantir el progrés i el benestar
Gestionar l’aigua de manera eficient, en termes hidràulics i qualitatius, i respectar els ecosistemes i el territori és clau per a garantir el progrés i el benestar. A partir d’aquest principi i amb l’objectiu d’intercanviar coneixements sobre el tractament de l’aigua, es va celebrar el dia 4 de juliol, a l’IEC, la jornada «Medi ambient i societat: pautes per a la gestió ambiental», organitzada per al Societat Catalana de Química i l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua del Consell Superior d’Investigacions Científiques, amb la col·laboració de Dones d’Avui.cat i el Ministeri d’Educació, Ciència i Innovació. En la jornada es va parlar sobre la
presència i el risc dels contaminants a l’aigua i es van
exposar les eines que s’utilitzen per a garantir-ne el bon estat
químic i ecològic, així com les tecnologies
aplicades al tractament i al control, sobretot pel que fa a la
potabilització i la depuració de les aigües. La jornada va rebre el suport de Dones
d’Avui.cat, entitat que promou la participació activa i el
reconeixement de les dones; per aquest motiu, totes les comunicacions
van ser a càrrec d’investigadores i gestores que, des de
diferents àmbits, treballen per al desenvolupament de la recerca
al país.
De què reien els grecs i els romans?
«Els grecs i els romans tenien motius per riure i per plorar, com nosaltres», segons Carles Miralles, catedràtic de Filologia Grega a la Universitat de Barcelona i membre de l’IEC. El riure ha evolucionat al llarg del temps, però també les causes que el produeixen. Amb l’objectiu de conèixer de què reien els grecs i els romans i de quina manera ha variat el concepte del riure per mitjà de gèneres, obres i autors, tant de Grècia com de Roma, la setmana de l’11 de juliol, la Societat Catalana d’Estudis Clàssics (IEC) va organitzar el curs «Homo ridens: burla, sàtira i paròdia en la literatura grecollatina». Són moltes les referències al riure que trobem en la literatura grecollatina. Aristòtil solia dir que l’únic animal que riu és l’home, però en la tradició clàssica hi ha moltes altres manifestacions del riure, per exemple, en la natura. Així doncs, a El Prometeu encadenat, d’Èsquil, hi trobem aquest vers: «Èter diví i vents de ràpides ales, fonts dels rius, somrís incomptable de les onades marines», on són les ones del mar les que riuen, un concepte que més tard va recuperar Carles Riba amb l’expressió «onada rient» a l’«Elegia segona» de les Elegies de Bierville. Al llarg dels anys, han anat sorgint noves maneres de riure, fruit de les circumstàncies de cada època. El que s’ha mantingut vigent, però, tal com va apuntar Miralles, és que «el riure provoca una immensa sensació de plaer», una idea molt arrelada a la societat. A més de les diverses manifestacions del riure, el curs també va dedicar un apartat a les figures de la literatura satírica grecollatina i les seves obres. La sàtira, entesa com l’èmfasi en l’ús de la ironia o el sarcasme i basada en la paròdia, l’exageració, la comparació i el doble sentit, constituïen la fórmula màgica per a arrencar somriures a la societat grecollatina. Mestres de la sàtira, com Petroni o Plaute, van centrar bona part del contingut del curs, com en el cas de la conferència de Dolors Condom, catedràtica de Llatí, sobre «L’humor i la rialla a Plaute». El curs va cloure amb un espectacle teatral titulat Quan els humans es riuen dels déus i dels herois, en què Arnau Vilardebò, cantaire i actor, va alternar escenes de la vida quotidiana amb episodis de la mitologia clàssica.
La Societat Catalana de Biologia celebra la XI Jornada de Biologia Evolutiva, a l’IEC
Les diferents línies de recerca actuals en camps de la biologia com són la genètica de poblacions, l’evolució molecular o la genòmica comparada es van tractar en la XI Jornada de Biologia Evolutiva, que es va celebrar l’11 de juliol a l’IEC. Organitzada per la Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut, la Jornada es va obrir amb la intervenció de Gonzalo Giribet, professor de biologia orgànica i evolutiva i conservador de la col·lecció d’invertebrats del Museu de Zoologia Comparada, a la Universitat de Harvard (EUA), que va pronunciar la conferència «New approaches to resolving deep phylogenetic qüestions in animal evolution». En la seva intervenció, Giribet va presentar alguns estudis de cas i tecnologies utilitzades habitualment per a seqüenciar, recopilar i comparar dades en els enfocaments moderns sobre filogenètica. Durant tot el matí i la tarda es van presentar nombroses comunicacions, distribuïdes en tres sessions, i la Jornada va cloure amb una comunicació convidada càrrec de Marta Barluenga, del Museu Nacional de Ciències Naturals, titulada «Evolution in crater lake cichlids». Finalment, es va lliurar el V Premi Antoni Prevosti de Biologia Evolutiva, que reconeix la millor comunicació presentada a la Jornada per un jove investigador, i que té per objectiu fomentar la participació i la discussió de la recerca dels joves investigadors, predoctorals i postdoctorals, en tots els camps de la biologia evolutiva. Enguany, el premiat va ser Arnau Sebé Pedrós, per la comunicació «Capsaspora owczarzaki i l’origen dels metazous»
|
|||||||||||||||||||||||||||
    |
|||||||||||||||||||||||||||
