Activitats

El professor Francesc Xavier Mena analitza els estralls de la crisi

El turisme en temps de crisi, a debat entre experts catalans i italians

La gestió forestal en l’actual context de canvi global, tema d’anàlisi a l’IEC

Es presenta a l’Institut la Llei de l’occità 

S’organitza el primer congrés sobre les portalades de les esglésies del romànic peninsular a l’IEC i a Ripoll

Mig miler d’investigadors de tot el món debaten sobre la circulació del coneixement científic i tecnològic

Homenatge al lingüista Jordi Bruguera i Talleda

Debat sobre les politiques de comunicació a l’IEC

En breu

Properes cites




El professor Francesc Xavier Mena analitza els estralls de la crisi

 
Francesc Xavier Mena i Pere Puig
IEC

«Aquesta crisi ha estat com el vagó de l’Orient Express de l’Agatha Christie: es produeix un assassinat i quan Hércules Poirot busca el culpable troba que han estat tots». Així ho va explicar el professor Francesc Xavier Mena, catedràtic d’Economia de l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (ESADE), en la conferèncià «Els estralls de la crisi econòmica global (2007-2017): lliçons i conseqüències», que el dia 9 de novembre va inaugurar el curs de la Societat Catalana d’Economia, filial de l’IEC.

Per conèixer els orígens de la situació actual, l’economista es va remuntar al 1907, any en què es va produir una crisi bancària molt profunda a Amèrica. Aleshores es va crear la Reserva Federal i es va establir el sistema financer del «too big to fail», és a dir, del «massa gran per caure». Francesc Xavier Mena va afirmar que aquest sistema s’ha acabat i que han caigut grans institucions, com es va demostrar el 15 de setembre de 2008 amb la caiguda de Lehman Brothers. També va recordar les primes increïbles que cobraven els empleats de Salomon Brothers, la derogació de la Llei Glass-Steagall que va permetre la globalització financera, la bombolla d’Internet i la crisi de l’any 2001, en què l’economia mundial va caure en picat.

«Han fallat milers de coses: van accedir al crèdit aquells que no podien, es van donar crèdits molt elevats, molts banquers tenien menys de trenta anys, amb uns sous increïbles i no sabien ni quins productes venien; en definitiva, es va estirar més el braç que la màniga», va afirmar el professor. Finalment, el 9 d’agost de 2007, la bombolla  va explotar, el mercat es va tancar i el valor dels actius va baixar a zero. «Aquell mar de liquiditat que hi havia al món, va desaparèixer», va explicar el catedràtic, qui creu que «les conseqüències encara estan per venir» i que ara ens trobem en un «canvi d’atmosfera al qual ens haurem d’adaptar». Segons Mena hem de mirar endavant, però queda molt per fer: «Estem en una caiguda espectacular: la potencial la tenim molt lluny, així que també és lluny la possibilitat de crear llocs de treball, no ens enganyem. Les perspectives són de poc creixement i tenim problemes estructurals».

Aquesta conferència es pot veure a la videoteca de l’IEC




El turisme en temps de crisi, a debat entre experts catalans i italians

Experts de Catalunya i d’Itàlia es van reunir els dies 4 i 5 de novembre a l’IEC i al Palau Centelles per celebrar les II Jornades Mediterrànies i la V Taula Rodona d’Història, organitzades per la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació de l’IEC, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) i el grup d’estudis històrics i socials Historia, de Pordenone. Sota el títol «Identitats, pobles, Mediterrània. El turisme en el context de la crisi», les Jornades van plantejar la necessitat de reforçar la identitat i les llengües minoritàries dels pobles, sobretot en temps de crisi i en el context de modernitat líquida, assenyalat pel sociòleg Zygmunt Bauman.

