Notícies i actualitat
La lectura dramatitzada de la peça teatral Obra de Cajal, a càrrec de l’actor Víctor Pi, i la conferència «Tribut al mestre», de Mercè Durfort, membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC, van centrar la sessió inaugural del curs 2014-2015 de la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, que es va celebrar a la Sala Prat de la Riba de l’Institut, el 5 de novembre. Amb aquest acte es va commemorar el vuitantè aniversari de la mort de Santiago Ramón y Cajal, el científic més internacional del país, soci honorari de la SCB i únic Premi Nobel en Ciències que va desenvolupar la carrera a l’Estat espanyol; una carrera gestada, en bona part, a Barcelona. A més a més, durant la sessió inaugural es va nomenar la doctora Mercè Durfort sòcia d’honor de la SCB, en reconeixement del seu compromís amb la ciència, l’educació i el país. L’organització d’aquesta sessió inaugural es va fer conjuntament amb la Fundació Ciència en Societat.
Obra de Cajal és un monòleg que recrea una hipotètica visita de Santiago Ramón y Cajal a Barcelona, convidat a impartir-hi una conferència. Es tracta d’un text ple de records, que permetrà que els espectadors coneguin aspectes clau de la vida i l’obra de Ramón y Cajal, i descobreixin, a partir de les seves paraules i el seu sentit de l’humor, la persona humana que s’amagava rere la figura del científic cèlebre. La dramatúrgia de l’obra ha estat a càrrec d’Albert Tola, a partir d’una idea original de Cristina Junyent, i ha tingut l’assessorament d’Elvira Rocha i la direcció de Cecilia Ligorio. La representació teatral va anar seguida de la conferència de Mercè Durfort, segurament la persona que més ha contribuït a la difusió de la vida i l’obra de Cajal entre la comunitat universitària i acadèmica. Durfort va revelar aspectes poc coneguts de la tasca del científic com, per exemple, que va afavorir que alguns científics catalans vinculats a la SCB poguessin viatjar a l’estranger.
Aquest homenatge ha revisat i posat en relleu la influència que l’obra científica de Ramón y Cajal va exercir en el desenvolupament de la neurobiologia, i posar de manifest la vigència dels seus descobriments i l’agosarament de les seves idees. L’any 1887, Santiago Ramón y Cajal es va instaŀlar a Barcelona per ocupar la càtedra d’anatomia de la Facultat de Medicina; tres anys més tard, i a partir del mètode de tinció de Golgi, va descobrir quins són els mecanismes que governen la morfologia i els processos connectius de les cèŀlules nervioses, de la substància grisa i del sistema nerviós cerebroespinal. El 1892, va deixar Barcelona per marxar a Madrid, des d’on va continuar mantenint relació amb els científics més notables de l’època, com August Pi i Sunyer i Ramon Turró.
La sòcia d’honor
Mercè Durfort (La Suze, França, 1943) és la primera dona que rep la distinció de sòcia d’honor de la Societat Catalana de Biologia, i s’afegeix a una llista en la qual hi ha els científics següents: Miguel Beato, Joan Massagué, Federico Mayor Zaragoza, Joan Modolell, Jean Roche i Marc Van Montagu. És doctora en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona i, des del 1985, és catedràtica de biologia ceŀlular de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, on ha desenvolupat diversos càrrecs de gestió. És membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1993) i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (2000). L’any 2007 fou nomenada membre corresponent de la Real Academia de Doctores de España. La seva activitat de recerca s’ha centrat en la gametogènesi de moŀluscs i crustacis, i en la histopatologia i els processos bioacumulatius dels bivalves marins d’interès en aqüicultura. Pertany a diverses societats científiques, nacionals i internacionals. És autora de publicacions tècniques i de vídeos metodològics pensats per a donar suport a la docència que imparteix, així com de diverses traduccions de textos científics. Ha rebut la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (2001) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2004).