|
Notícies |
||||||||||||||||||||||
|
La defensa del model
educatiu actual i el centenari de la Secció Filològica
centren els actes de la Diada Moren Joan
Vernet, Heribert Barrera, Antoni Prevosti i Ramon Amigó, membres
de l’Institut d’Estudis Catalans L’IEC
es congratula que el Congrés dels Diputats hagi acceptat a
tràmit la iniciativa legislativa popular «Televisió
sense fronteres» L’Institut lamenta
l’actitud hostil del Tribunal Constitucional respecte al
patrimoni lingüístic i cultural de Catalunya El nou web de la
Fundació Mercè Rodoreda apropa la figura i l’obra
de l’escriptora a lectors i estudiosos La Secció Filològica i Aina Moll, premiats per la Joventut Nacionalista de Catalunya L’IEC
i la Universitat Jaume I de Castelló signen un conveni de
col·laboració en l’àmbit de la recerca La defensa del model educatiu actual i el centenari de la Secció
«Necessitem més immersió lingüística que mai per a tenir un futur capicua, amb el cor i amb el cap», va declamar l’escriptor Màrius Serra durant l’acte institucional de l’11 de setembre, en què va llegir un text sobre l’evolució de la llengua catalana en commemoració del centenari de la Secció Filològica de l’IEC. Serra, que va fer una defensa de la llengua i de l’actual model educatiu, va acabar la intervenció amb un anagrama, pronunciant la paraula català al revés: «Català, a l'atac». En l’acte, celebrat al Parc de la Ciutadella, van assistir el president de l’Institut, Salvador Giner, i la vicepresidenta, Mariàngela Vilallonga. Prèviament, una representació de l’IEC, encapçalada per l’Equip de Govern, va dipositar la tradicional ofrena floral al peu del monument de Rafael Casanova com a homenatge als patriotes màrtirs del 1714. Pocs dies abans, el 5 de setembre, amb motiu de la sentència interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que reclama al Govern català la modificació del sistema educatiu actual, l’IEC va emetre un comunicat en què manifestava la seva defensa del model educatiu actual de Catalunya. En aquest comunicat, l’IEC afirma que «el sistema educatiu s’ha acreditat com a imprescindible per a la cohesió social, la convivència intercultural i lingüística i la igualtat d’oportunitats», i que «confia que els tribunals no cediran davant les pretensions forassenyades de provocar un conflicte de conseqüències previsiblement nefastes, tant per als alumnes com per a la societat en general, i per a la llengua catalana en particular». Article d'opinió de Joaquim Arnau: «Entorn del castellà com a llengua vehicular: quin és el debat pedagògic que s’ha de fer?»
Moren Joan Vernet, Heribert Barrera, Antoni Prevosti i Ramon Amigó, membres de l’Institut d’Estudis Catalans
Joan Vernet i Ginés (Barcelona, 1923) va morir el dia 23 de juliol. Doctor en filosofia i lletres i catedràtic emèrit de Llengua i Literatura Àrab a la Universitat de Barcelona, era membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1978. Tot i ser especialista en l’estudi del món àrab i en l’evolució de la ciència medieval i renaixentista, l’interès per tots els camps de la ciència el va convertir en «mestre de tota una generació d’estudiosos de la història de la ciència», va recordar Antoni Roca, membre de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica, filial de l’IEC. Joan Vernet va continuar el treball de Josep M. Millàs Vallicrosa i va formar, a la Universitat de Barcelona, un equip d’investigadors d’història de la ciència que té un alt reconeixement internacional. Heribert Barrera i Costa (Barcelona, 1917) va morir el 27 d’agost. A més de polític, era un científic eminent. L’any 1978 es va incorporar a la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans com a membre numerari i, durant el temps que va pertànyer a aquesta institució, va ocupar el càrrec de president de la Secció entre els anys 1989 i 1991, i també va presidir la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, filial