 
 
Es va dir que cal reforçar la identitat dels pobles
JC

Entre els experts van participar Jordi Portabella, regidor de l’Ajuntament de Barcelona, que va emfasitzar com una identitat cultural i local específica —manifestada a tall d’exemple a Barcelona en el barri gòtic i en el Modernisme— aporta un complement d’atracció a una oferta turística cosmopolita; Joan Pujolar, de la Universitat Oberta de Catalunya, que va analitzar el turisme cultural i les minories lingüístiques; M. Victòria Silberstein, de la Cambra de Comerç de Barcelona, que va descriure les actuacions de l’entitat adreçades a facilitar la concurrència de les iniciatives pública i privada, i Josep Cortada, director general de la Fundació Futbol Club Barcelona, que va tractar delBarça com a expressió de la identitat catalana al món. D’altra banda, Francesco Marangon i Stefania Troiano, de la Universitat d’Udine, van apostar per un turisme sostenible a Itàlia, mentre que Simone Martini, de Banco Mediolanum, va analitzar l’especulació immobiliària de diverses zones turístiques, parant esment en el cas del Cabanyal de València. William Cisilino, de la regió del Friül, va explicar el fracàs de la planificació lingüística en aquesta regió, i  Danilo Zolo, de la Universitat de Florència, i Soraya Sough, del Congrés Mundial Amazic, es van centrar respectivament en la identitat mediterrània del poble palestí i en la identitat amaziga a Algèria. Finalment, Joan Carles Vilalta, director general de Turisme, va analitzar les competències de turisme en l’actual context autonòmic, i Jaume Vernet va exposar les conseqüències de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre identitat i llengua.

En l’acte inaugural van intervenir Salvador Giner, president de l’IEC; Josep Huguet, conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat; Elio De Anna, conseller de Cultura, Esport, Relacions Internacionals i amb la Unió Europea de la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia; Claudio Violino, conseller de Recursos Rurals, Agroalimentaris i Forestals del Friül-Venècia Júlia; Pietro Fontanini, president de la Província d’Udine, i Giovanni Da Pozzo, president de la Cambra de Comerç d’Udine. Les conclusions de les Jornades van ser a càrrec d’Aureli Argemí, president del CIEMEN; Joan A. Argenter, director de la Càtedra UNESCO de l’IEC, i Guglielmo Cevolin, de la Universitat d’Udine. Es va comptar amb el suport de la Universitat d’Udine, la Província d’Udine i la Cambra de Comerç d’Udine, i amb la col·laboració de la regió del Friül-Venècia Júlia.

Recull de premsa:





La gestió forestal en l’actual context de canvi global, tema d’anàlisi a l’IEC

 
Catalunya té un 41% de bosc

El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), la Societat Catalana de Biologia (SCB) i la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), filials de l’IEC, es reuneixen cada any per tractar diversos problemes ambientals sota la perspectiva dels coneixements científics i la seva aplicació en la gestió duta a terme per l’Administració. La setena edició d’aquesta trobada, que es va celebrar el 4 de novembre a l’Institut, es va titular «Boscos i canvi global: de la recerca a la gestió adaptativa».  

Les tres institucions van analitzar des de punts de vista diferents la situació actual de la gestió forestal a Catalunya, marcada sobretot per la transformació accelerada del sistema climàtic i de la configuració del territori. Els ponents van repassar les tendències actuals —com la disminució de la disponibilitat d’aigua— que poden ajudar a entendre com evolucionaran els boscos en un futur proper i van exposar exemples en què la gestió dels boscos ha estat positiva i ha servit per a prevenir la desforestació i els incendis forestals o per a evitar el dessecament de zones pantanoses. Tots ells van coincidir en la necessitat que el coneixement expert vagi lligat amb el model de planificació.

Una de les principals conclusions de la jornada és que l’augment de la temperatura amenaça els arbres ibèrics d’ambients freds i humits, com els avets i els faigs, i si les temperatures continuen pujant i les pluges disminueixen, aquests boscos poden desaparèixer progressivament. Així mateix, el pi blanc i el matoll poden progressar si escassegen les pluges i fa més calor. La jornada va ser presidida per Javier Retana, director del CREAF; Lluís Tort, president de la Societat Catalana de Biologia, i Josep M. Ninot, president de la ICHN.




Es presenta a l’Institut la Llei de l’occità

 
Acte de presentació
IEC
 

El 9 de novembre es va presentar a l’Institut la Llei de l’occità, aprovada el 22 de setembre passat al Parlament i que reconeix l’oficialitat d'aquesta llengua a tot el Principat i insta la Generalitat a protegir-la i difondre-la.

El president de l’IEC, Salvador Giner, va inaugurar l’acte, i la cloenda va ser a càrrec de Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya, qui va presentar la llei de l’aranès com «el motor per a la recuperació lingüística als territoris del sud de França i d’Itàlia on es parla l’occità». En aquesta intervenció, Carod-Rovira va vaticinar que «la resta d’Occitània obrirà els ulls» i va destacar la importància que la Vall d’Aran sigui el primer territori en què s’oficialitza aquest idioma, tot i que només el parlen sis mil o set mil persones.

