|
Notícies |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Mariàngela Vilallonga és nomenada vicepresidenta de l’IEC Mariàngela Vilallonga és nomenada vicepresidenta de l’IEC
Mariàngela Vilallonga, membre de la Secció Filològica de l’IEC, ha estat nomenada vicepresidenta segona de l’Institut en substitució de Joan Solà, que va morir el 27 d’octubre passat. Amb aquest nomenament, Mariàngela Vilallonga s’incorpora a l’Equip de Govern de l’IEC, format, a més, pel president de l’Institut, Salvador Giner; el vicepresident primer, Joandomènec Ros, i el secretari general, Romà Escalas. Màriangela Vilallonga (Girona, 1952) és doctora en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtica de Filologia Llatina de la Universitat de Girona. És especialista en la literatura llatina del Renaixement a Catalunya, sempre en relació amb la literatura clàssica. Dirigeix un projecte de recerca sobre les relacions entre els humanistes de la Corona d’Aragó i Europa durant els segles XV i XVI. Coordina el grup de treball Studia Humanitatis, en què participen catorze investigadors d’Alemanya, Itàlia, el Regne Unit, Bèlgica i l’Estat espanyol, i que consisteix en una biblioteca virtual en què es poden trobar biografies dels principals humanistes catalans i alguns dels seus textos llatins. La nova vicepresidenta és autora
de més d’una dotzena de monografies i de llibres en
col·laboració, de nombrosos pròlegs i
capítols de llibre i de recensions, i també
d’articles de divulgació i periodístics. Dirigeix
la Càtedra Maria Àngels Anglada, que conserva i difon el
llegat de l’escriptora,
que també va ser membre de l’IEC i vicepresidenta de la
Secció Filològica del 1998 al 1999. Vilallonga és
membre de la Secció Filològica de l’IEC des de
l’any 2005.
«Els mallorquins han estat sempre part de l’IEC i l’IEC ha estat present en el món cultural de les Illes Balears des que es va fundar l’any 1907». Amb aquestes paraules, el delegat de l’IEC a Palma, Damià Pons, va destacar la relació històrica que sempre hi ha hagut entre l’Institut i les Illes, i que ara es potenciarà amb aquesta nova seu, presentada el dia 18 de novembre. L’acte va aplegar prop de dues-centes persones a la seu de l’Institut Ramon Llull (IRL) a Palma i va incloure una taula rodona en homenatge a Aina Moll per la seva aportació en la normalització de la llengua catalana. En el seu discurs, el president de l’IEC, Salvador Giner, va destacar la voluntat de subratllar, amb aquest homenatge a Aina Moll, «el pregon arrelament, la indestriable identitat, que uneix l’Institut amb les Illes Balears». La nova seu de l’IEC a Palma s’instal·larà al centre Ca n’Oleo. Un dels grans objectius de la nova seu és, tal com va explicar Damià Pons, que la vintena de membres de l’Institut i els més de cent cinquanta socis de les societats filials que són de les Illes Balears puguin aprofitar l’IEC com a plataforma per a projectar la recerca científica i apropar l’activitat acadèmica al conjunt de la societat. Properament, l’IEC i l’IRL signaran un conveni de col·laboració segons el qual la seu de l’IRL a Palma acollirà la Biblioteca de l’IEC, on es podrà consultar tot el seu fons de publicacions. Homenatge a Aina Moll
La taula rodona ―en què van
intervenir Francesc Moll, germà d’Aina Moll i editor;
Damià Pons, delegat de l’IEC a Palma; Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC; Joan Veny,
lingüista i membre de l’Institut, i Bernat Joan, secretari
de Política Lingüística de la Generalitat de
Catalunya— va servir per a homenatjar Aina Moll,
filòloga menorquina i membre de l’IEC. Els participants de
la taula rodona van analitzar la trajectòria i la
importància de Moll, especialment en l’etapa com a
directora general de Política Lingüística de la
Generalitat de Catalunya, del 1980 al 1988. Màrius Foz i Indústries Casademont, premiats pel Centre Català de la Nutrició de l’IEC El Centre Català de la Nutrició de l’Institut d’Estudis Catalans (CCNIEC) va lliurar, el dia 12 de novembre, el Premi Ramon Turró a una trajectòria d’excel·lència en el camp de la nutrició al metge endocrinòleg Màrius Foz, membre de l’IEC, i el Premi CCNIEC 2010 a la millor iniciativa de la indústria alimentària a Indústries de Casademont.
