Notícies i actualitat

Tot i que sovint han estat escarnits perquè s’associen a quelcom poc modern, els rituals continuen tenint la seva funció a la societat d’avui dia perquè «condensen molts significats». El 30 d’octubre passat, l’Institut Català d’Antropologia (ICA) va analitzar les realitats que creen els símbols, fins i tot en l’àmbit del futbol, en què un equip que competeix a la quarta categoria estatal, com el Sant Andreu, s’ha convertit gairebé en un «déu menor» pel seu gran poder de mobilització.

L’antropòleg Max Gluckman (1954) deia que els partits de futbol es poden entendre com a drames socials en els quals s’escenifiquen conflictes simbòlics entre comunitats, ciutats o nacions, alhora que es reforcen vincles d’identitat col·lectiva. La Unió Esportiva Sant Andreu, vinculat al barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona, exemplifica aquesta reivindicació d’una identitat de barri, que és obrera, antifeixista, antiracista, feminista, catalanista i defensora dels drets humans.

Els partits del club, que és «l’orgull del poble des de 1909» i que va arribar a segona divisió als anys setanta, s’han convertit els darrers anys en un espai de reivindicació de classe per a les generacions més joves, que a través de la «simbologia, la vestimenta i la conducta» es posicionen en contra de la gentrificació que pateix Barcelona.

Amb la ponència El futbol com a religió i mística de barri, Maria Zoila Tapia González, antropòloga especialitzada en cultura popular, pensament feminista postcolonial i transformacions urbanes, va deixar clar per què la religió envaeix el món secular del futbol, que es converteix en «una institució social».

El camp —que en aquest cas, a més, es troba dins del teixit urbà— esdevé un espai sagrat, com un temple, on la multitud experimenta emocions compartides i sentiments de pertinença i d’orgull que després es poden traslladar a altres espais, com ara la rambla de Sant Andreu o els bars més propers, amb una litúrgia pròpia.

En aquest ritual, els andreuencs es representen i reinterpreten a si mateixos amb una història compartida sota el lema «forjats en l’adversitat», que posa l’accent en «ser del poble i no de Barcelona». I aquesta crida es trasllada també a les xarxes socials, un espai virtual en què, tal com va remarcar Tapia González, el Sant Andreu ha tingut un creixement espectacular (tenen gairebé 40.000 seguidors a Instagram i 7.000 seguidors a TikTok), en part per oposició a un altre club de quarta divisió de la ciutat, que ells consideren «senyoret», el CE Europa.

La rivalitat entre els dos clubs —«el poble contra la vila»—, que enguany lluiten per pujar a tercera divisió, manté la cohesió d’una base de seguidors que, de vegades, també flirtegen amb la violència. Durant el debat amb el públic de la jornada, l’audiència va comparar el fenomen del Sant Andreu amb el FC St. Pauli alemany, conegut per la seva afició majoritàriament comunista i anarquista, i per declarar-se oficialment antifeixista, antiracista, antisexista i antihomòfob.

No obstant això, com va recordar Virginia Fons Renaudon, professora d’antropologia social i cultura de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va impartir la conferència Metodologia d’anàlisi dels rituals, els rituals sempre s’han de «contextualitzar».

L’exposició adjacent de les fotografies i els materials audiovisuals de les recerques etnogràfiques presentades van contribuir a fer-ho.