de l’IEC, entre els anys 1976 i 1978. Salvador Giner, president de l’IEC, va qualificar Barrera de «polifacètic, ja que va desenvolupar una important tasca com a científic, polític, patriota i, en definitiva, ciutadà actiu» i en va reivindicar la figura de científic, molt menys coneguda que la de polític.El genetista Antoni Prevosti i Pelegrín (Barcelona, 1919), membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC des del 1978, va morir l’1 de setembre. Catedràtic de la Universitat de Barcelona del 1963 al 1986, va ser el primer catedràtic de Genètica en una universitat espanyola. Tal com va explicar Mercè Durfort, també membre de la Secció de Ciències Biològiques, «els treballs de Prevosti són reconeguts arreu del món» i, de la seva aportació, destaca el fet que «va encetar una línia de recerca ―la genètica de poblacions i l’evolució― que encara ara es manté i, alhora, ha permès el desenvolupament de noves línies de recerca com són l’epigenètica, la biologia del desenvolupament i la genètica molecular». Ramon Amigó i Anglès (Reus, 1925), membre corresponent de la Secció Filològica de l’IEC, va morir el 16 de setembre als vuitanta-sis anys. Considerat una «figura senyera de la recerca onomàstica a Catalunya» ―tal com se’l va qualificar, recentment, en l’homenatge que se li va retre durant el Congrés Internacional d’ICOS sobre Ciències Onomàstiques― era un referent per als estudiosos d’aquesta matèria i un ferm defensor i divulgador de la cultura i la llengua catalanes. Segons Josep Moran, membre de l’IEC i director de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC, Amigó «era el mestre de tota una generació d’erudits del Camp de Tarragona». D’ell, en destaca no només que «era una persona excel·lent i generosa, en tots els sentits, sinó un científic molt rigorós i que va crear una gran escola». Recull de premsa - Joan Vernet: Recull de premsa - Heribert Barrera: Recull de premsa - Antoni Prevosti: Recull de premsa - Ramon Amigó: Article d'opinió de Salvador Alegret: Heribert Barrera i Costa (1917-2011). Científic i patriota
L’Institut d’Estudis Catalans va fer públic un comunicat en què es congratula que el Congrés dels Diputats aprovés el passat 13 de setembre l’entrada a tràmit parlamentari de la iniciativa legislativa popular (ILP) «Televisió sense fronteres», promoguda per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), amb la intenció de legalitzar el lliure intercanvi d’emissions televisives en llengua pròpia entre comunitats autònomes. Des del primer moment, l’IEC ha treballat al costat d’ACPV per aconseguir que la iniciativa —que rep el suport de més de 650.000 signants— prosperés. El mes de juliol, el president de l’Institut, Salvador Giner, va assistir, juntament amb presidents d’altres acadèmies de l’Estat, a una reunió amb el ministre de la Presidència, Ramon Jauregui, per demanar el suport del Govern central en la tramitació d’aquesta iniciativa ciutadana.
El Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs del Govern espanyol contra la Llei de l’aranès. Com a resultat, s’ha suspès l’aplicació de la Llei, que en un termini de menys de cinc mesos el Tribunal haurà de ratificar. En relació amb aquest fet, l’IEC va emetre un comunicat el dia 20 de setembre, en què s’afirma que «lamenta, una altra vegada, l’actitud hostil d’un organisme oficial respecte al patrimoni lingüístic i cultural de Catalunya». En aquest mateix comunicat, l’IEC manifesta que l’admissió a tràmit del recurs d’inconstitucionalitat «comporta una transgressió de l’esperit constitucional que ha de garantir i preservar la diversitat lingüística a tot el territori del Regne d’Espanya». Finalment, recorda que «la llengua occitana, en la varietat aranesa, és mantinguda i defensada per la legislació catalana i és obligació de tothom dotar-la dels recursos necessaris per a la salvaguarda».