Màrius Foz és catedràtic de Medicina i professor emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona. Del 1989 al 1992 va ser vicepresident de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC, secció que va presidir entre els anys 2000 i 2008. El CCNIEC, d’altra banda, ha premiat Indústries Casademont per la tasca d’apostar per la innovació i per l’impuls de projectes relacionats amb els hàbits alimentaris saludables, l’activitat física i la recerca en tecnologia alimentària per mitjà de l’activitat de la Fundació Jaume Casademont. També l’ha guardonat pel foment dels hàbits alimentaris saludables mitjançant la promoció de beques i l'organització del cicle de conferències Butaca Jaume Casademont. L’acte, celebrat a l’IEC, va ser presidit per Antoni Plasència, director general de Salut Pública del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, i Joan Gené, director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya. Jordi Salas, director del CCNIEC, va obrir l’acte i Santiago Riera, membre de l’IEC, va pronunciar la conferència «Ramon Turró i la recerca en nutrició». El CCNIEC és format per tots els
grups de recerca reconeguts dedicats a l’alimentació, la
nutrició i el metabolisme dels Països Catalans. Creat el
1999, té per objectiu fonamental contribuir a
l’avenç de la recerca bàsica i aplicada en
nutrició i a millorar la qualitat de la informació i la
formació nutricional de la societat.
La Fundació puntCAT rep el Premi d’Honor Lluís Carulla
La Fundació puntCAT, de la qual l’IEC n’és patró vitalici, ha estat guardonada amb el XXXIV Premi d’Honor Lluís Carulla. El Premi, atorgat per la Fundació Lluís Carulla, reconeix la tasca de la Fundació puntCAT de promoure la llengua i la cultura catalanes a Internet i de fer del .cat un dels dominis de referència a la Xarxa. «Rebre un guardó amb la connotació de Premi d’Honor ens aclapara», va confessar Salvador Alegret, president de la Fundació puntCAT i membre de l’IEC, en la cerimònia de lliurament, celebrada el 18 de novembre al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. En el seu discurs, Salvador Alegret va explicar que el .cat és un cas «d’èxit col·lectiu i tecnològic» i que és solament la part visible d’un iceberg que representa tota una comunitat lligada a la llengua i la cultura catalanes a Internet. Per aquest motiu, va agrair el premi en nom de tots els membres i col·laboradors de la Fundació puntCAT i dels més de quaranta-cinc mil titulars que tenen un domini .cat. «Aquest premi ens esperonarà a ser més competents», va afirmar. A més, segons el fabricant d'antivirus McAfee, el domini .cat es troba entre els més segurs de la Xarxa. Així ho ha publicat en el seu rànquing anual després d’analitzar vint-i-set milions de webs. El Premi d’Honor Lluís Carulla, atorgat des del 1977 i dotat amb cinquanta mil euros, es concedeix a persones o entitats que, amb la qualitat de la seva activitat científica, cultural o cívica, hagin ajudat a enfortir la consciència de comunitat nacional i el sentit de pertinença a la cultura dels països de llengua catalana. L’IEC, com a entitat, va ser reconegut amb el Premi d’Honor l’any 1978 i diversos membres de l’Institut també han gaudit d’aquest reconeixement: Joan Coromines, el 1981; Joan Triadú, el 1982, i Antoni Badia i Margarit, el 1995. L’IEC publica en línia el Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl, de Jaume Porta i Rosa M. Poch
La Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC posa a disposició del públic l’edició en línia del Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl, d’accés obert i gratuït, del qual són autors Jaume Porta i Rosa M. Poch. L’edició de l’obra, que és consultable a l’adreça http://cit.iec.cat/GLOSECS, s’emmarca dins el programa de recerca Diccionari de ciència i tecnologia de l’IEC i és fruit d’un acord amb el Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl és una versió ampliada, revisada i consultable en línia de l’obra Lèxic de la ciència del sòl,
de Jaume Porta, Montserrat Ferret, Narcís Teixidor i Rosa M.
