Societats filials

En un món obsessionat per l’estètica Instagram i la neurosi de la perfecció, tan ben representada a la pel·lícula La substància, de Coralie Fargeat, celebrar «una comprensió del cos dirigit cap al món de la natura» és un exercici necessari de contemplació i admiració en un moment en què aturar-se és un luxe. A la lliçó inaugural de la Societat Catalana de Filosofia, que va tenir lloc a l’IEC el 29 de setembre, Xavier Escribano va celebrar l’exposició d’una corporalitat més humana.

Plató considerava que el cos era la presó de l’ànima, Sartre el veia com la forma d’estar exposats al món i als altres, i Merleau-Ponty com el subjecte vivent a través del qual percebem el món. Perquè la percepció és corporal i «no es veu sinó allò que es mira».

Xavier Escribano, professor d’antropologia filosòfica i teoria del coneixement a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), va començar la xerrada sobre El ‘cos poètic’ o la celebració corpòria del món: Maurice Merleau-Ponty i Jacques Lecoq explicant com «la visió es fa gest» i, com Merleau-Ponty (que va anomenar «el filòsof del gest artístic» o «el filòsof del cos poètic), va subratllar el paper del cos «perceptiu i actiu», és a dir, del cos que «no és producte, sinó productor», i que té la capacitat de vehicular la bellesa a través de l’art.

Tot seguit, va explicar la convergència de Merleau-Ponty amb el pensament de l’actor i pedagog francès Jacques Lecoq, que parla del cos com a mitjà per a esbossar el moviment i la poètica de l’existència, per celebrar allò que és fonamental de la nostra relació amb el món i retornar a la percepció «d’allò que és viu».

Va parlar de mimisme i mimetisme i del fet que quan entrem en contacte amb les formes de la natura, «moviments, espais i éssers que poblen el cosmos i als quals no dediquem atenció, atrapats per les pantalles», les recreem. I va acabar definint el cos «com a simbòlica general del món» perquè «la humanitat comença per una altra corporalitat», deia Merleau-Ponty, i es manifesta com un je peux (‘jo puc’).

Finalment, el professor de la UIC va assenyalar que davant de l’actual patiment que hi ha al món, potser hauria d’haver parlat també «del cos poètic i el dolor de l’existència encarnada», perquè «el dolor compartit s’alleuja».

En qualsevol cas, citant de nou Merleau-Ponty, Escribano va remarcar que «la veritable filosofia consisteix a aprendre de nou a veure el món».