Torna a les notícies
Manel Esteller, Bonaventura Clotet, Jaume Reventós, Martí Domínguez i Francesca S. Segura, nous membres de l’IEC
23/06/2015

El Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va acordar el 22 de juny incorporar cinc nous membres numeraris: a la Secció de Ciències Biològiques, Manel Esteller, director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL); Bonaventura Clotet, cap de la Unitat de VIH de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i director de l’Institut d’Investigació de la Sida IrisCaixa; Jaume Reventós, director general de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, i Martí Domínguez, biòleg i periodista, director de la revista Mètode. A la Secció de Filosofia i Ciències Socials s’incorpora Francesca S. Segura, catedràtica de Geografia Física de la Universitat de València.

Manel Esteller és director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL), professor de genètica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i professor d’investigació de l’ICREA. La seva recerca actual se centra en l’establiment dels mapes epigenòmics de cèl•lules normals i transformades, l’estudi de les modificacions epigenètiques i els ARN no codificants, així com en el desenvolupament de nous medicaments epigenètics per a tractar el càncer. És autor de més de quatre-cents articles en l’àmbit de les ciències mèdiques, és membre de nombroses societats científiques internacionals i crític de diverses revistes científiques.

Bonaventura Clotet és el cap de la Unitat de VIH de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, a Badalona, des del 1987, i director de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, ubicat al mateix hospital, des del 1993. També és el president de la Fundació Lluita contra la Sida, creada el 1992. Des del 2006, és codirector del Programa HIVACAT de Recerca de la Vacuna de la Sida. A més, és professor de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment, lidera un equip de cent persones que investiguen sobre sida, hepatitis, càncer i metagenòmica. És autor de més de cinc-cents articles en revistes internacionals i nacionals.

Jaume Reventós és director general de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge des del març del 2014. Anteriorment, va ser cap de la Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia Translacional del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Doctor en medicina i cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona, va obtenir l’especialitat de bioquímica en el programa de formació de metges residents (MIR) a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. Reventós va cofundar l’any 2007 l’empresa Transbiomed, sorgida del VHIR, que va desenvolupar l’any 2013 un test de diagnòstic precoç del càncer de pròstata i va iniciar la recerca de biomarcadors per al càncer d’ovari. Va ser president de la Societat Catalana de Biologia, filial de l’IEC, entre els anys 2003 i 2009.

Martí Domínguez és periodista, divulgador i escriptor. Des del 2002 és professor titular de periodisme de la Universitat de València. Anteriorment va ser-ho de zoologia a la mateixa universitat. Dirigeix la revista Mètode, publicació trimestral de divulgació científica editada per la Universitat de València i revista de referència de la Xarxa Vives d’Universitats. És llicenciat en ciències biològiques i doctor en biologia per la Universitat de València, especialista en entomologia i coevolució insecte-planta. Després de la fase inicial de recerca en l’àmbit de la zoologia, la seva investigació actual se centra en diferents camps de la comunicació, sobretot la comunicació de la ciència i com aquesta queda reflectida en els diferents gèneres d’opinió, així com de l’impacte social de la ciència en general i de les ciències de la vida i la salut en particular.

Francesca S. Segura és catedràtica de Geografia Física a la Universitat de València, de la qual va dirigir el Departament de Geografia entre el 2006 i el 2009. La seva aportació fonamental rau en les rambles. La Rambla de Cervera va ser objecte de la memòria de la seva llicenciatura, que estendria a Les rambles valencianes com a tema de la tesi doctoral, defensada el 1987 i publicada l’any 1990. Gràcies al seu treball, els cursos fluvials efímers es van definir hidrològicament, geomòrfica i sedimentològica. Les línies de recerca que practica són diverses: geomorfologia fluvial, hidrologia, canvis ambientals i litoral. Segura ha fet ciència bàsica i també aplicada, i ha treballat en tècniques de gestió del medi ambient i d’ordenació del territori, especialment prevenció de riuades i inundacions, i un mestratge sobre riscos ambientals que ara mateix dirigeix.