Poch. Editada l’any 1989, l’obra encetava una
col·lecció de diccionaris i lèxics
multilingües de la UPC i se sumava a l’esforç de
normalització lingüística en ciència i
tecnologia en català, amb la finalitat de poder disposar
d’un llenguatge fixat que permetés precisar les
denominacions i emprar-les adequadament sense l’ús de
denominacions manllevades d’altres llengües.
L’escriptor Albert Jané rep el Premi Pompeu Fabra 2010
L’escriptor i membre de l’IEC Albert Jané ha estat guardonat amb el Premi Pompeu Fabra a la trajectòria professional, científica i cívica vinculada a la llengua catalana. El Premi reconeix el valor de la seva tasca com a gramàtic, poeta, traductor i director de publicacions com Cavall Fort; el compromís amb el país i la llengua en un gran nombre d’iniciatives; el valor pedagògic dels seus manuals lingüístics, que van ser clau en l’aprenentatge de la llengua catalana per a tota una generació, i la seva trajectòria com a membre de l’Institut. Els premis Pompeu Fabra 2010, que atorga la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, es van lliurar el dia 4 de novembre. En aquesta tercera edició, també han estat distingits Vilaweb, en la categoria de comunicació i noves tecnologies; Moritz, en la categoria de l’àmbit socioeconòmic; Bernat Lesfargas, en la categoria de projecció i difusió de la llengua catalana, i Cèlia Angulo, en la categoria d’incorporació a la comunitat lingüística catalana.
Albert Jané és membre de la Secció Filològica de l’IEC des de l’any 2000. Ha escrit i publicat quatre gramàtiques: Signe, Gramàtica essencial de la llengua catalana, Gramàtica catalana i Pas a pas. També ha publicat el Diccionari català de sinònims
i diversos llibres sobre temes de llenguatge. D’altra banda, ha
traduït i adaptat contes, llegendes, rondalles, faules, narracions
populars i historietes. En el camp de la historieta gràfica ha
adaptat més de cent títols per a les pàgines de Cavall Fort
o per a diverses editorials. També ha adaptat al català
els diàlegs d’una llarga llista de
pel·lícules per a adolescents. Ha estat guardonat amb la
Creu de Sant Jordi de la Generalitat (1990) i amb el Premi Nacional de
Periodisme Escrit (1997). Els correctors del Dictat en Català de Perpinyà visiten l’IEC
Una trentena de professors de català de la Catalunya del Nord van visitar l’IEC el dia 22 de novembre, convidats per a commemorar el desè aniversari del Dictat en Català de Perpinyà, que es va celebrar el març de l’any passat. Aquesta ha estat la primera d’una sèrie de visites de grups de professionals i d’estudiosos, promogudes pels diversos responsables de les seus de l’IEC, amb l’objectiu d’apropar-los a l’Institut i als projectes que s’hi desenvolupen. Rebuts pel vicepresident de l’IEC, Joandomènec Ros, i el president de la Secció Filològica, Isidor Marí, els professors van poder conèixer de primera mà alguns dels principals projectes de la Secció Filològica, especialment els realitzats des de les Oficines Lexicogràfiques, com el Diccionari de la llengua catalana, i des de l’Oficina d’Onomàstica, concretament el Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord. El Dictat en Català se celebra des de l’any
2000 per a denunciar l’edicte de l’any 1700 pel qual el rei
de França, Lluís XIV, va prohibir l’ús del
català a la Catalunya del Nord. Tres segles més tard, la
llengua pròpia del país continua viva, com ho demostra
l’èxit notable del Dictat, un esdeveniment que aplega a
Perpinyà centenars de participants de tota la Catalunya del
Nord. La prova és organitzada per l'Institut Font Nova de
Perpinyà, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i
l’IEC. L’IEC visita el Parc Arqueològic de Guissona
Una representació de l’IEC,
encapçalada pel president Salvador Giner, va visitar el 26 de
novembre passat les obres del Parc Arqueològic de Guissona i del
Museu de Guissona, que l’any que ve s’obriran al
públic i mostraran l’extens patrimoni arqueològic
de la ciutat romana de Iesso (Guissona).
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
