Homenatge a Antoni M. Badia i Margarit, «un mestre modèlic que ha obert nous camins i ha salvat obstacles insalvables al llarg de la seva vida»

La vinculació de l’autor gallec Álvaro Cunqueiro amb Catalunya centra una taula rodona a l’IEC

M. Dolors Garcia Ramon rep el Premi Internacional Geocrítica 2011

Gene Mosca presenta a l’IEC la sisena edició, traduïda al català, del llibre Física per a la ciència i la tecnologia, més conegut com «el Tipler»

Un centenar de científics es reuneixen a l’IEC per conèixer els estudis de degradació i recuperació de sòls a Catalunya

En breu

Properes cites

Homenatge a Antoni M. Badia i Margarit, «un mestre modèlic que ha obert nous camins i ha salvat obstacles insalvables»

Isidor Marí i Badia i Margarit, durant l'acte	IEC

«És impossible enumerar totes les raons que tenim per homenatjar el doctor Badia i Margarit». D’aquesta manera, Isidor Marí, president de la Secció Filològica, va reconèixer la tasca desenvolupada pel filòleg i membre de l’IEC.

Ho va fer en el marc de l’acte d’homenatge que es va celebrar el dimarts 6 de setembre, al vespre, a la Sala Prat de la Riba, dins el XXIV Congrés Internacional de Ciències Onomàstiques, que va aplegar prop de sis-cents professionals i acadèmics de més de cinquanta països amb l’objectiu de presentar, discutir i debatre totes les qüestions teòriques i pràctiques relacionades amb l’onomàstica.

Tot i que l’especialitat d’Antoni M. Badia i Margarit és la gramàtica històrica, també ha estat un estudiós de la toponímia catalana i, precisament, és aquesta l’aportació que li va ser reconeguda en el Congrés. Salvador Giner, president de l’IEC, va presidir l’acte d’homenatge, en què també van intervenir Yvonne Griley, directora general de Política Lingüística de la Generalitat; Isidor Marí, president de la Secció Filològica, i Josep Moran, director de l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut. Josep Moran va ser l’encarregat de glossar la trajectòria de Badia i Margarit, la personalitat del qual va classificar, inspirat en la mitologia grega, «dins de la raça dels titans» i, més concretament, el va comparar amb Prometeu: «Tità per la seva gran potència física, però sobretot intel·lectual, i respecte de Prometeu, pel seu esperit d’iniciativa, especialment en el camp de l’activitat lingüística».

D’altra banda, Yvonne Griley va reconèixer públicament «el compromís personal de Badia i Margarit vers la projecció internacional de la llengua catalana», mentre que Isidor Marí va donar les gràcies en nom de l’homenatjat, a qui va qualificar com «el nostre mestre estimat i un emblema de la fidelitat a l’educació i a la resistència cultural». Segons Marí, «el doctor Badia ha estat un mestre modèlic que ha obert nous camins per i que ha salvat obstacles insalvables, una cosa que ha fet incansablement al llarg de la seva vida». Finalment, Giner el va definir com «un patriota i un exemple a seguir». Un patriota que temps enrere va afirmar, en relació amb l’estudi i la defensa de la llengua: «No negaré que hi he posat el coll i que tinc ganes, mentre pugui, de no abandonar les trinxeres».

Recull de premsa:

La vinculació de l’autor gallec Álvaro Cunqueiro amb Catalunya centra una taula rodona a l’IEC

El gallec va tenir relació amb autors catalans, com Josep Pla

La figura d’Álvaro Cunqueiro ―dramaturg, novel·lista, poeta i gastrònom gallec― va centrar la taula rodona «Cunqueiro e a cultura català», que va tenir lloc el dijous 15 de setembre a l’IEC. Pere Gimferrer, Jordi Garcia, Basilio Losada i Fernando Valls van analitzar la vinculació de Cunqueiro, una de les figures més rellevants de la cultura gallega, i la seva vinculació amb Catalunya. Van presidir l’acte Salvador Giner, president de l’IEC, i Ramón Villares, president del Consello da Cultura Galega, que va dir que l’objectiu de la taula rodona era «apropar Cunqueiro als llocs i les cultures que va freqüentar». En aquest cas, Catalunya i la cultura catalana. L’activitat s’emmarcava dins de la celebració del centenari del naixement de Cunqueiro.

Álvaro Cunqueiro Mora (Mondoñedo, 1911 – Vigo, 1981) és considerat un dels grans autors de Galícia, tant en gallec com en castellà. Va ser un escriptor polifacètic, i la seva extensa obra literària abraça els camps periodístic, poètic, narratiu i teatral, així com feines de traducció. Cunqueiro va traduir vint-i-quatre poemes catalans escrits per Clementina Arderiu, Josep Carner, Salvador Espriu, J. V. Foix, Tomàs Garcés, Joan Perucho, Marta Pessarrodona, Josep Sebastià Pons, Carles Riba, Joan Salvat-Papasseit, Joan Teixidor, Joan Vinyoli i quatre autors anònims del segle XVI. A més, en la seva obra, s’hi troben referències a amics catalans i evocacions místiques i històriques de Catalunya, especialment a les ciutats de Vic, Tortosa i Tarragona. Segons va dir Pere Gimferrer, Cunqueiro va influir els autors catalans «en el tractament del llenguatge i la temàtica abordada, que té certes similituds amb Juan Rulfo o Italo Calvino».