D’altra banda, el síndic de l’Aran, Francesc Boya, va agrair els esforços del Govern per a oficialitzar una llengua «perseguida i minoritzada durant vuit-cents anys». En l’acte van intervenir Francesc Xavier Boya, síndic del Consell General d’Aran; Carme Vidal, diputada de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i ponent de la Llei; Maria Àngels Cabasés, diputada d’ERC i ponent de la Llei; Francesc Pané, diputat d’ICV i ponent de la Llei, i Enric Garriga Trullols, president del Cercle d’Agermanament Occitanocatalà.

Aquest acte es pot veure a la videoteca de l’IEC

Recull de premsa:





S’organitza el primer congrés sobre les portalades de les esglésies del romànic peninsular a l’IEC i a Ripoll

 
Portada romànica de Ripoll
AAR
 

La porta d’accés a les esglésies romàniques marcava la frontera entre l’àmbit profà i el sagrat. Els textos de l’època hi feien referència, repetidament, com la porta del cel (en llatí ianua coeli) i aquest simbolisme es va traslladar als epígrafs, a altres sectors de les portalades i a les escultures que les ornamentaven. N’hi ha bons exemples a Catalunya i a la resta dels territoris cristians peninsulars, com les grans portalades de Ripoll, Lleó, Santiago de Compostel·la o Sant Pere de Rodes. Per primera vegada a la península Ibèrica, aquestes portalades monumentals del romànic peninsular (segles XII i XIII) han estat el tema central d’una trobada científica, el Congrés Internacional «Ianua Coeli: la porta monumental romànica als territoris peninsulars». Organitzat per Amics de l’Art Romànic (AAR), filial de l’IEC, el Congrés s’ha celebrat, del 24 al  26 de novembre, a l’IEC, i el 27 de novembre, al Teatre Comtal de Ripoll.

Al llarg dels quatre dies s’ha estudiat a fons l’escola o la línia formal de les portalades, el conjunt d’elements iconogràfics que les ornamenten i les funcions litúrgiques que s’hi van emmarcar, com ara els usos penitenciaris i funeraris, entre altres. En la trobada han assistit prop de noranta congressistes i s’han dut a terme una vintena de ponències d’especialistes d’universitats catalanes, de la resta de l’Estat espanyol, de França, d’Alemanya i dels Estats Units. La darrera intervenció va ser a càrrec del membre de l’IEC Xavier Barral, que va parlar sobrel’encàrrec de la portada romànica de Ripoll i les seves conseqüències artístiques.

Van inaugurar el Congrés el president de l’IEC, Salvador Giner; Francesca Español, directora científica del Congrés i presidenta d’AAR, i Daniel Solé, subdirector general de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. En la cloenda van intervenir Miquel Sitjà Serra, director de Serveis Territorials de Cultura a Girona, i Teresa Jordà Roura, alcaldessa de Ripoll.

Recull de premsa:



Mig miler d’investigadors de tot el món debaten sobre la circulació del coneixement científic i tecnològic

 
 
Viatges, instruments i il·lustracions, una mirada al passat
CEC / C&P

La Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l’Institut, va organitzar, del 18 al 20 de novembre, la Quarta Conferència Internacional de la Societat de la Història de la Ciència, que va reunir  uns cinc-cents investigadors de tot el món per analitzar la circulació d’idees, els instruments que s’han usat al llarg dels anys, els llibres, les il·lustracions i els manuscrits que es conserven, els viatges i la influència de l’organització institucional en la transmissió de coneixements. La conferència «Les doctrines astronòmiques de Ibn al-Zarqalluh als dos costats de la Mediterrània», a càrrec de Julio Samsó, de la Universitat de Barcelona, va obrir el congrés.

En aquest congrés es van pronunciar dues conferències plenàries més: «La ciència i l’església ortodoxa de l’Est del segle XVII i al XIX», a càrrec d’Efthymios Nicolaidis, de la Fundació Nacional Hel·lènica d’Investigació, i «Els objectes científics i la identitat científica: Praga com a ciutat de la química», a càrrec de Sona Strbanova, de l’Acadèmia de les Ciències de Praga. Les altres ponències van versar sobre la història de la ciència de l’educació, la transmissió de la ciència matemàtica entre les cultures mediterrànies, els viatges dels científics a Europa al llarg del segle XVI o la ciència en l’esfera pública de la Barcelona de final del segle XIX i començament del XX.