El nou web de la Fundació Mercè Rodoreda apropa la figura i l’obra de l’escriptora a lectors i estudiosos
La Fundació Mercè Rodoreda —entitat constituïda l’any 1991 per l’Institut d’Estudis Catalans, que és hereu de la propietat intel·lectual de l’autora— ha estrenat un nou web (http://www.mercerodoreda.cat) que posa a disposició d’estudiosos i lectors informació exhaustiva sobre la figura i l’obra de Mercè Rodoreda. La informació del web està dividida en dos apartats ben diferenciats: d’una banda, presenta informació sobre l’autora, i de l’altra, sobre la Fundació. En l’apartat dedicat a l’autora es pot trobar informació sobre la biografia, la cronologia, l’obra i les traduccions. I en l’apartat de la Fundació hi ha la informació relativa al Patronat, l’espai, la biblioteca, l’arxiu, les publicacions, els premis i els ajuts i les activitats de la Fundació. La presentació del nou web ha
coincidit amb la visita de periodistes italianes a Barcelona per a
conèixer els espais literaris de Mercè Rodoreda. Com a
acció prèvia a la publicació d’Aloma a
Itàlia —prevista per al mes d’octubre—
l’editorial La Nuova Frontiera, amb la
col·laboració de l’Institut Ramon Llull, ha
convidat les periodistes Elena Stancanelli i Marta Cervino a
conèixer la ciutat que va inspirar l’autora. El divendres
16 de setembre, van visitar la seu de la Fundació Fins ara ja s’han traduït a l’italià El carrer de les camèlies, La mort i la primavera, Jardí vora el mar i La plaça del diamant. D’aquesta última obra, traduïda per Giuseppe Tavani, s’han venut setanta mil exemplars en només quatre anys. L’any 2009 va ser elegida llibre de l’any pels oients de Fahrenheit, programa de llibres de Ràdio Tres. La Secció Filològica i Aina Moll, premiats per la Joventut Nacionalista de Catalunya
Amb l’objectiu de reivindicar el paper del català «com a nervi de la cultura i de la nació, així com també com a eina de cohesió social», la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) va lliurar el Premi Ramon Trias Fargas a la Secció Filològica de l’IEC amb motiu del seu centenari i a la membre numerària Aina Moll com a reconeixement a la tasca que va desenvolupar com a primera directora general de Política Lingüística. L’acte de lliurament de premis es va celebrar el 30 de juliol, en el marc de la XXIX Escola d’Estiu Ramon Trias Fargas. L’expresident Jordi Pujol va ser l’encarregat de lliurar el premi, que va recollir Isidor Marí, president de la Secció Filològica. El premi reconeix la trajectòria d’una persones o entitats que han realitzat una intensa tasca a favor de Catalunya. Isidor Marí va agrair que enguany s’hagi centrat l’atenció dels premis en la llengua. «Entenc que ho heu volgut fer –entre altres raons— per tal de subratllar el vostre suport al català en un moment d’especial animadversió contra la nostra llengua», va afirmar el president de la Secció Filològica, que va afegir que «tots estem plenament legitimats per a defensar la llengua de tots. I cal que ho fem, des d’ara mateix i concertadament. Perquè els anys que vénen seran decisius per arribar al reconeixement igualitari que tenim dret d’aconseguir». L’IEC i la Universitat Jaume I de Castelló signen un conveni de col·laboració en l’àmbit de la recerca
El president de l’IEC, Salvador Giner, i el rector de la Universitat Jaume I de Castelló, Vicent Climent, van signar el 21 de setembre un conveni de col·laboració per a l’intercanvi d’informació estadística en matèria de recerca, amb l’objectiu de millorar el coneixement sobre l’estat de la recerca en els territoris de llengua i cultura catalanes. En el decurs de la trobada, Salvador Giner va manifestar l’interès de l’Institut d’ampliar els àmbits de col·laboració amb la Universitat Jaume I i amb el conjunt de la Xarxa Vives d’Universitats, en especial pel que fa a la producció editorial, ja que, pel volum i el contingut de les publicacions, es podrien compartir estratègies. Pel que fa al conveni signat a Castelló, la
Universitat Jaume I oferirà a l’IEC informació en
l’àmbit de la recerca per a incloure-la en el portal Meridià,
que gestiona l’Institut d’Estudis Catalans,
mitjançant l’Observatori de la Recerca de l’IEC. El
portal Meridià és un servei
d’informació especialitzada en R+D+I que avalua
d’una manera continuada la situació del sistema
català de ciència i tecnologia. La Universitat Jaume I
aportarà informació sobre programes propis de beques
predoctorals, suport intern a grups de recerca o tesis doctorals
llegides, i facilitarà els indicadors que siguin rellevants per
al sistema d’informació sobre recerca. A la reunió també va assistir el vicerector d’Investigació i Política Científica, Antonio Barba, i el delegat de l’IEC a Castelló, Vicent Pitarch. Recull de premsa
|
||||||||||||||||||||||
