Torna a les notícies
El Corpus des Troubadours, que reuneix els estudis i l’obra d’autors com Cerverí de Girona, presentat a l’IEC
20/05/2011

L’obra trobadoresca «va establir, de forma implícita, un codi ètic que és el fonament de les formes de sociabilitat de la societat occidental» i que inclou principis com la llibertat de l’amor i de la dona, la igualtat dels sexes, la generositat i la reciprocitat en el tracte social. Així ho va explicar Vicenç Beltran i Pepió, un dels directors del projecte i el portal web Corpus des Troubadours, que es va presentar el 19 de maig a l’IEC. El projecte, gestionat i realitzat per l’Institut d’Estudis Catalans per encàrrec de la Unió Acadèmica International, aplega un bon nombre de poemes dels trobadors més coneguts, com Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona o Guiraut Riquier, però també d’autors menys divulgats, com és el cas de Peire Torat. La presentació del portal es pot veure des de la videoteca de l'IEC.

L’obra dels trobadors és una de les peces bàsiques i fonamentals en la història de la cultura europea. Tot i això, en general, molts estudis sobre la matèria són antics i es troben dispersos en edicions individuals, la qual cosa en dificulta l’accés. El Corpus des Troubadours recull, per primer cop, l’obra trobadoresca acompanyada d’una anàlisi extensa que permet al lector interpretar els textos: s’hi inclouen els manuscrits existents sobre un mateix poema, una introducció a la vida i a l’obra del trobador, una anàlisi crítica i, quan és possible ―que és en la major part dels casos―, una fotografia dels manuscrits i la traducció del poema en altres llengües. D’aquesta manera, contribueix al coneixement i a la recerca en occitanística i ofereix als professionals i als lectors apassionats dels trobadors tots els recursos disponibles. De moment, hi ha cent quaranta-sis poemes de trenta autors diferents, a més de l’anònim.

En conjunt, a partir de la consulta del Corpus des Troubadours, ens podem fer una bona idea del tipus de relació que existia entre els trobadors i les dames, el que es coneix com a fin’amor. En primer lloc, la relació consistia en un pacte de vassallatge, però en el cas que la dama accedís —fruit de la constància del trobador per a aconseguir els seus favors— podien arribar a mantenir una relació clandestina. En aquest periple, el trobador s’havia d’enfrontar a diferents obstacles, entre els quals hi havia el marit d’ella o els espies de la cort, que descobrien la relació i revelaven l’engany al marit. Un exemple d’això és el poema Tan mou de cortesa razo, de Folquet de Marshela, que parla dels lausengiers, els cortesans xafarders que envegen la relació entre la dama i el cavaller i la volen trencar: E s’anc parlei e ma chanso / de lausengiers, cui Dieus adir, / aras los voill del tot maldir. Entre els poemes que recull el Corpus des Troubadours hi ha diversos exemples en què, per evitar ser descobert, el trobador utilitza un pseudònim o un senhal per a referir-se a la dama. Perdigon, en el poema Trop ai estat mon Bon Esper no vi, cita la dama com Bon esper (bona esperança) i, en el primer vers, explica que fa molt de temps que no la veu.