La Conferència Internacional va coincidir amb la XI Trobada de la Societat Catalana de la Història de la Ciència i de la Tècnica, en la qual Josep Simón, de la Universitat de París-Oest, va oferir la conferència «Física, text i cànon: aranyes, formigues, abelles i la construcció del coneixement al segle XIX», en què va explicar què és la física i com es va constituir en disciplina. En el decurs de la Trobada, que es va celebrar el dia 21 de novembre, es va lliurar el Premi Antoni Quintana Marí.



Homenatge al lingüista Jordi Bruguera i Talleda

 
 
Jordi Bruguera
Enciclopèdia

La Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), filial de l’IEC, va celebrar el dia 25 de novembre un acte d’homenatge al filòleg i monjo de Montserrat Jordi Bruguera i Talleda (Barcelona, 1926), mort el dia 21 de juny d’enguany. L’acte, celebrat a l’Institut i organitzat conjuntament amb Enciclopèdia Catalana, va ser presidit per August Bover, president de la filial SCLL.

En aquest homenatge van participar Josep Massot, membre de la Secció Històrico-Arqueòlogica, que va parlar de la faceta de Jordi Bruguera com a editor i professor; Joan Martí i Castell, membre de la Secció Filològica, que va analitzar el vessant de l’homenatjat com a historiador de la llengua, i finalment, el teòleg Josep Torras, que va desgranar la tasca de Bruguera a Enciclopèdia Catalana. Ambdós van col·laborar com a assessors lingüístics del Grup Enciclopèdia Catalana.

Jordi Bruguera va ser professor de català al monestir de Montserrat, director de les Publicacions de l'Abadia (1954-1961) i director literari de l'edició de la Bíblia de Montserrat (1957-1970). Va publicar el Diccionari ortogràfic i de pronúncia (1990), Diccionari de dubtes i dificultats del català (2000), Diccionari etimològic (1996), Diccionari de la formació de mots (2006), a més de diversos treballs sobre història de la llengua i lexicologia, entre els quals: Història del lèxic català (1985), Homilies d'Organyà. Introducció i versió adaptada al català modern i glossari, amb l'edició crítica de Joan Coromines (1989), la tesi doctoral Llibre dels fets del rei En Jaume. Estudi filològic i lingüístic i vocabulari integral; text i glossari (2 volums, 1991), i Introducció a l'etimologia (2008). Col·laborà també en l'edició crítica de la Bíblia catalana medieval i el 2008 publicà una versió del Llibre dels fets de Jaume I adaptada al català modern. Fora de l'àmbit filològic, publicà també Qüestions de vida cristiana. Setze anys d'una reflexió cristiana a Catalunya (1974).




Debat sobre les politiques de comunicació a l’IEC

 
 
Els representants dels partits polítics
IEC

Abans de conèixer els resultats del 28 de novembre, els partits catalans amb representació parlamentària —excepte Ciutadans per problemes d’agenda— es van reunir a l’IEC per participar en un debat sobre polítiques de comunicació organitzat per la Societat Catalana de Comunicació (SCC), filial de l’Institut, la Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació (ESCACC) i l’Observatori de Polítiques de Comunicació de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (OPC InCom-UAB). L’acte va ser presidit per Rosa Franquet, presidenta de la SCC, i moderat per Àlex Gutiérrez, president de l’ESCACC. També hi va intervenir Isabel Fernández, directora de l’OPC InCom.

La Llei sobre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va centrar la major part del debat, en què van participar Jaume Ciurana, regidor a l’Ajuntament de Barcelona per CiU; Joan Ferran, diputat i candidat del PSC; Carles Mundó, secretari de Cultura, Llengua i Audiovisuals d’ERC; Santi Rodríguez, diputat i candidat del PPC, i Jordi Guillot, senador i vicepresident d’ICV. Tots es van mostrar satisfets amb la despolitització aconseguida amb la nova Llei, tot i que amb algunes diferències pel que fa al nomenament del president del Consell de Govern de la Corporació.