Recull de premsa:

M. Dolors Garcia Ramon rep el Premi Internacional Geocrítica 2011

Garcia Ramon, en recollir el premi

M. Dolors Garcia Ramon, catedràtica d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC,  va rebre el dia 20 de setembre, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut, el Premi Internacional Geocrítica 2011. El guardó reconeix les aportacions de Garcia Ramon a la geografia rural i a la història de la geografia, així com a les contribucions i el paper impulsor que ha dut a terme en la geografia feminista.

El premi va ser lliurat per Horacio Capel, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona i director de la revista Scripta Nova, qui va destacar «el magisteri i l’aportació científica a la geografia social, a la geografia de gènere i a la teoria de la història de la geografia» de la guardonada, «la geògrafa del país més coneguda internacionalment».

L’acte, que va ser presentat per Francesc Nadal, president de la Societat Catalana de Geografia, va cloure amb la intervenció de la premiada, que va fer una reflexió sobre la seva carrera i evolució acadèmica amb la conferència «Un recorregut a través de la geografia crítica: de la geografia agrària a la geografia del gènere».

Gene Mosca presenta a l’IEC la sisena edició, traduïda al català, del llibre Física per a la ciència i la tecnologia, més conegut com «el Tipler»

Mosca i Guerrero, durant el col·loqui	IEC

Tots els estudiants universitaris d’una carrera de ciències, en algun moment, deuen haver tingut entre les mans un exemplar de Física per a la ciència i la tecnologia, de Paul A. Tipler i Gene Mosca. Conegut popularment com «el Tipler», aquest tractat ha gaudit d’un èxit considerable, ja que és d’utilitat tant per als estudiants de física i enginyeria com per als d’altres especialitats que vulguin disposar d’un text de referència general sobre física. Un dels dos autors, Gene Mosca, va visitar l’IEC el 23 de setembre per parlar del llibre, amb motiu de la presentació de la sisena edició nord-americana, que acaba d’arribar en català a les llibreries. L’acte va consistir en un col·loqui en el qual va participar David Jou, membre de l’IEC, juntament amb el també membre Josep Enric Llebot, coordinador de la traducció al català d’aquesta publicació.

L’acte va començar amb una presentació de l’acte a càrrec de Ricard Guerrero, secretari científic de l’IEC. Tot seguit, Gene Mosca va fer una breu intervenció, en què va comentar que les primeres edicions del tractat van ser obra de Tipler, autor amb qui va iniciar una relació professional després que li enviés un document amb correccions. Segons va explicar Mosca, Tipler va voler treballar amb ell en les següents edicions perquè va ser «l’únic que gairebé les va encertar totes». La seva contribució ha estat, especialment, en la introducció de criteris pedagògics més que no pas en temes conceptuals. Mosca s’ha fet càrrec, en solitari, de les dues últimes edicions de Física per a la ciència i la tecnologia.

D’altra banda, David Jou va afirmar que «el Tipler» és «una peça de referència que serà útil durant molts anys» i va assenyalar la importància de l’ús del català en l’àmbit de la ciència. En aquest sentit, i en honor a qui va ser professor seu a la Universitat Autònoma de Barcelona, Heribert Barrera, mort recentment, va llegir un poema en què va recordar un seminari que el químic els va oferir l’any 1972.
L’edició de Física per a la ciència i la tecnologia s’emmarca dins el Projecte Scriptorium ―impulsat per l’IEC, la Fundació Alsina i Bofill, la Fundació Joaquim Torrens-Ibern i la Fundació Congrés de Cultura Catalana―, que té per objectiu publicar en català llibres de text universitaris bàsics, de les carreres científiques o tècniques que fins ara només es podien trobar en altres llengües.

Un centenar de científics es reuneixen a l’IEC per conèixer els estudis de degradació i recuperació de sòls a Catalunya

El Congrés es va centrar en l'edafologia

Amb l’objectiu d’analitzar diferents casos de degradació del sòl i com la sinergia entre l’administració, la indústria i la investigació n’han permès la recuperació, més d’un centenar de científics d’Espanya i altres països iberoamericans es van aplegar en la 28a Reunió de la Societat Espanyola de la Ciència del Sòl (SECS). La Reunió es va inaugurar a l’IEC el diumenge 4 de setembre, en un acte presidit per l’acte Salvador Giner, president de l’IEC; Jaume Porta, president de la SECS i membre de l’IEC; Antoni Roca, director de l’Institut Geològic de Catalunya, i Josep M. Alcañiz, coordinador de la Reunió. Aquesta edició va ser coorganitzada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’IEC, i la Delegació de Catalunya de la SECS, juntament amb el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i l’Institut Geològic de Catalunya, la Generalitat i les universitats de Lleida, Barcelona i Autònoma de Barcelona.

