Notícies i actualitat
El dijous 19 de novembre va tenir lloc la vuitena conferència del cicle Dijous de ciència, titulada «Tecnologies quàntiques: què passa quan els bits esdevenen quàntics». La xerrada, organitzada per la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans, s’havia d’haver celebrat el passat 30 d’abril, però es va haver d’ajornar per la pandèmia de COVID-19.
El doctor Antonio Acín, professor ICREA a l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), va ser l’encarregat d’impartir la ponència, que tenia com a objectius «aproximar-nos al món de les físiques i tecnologies quàntiques» i «il·lustrar la dificultat que tenim per a resoldre certs problemes». És per això que el professor va triar la factorització com a problema principal de l’exposició.
La factorització és el procés de descomposició d’un nombre en altres factors que, en multiplicar-los, donen el nombre original. Aquest càlcul és fàcil per a un nombre petit, però la dificultat augmenta ràpidament: «El problema és complicat fins i tot per als millors ordinadors. Els algoritmes que tenim avui són ineficients si el número que volem descompondre és molt gran.»
Tanmateix, l’avenç de la tecnologia pot donar la solució a aquests problemes. Segons Acín, ara estem presenciant la segona revolució quàntica, que afecta el concepte d’informació: «Volem entendre què passa quan la informació es mou d’escala macroscòpica a escala microscòpica, què podem fer quan posem informació en els àtoms.» Aquesta qüestió s’ha començat a plantejar a causa de la grandària de les màquines de càlcul: «Cada vegada es fan els dispositius més petits. Estem posant informació en escales més diminutes, arribant al món atòmic.»
Els bits quàntics, que són aquelles unitats d’informació que poden prendre l’estat 0, l’estat 1 o una superposició d’aquests dos estats, tenen un paper clau en aquest procés de transformació: «Amb aquests bits podem fer ordinadors quàntics, que permeten fer més coses que els clàssics.» De fet, la factorització seria un problema senzill per a aquest tipus de màquines.
«Moltes empreses, també a Catalunya, estan invertint i posant molts esforços per a entendre què podríem fer amb aquestes computadores.» Pot ser que l’ordinador quàntic ja existeixi, però sense la capacitat suficient que s’està buscant: «Allò que encara no tenim segur és una màquina amb els suficients bits quàntics que sigui millor que un ordinador clàssic.» Per tant, la gran pregunta no és quan arribarà aquesta computadora, sinó quan es podran resoldre problemes d’una manera més eficient que ara.
Acín va acabar la conferència assegurant que, en posar informació en el món dels àtoms, allò que podem fer és «potencialment diferent». Aquest fet ha canviat la seva comprensió del camp: «La informació és física. El que hem entès és que la utilització de la informació depèn molt de les lleis de la física, de les partícules en què es posi aquesta informació.»