En la segona part del debat, els polítics van debatre sobre el finançament dels mitjans públics i les subvencions destinades als mitjans. Tots van coincidir a mantenir aquestes ajudes, tot i que amb algunes puntualitzacions. El PSC, ERC i ICV van defensar la política de mitjans feta durant el seu govern, CiU va apuntar que s’ha de donar suport sobretot a productes viables i el PPC va remarcar la necessitat que els mitjans siguin autosuficients.


En Breu

Nou acord de col·laboració

El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat, la Xarxa Vives d’Universitats, la Fundació Universitat Catalana d’Estiu i l’IEC han signat un acord segons el qual els cursos que organitzin la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) i l’Institut a Prada de Conflent formaran part d’una mateixa oferta de formació i podran ser reconeguts acadèmicament per les vint-i-una universitats que integren la Xarxa Vives. De la mateixa manera, aquestes universitats podran organitzar cursos monogràfics, que s’inclouran en el programa de la UCE. A més, a partir de la nova edició de la UCE, que se celebrarà el més d’agost de l’any vinent, les universitats de la Xarxa Vives i l’IEC disposaran d’un espai permanent a les instal·lacions de Prada i al Centre Transfronterer d’Estudis Pau Casals, i podran escollir un tema comú per a tractar durant el curs.

Segona Tertúlia Valoriana

El 10 de novembre, la Delegació de l’IEC a Alacant va celebrar la Segona Tertúlia Valoriana, conduïda pel professor de la Universitat d’Alacant Vicent Brotons i titulada «Enric Valor: 1911-2011, el centenari del valor de les paraules». L’objectiu d’aquestes tertúlies, que se celebren un dimecres al mes a la Biblioteca Enric Valor de la Seu Universitària d’Alacant, és difondre l’obra d’Enric Valor, fomentar-ne l’estudi i donar l’oportunitat als lectors de conversar amb els principals estudiosos de la figura de l’escriptor de Castalla, membre corresponent de l’IEC que va morir l’any 2000.

Jornada sobre la Revista de Catalunya

 

La història de la Revista de Catalunya, fundada el 1924 per Antoni Rovira i Virgili, és també la història de la cultura catalana. En els temps difícils i incerts de la Segona República i de la Guerra Civil, va tirar endavant gràcies a personalitats capdavanteres com Ferran Soldevila i Armand Obiols; després, va viure una etapa d’exili i un llarg període d’interrupció, fins que el 1986 va engegar de nou sota el dinamisme de Max Cahner. La Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH), filial de l’IEC, i el  Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) van repassar a fons la trajectòria de la publicació en la jornada sobre la Revista de Catalunya (1924-2010), celebrada el 24 de novembre a la UAB. Hi van participar, entre altres, el president de la SCEH, Jaume Sobrequés; el professor Josep M. Figueres, i els membres de l’IEC Josep M. Casasús i Francesc Fontbona.


 

L’IEC lliura el VIII Premi Societat Catalana d’Economia

 
 
Acte de lliurament del Premi
IVIE

El president de l’IEC, Salvador Giner, va lliurar el dia 24 de novembre, a València, el VIII Premi Societat Catalana d’Economia. El guardonat va ser Francisco Pérez, director de l’estudi «El desarrollo del Arco Mediterráneo Español. Trayectoria y perspectivas», realitzat per un equip d’investigadors de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE). En l’acte, que va ser presidit pel rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, també van participar Pere Puig, president de la Societat Catalana d'Economia, filial de l’IEC; Eusebio Monzó, director general d’Economia de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació, i  Josep M. Carrau,  secretari del Premi. La investigació premiada confirma la importància de l’arc mediterrani i alerta sobre les reformes que necessita per a mantenir-se com l’eix de desenvolupament europeu.

Recull de premsa:

Max Otte critica els mitjans

La Societat Catalana de Comunicació (SCC), filial de l’IEC, va convidar l’economista alemany Max Otte, autor de l’obra El crash de la informació, per inaugurar el curs 2010-2011. L’autor va denunciar la desinformació provocada pels mitjans de comunicació i va donar unes pautes per a contrarestar el poder de les multinacionals i aconseguir que la població recuperi la sobirania sobre la informació. La sessió, que es va celebrar el 29 de novembre al Consell Audiovisual de Catalunya, es va organitzar conjuntament amb el Consell de la Informació de Catalunya i amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes de Barcelona i del Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

Article «La ciutadania necessita una informació ètica», de Llúcia Oliva


V Seminari de Terminologia

El dia 25 de novembre, la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), filial de l’Institut, va dur a terme el V Seminari de Terminologia, titulat «L’establiment de paraules clau i la redacció d’índexs de llibre». Les ponències van ser a càrrec de Jesús Gascón i Marina Salse, professors del Departament de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, i de Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC i membre de la Junta Directiva de la SCATERM.