Durant la Reunió es van visitar tres punts de la geografia catalana ―el Priorat, la Cerdanya i el Penedès― i es van presentar els estudis que s’hi han dut a terme i que abracen qüestions com la restauració de sòls en les pedreres mitjançant l’ús de compost o de fangs de depuradora, la bioremediació de sòls contaminats per hidrocarburs, les aplicacions de mapes de sòls o l’estimació de les pèrdues econòmiques del sector vitivinícola produïdes pels problemes d’erosió del sòl. Així, per exemple, en aquest últim cas es van mostrar els resultats d’un estudi realitzat al Penedès en què es posa de manifest que s’han perdut prop del 9 % dels ingressos del sector de la vinya a causa de la pèrdua de nutrients del sòl i arran del cost dels treballs de recuperació dels bancals.

L’IEC treballa, des de fa anys, en l’estudi de la ciència del sòl. Un dels projectes de recerca que ha desenvolupat l’IEC, des de la Secció de Ciències i Tecnologia, és «Protecció de sòls», dirigit pel membre de l’IEC i president de la SECS, Jaume Porta. En el marc d’aquest projecte, s’ha fet recerca i s’ha estudiat la informació cartogràfica de sòls dels territoris de llengua catalana i s’ha creat un espai web des d’on se’n fa difusió: http://www.iec.cat/mapasols. El projecte posa a l’abast del públic continguts com són la informació general sobre la protecció dels sòls, els mapes de sòls i enllaços d’interès, entre altres dades.

L’IEC compareix al Parlament El president de l’Institut, Salvador Giner, va comparèixer el dia 15 de setembre davant la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament, amb relació al Projecte de llei d’agilitat i reestructuració administrativa. L’IEC, juntament amb d’altres entitats i institucions del país, va poder valorar aquest projecte de llei davant els diferents grups parlamentaris. L’economista i membre de l’IEC Joaquim Muns, guardonat amb el Premi Godó de Periodisme Joaquim Muns, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, ha estat guardonat amb el Premi Godó de Periodisme 2011, concedit per la Fundació Comte de Barcelona, per l’article «Igual que fa cinquanta anys», publicat el dia 6 de juny a La Vanguardia. El jurat ha valorat que Joaquim Muns, exdirector executiu del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial, «analitza en el seu text el paral·lelisme entre la crisi del 1959 i l’actual, totes dues afrontades a Espanya de resultes de la pressió exterior, i constata els riscos a què s’exposa una economia segrestada dels polítics». Notaris francesos visiten l’IEC Els notaris, al claustre de la seu de l'IEC IEC Una representació de notaris de la Catalunya del Nord van visitar l’IEC el dia 16 de setembre amb l’objectiu de conèixer de prop l’activitat de l’Institut. El president de l’IEC, Salvador Giner, i el president de la Secció Filològica, Isidor Marí, els van donar la benvinguda, i Joaquim Torres, president de la Societat Catalana de Sociolingüística els va parlar sobre diferents aspectes de la sociolingüística de la llengua catalana. La trobada va finalitzar amb la presentació del nou Diccionari Jurídic en línia, editat per la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’IEC.

El president de la Confederació de Societats Científiques d’Espanya visita l’IEC Ros, Solà-Morales, Sanz, Giner i Andradas IEC Carlos Andradas, president de la Confederació de Societats Científiques d’Espanya (COSCE), es va reunir el 23 de setembre amb el president de l’IEC, Salvador Giner, i el vicepresident Joandomènec Ros. Andradas, que anava acompanyat per la presidenta de la Societat Europea de Matemàtiques, Marta Sanz, i el president de la Societat Catalana de Matemàtiques, filial de l’IEC, Joan Solà-Morales, es va interessar per l’activitat científica de l’Institut i va poder conèixer de prop l’Observatori de la Recerca de l’IEC i tota la informació que gestiona mitjançant el portal Meridià. Es presenta l’estudi Valors tous en temps durs. La societat catalana a l’Enquesta Europea de Valors de 2009 L’Associació Catalana de Sociologia va presentar el 19 de setembre aquest estudi dirigit per Àngel Castiñeira, doctor en filosofia i  ciències de l’educació, i del qual són coautors els sociòlegs Teo Mellén i Lluís Sáez. Segons es va explicar en l’acte de presentació, de l’estudi es desprèn que «la societat catalana del 2009 és més individualista, liberal, tolerant, plural i democràtica; però, al mateix temps, és també més lliure i exigent i continua en ple procés d’autoafirmació identitària com a poble».