Properes cites

Conferències sobre els premis Nobel

Del 15 al 22 de desembre, l’IEC celebrarà el cicle de conferències Els premis Nobel de l’any 2010, en què diversos experts en els camps de recerca dels guardonats amb els premis Nobel, que concedeix l’Acadèmia Sueca, tractaran els premis de l’any 2010. El dia 15 serà el torn del Premi Nobel de Química, el 16 s’analitzarà el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina, el dia 20 es parlarà del Premi Nobel de Literatura, el 21 serà dedicat al Premi Nobel de Física i el 22, al d’Economia. El mes de gener del 2011, el cicle es traslladarà a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, de València.



S’inaugura l’Any Internacional de la Química

L’Institut, mitjançant la filial Societat Catalana de Química i amb la col·laboració de la Secció de Ciències i Tecnologia, celebrarà el 14 de desembre, a les sis de la tarda, un acte solemne per a inaugurar l’Any Internacional de la Química 2011 i inaugurar les activitats que tindran lloc arreu de Catalunya al llarg de l’any vinent. Agustí Lledós, catedràtic de Química Física de la Universitat Autònoma de Barcelona, serà l’encarregat de pronunciar la conferència inaugural, amb el títol «Vull ser químic... per fer què?». Pilar González, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia, presentarà el calendari Quins elements!, amb el qual l’Institut commemora l’Any Internacional.

«La sòlida fragilitat de la filosofia catalana»

El president de l’IEC, Salvador Giner, inaugurarà el dia 2 de desembre, el curs 2010-2011 de la Societat Catalana de Filosofia (SCF), filial de l’IEC, amb la conferència «El meu Josep Ferrater Mora». La inauguració coincideix amb la celebració de la V Jornada Científica, titulada «La sòlida fragilitat de la filosofia catalana: continuïtat i persistència», que se centra en diverses figures del pensament català del segle XX, com Miquel Batllori (1909-2003), Jaume Bofill (1910-1965), Octavi Fullat (1923) i Frederic Riu (1925-1985).

 

Presentació d’Amics d’Els Clàssics

L’IEC acollirà el proper 9 de desembre la presentació de la plataforma Amics d’Els Clàssics, impulsada per l’editorial Barcino amb l’objectiu de difondre els clàssics medievals, promoure’n la lectura i acostar-los als joves. En l’acte també es presentarà un dels darrers volums de l’editorial, el Llibre de Fortuna i Prudència, de Bernat Metge. L’acte serà presidit per Salvador Giner, president de l’Institut; Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla; Joan Santanach, coordinador de l’editorial Barcino, i Lluís Cabré, curador de l’edició del Llibre de Fortuna i Prudència.

V Congrés d’Història Agrària

Del 15 al 17 de desembre, la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’IEC, organitza a Barcelona el V Congrés d’Història Agrària: «Els usos de l’aigua en la història. De l’antiguitat als nostres dies». Durant tres dies, s’exploraran els diversos usos que ha tingut l’aigua al llarg de la història (agraris, industrials i domèstics), els canvis en l’organització del seu aprofitament i els conflictes que s’han originat al seu voltant. A més, el Congrés servirà d’homenatge al membre de l’IEC Emili Giralt i Raventós, mort l’any 2008, i que va ser l’impulsor del coneixement de la història agrària als Països Catalans.

Olimpíada Matemàtica

La Societat Catalana de Matemàtiques, filial de l’Institut, organitza un any més la fase catalana de l’Olimpíada Matemàtica, que enguany ha arribat a la quaranta-setena edició. Les proves se celebraran simultàniament a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, els dies 17 i 18 de desembre. Consisteixen en la resolució de diversos problemes de dificultat alta però en què només s’utilitzen tècniques de nivell de batxillerat. Es concediran tres medalles d’or, tres de plata i tres de bronze i els nou guanyadors participaran en la fase espanyola de l’Olimpíada, de la qual sortiran els participants per a la fase internacional.



s