Notícies i actualitat

L’Institut d’Estudis Catalans va donar el tret de sortida al curs 2025-2026 el proppassat divendres amb una sessió inaugural carregada de simbolisme i reflexió sobre el paper de la institució en la defensa de la unitat de la llengua catalana en el moment polític i social actual.

L’acte va reunir membres destacats de la comunitat acadèmica, científica i cultural, autoritats i representants institucionals.

El secretari general de l’IEC, Àngel Messeguer, va obrir la sessió destacant la feina feta del primer mandat de l’Equip de Govern en matèria de reconeixement institucional i projecció de l’IEC. «Hem treballat perquè poguéssim arribar al dia d’avui podent dir que hem intentat complir al màxim amb els compromisos adquirits», va afirmar, tot agraint la col·laboració de Maria Corominas, Marta Prevosti, Ramon Bartrons i Jordi Camí.

La presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, va començar la seva intervenció amb una crida clara a la defensa de la unitat de la llengua en el conjunt dels territoris de parla catalana. «La nostra mirada ha d’abastar la totalitat dels Països Catalans», va afirmar. Cabré va advertir de la «conjuntura adversa a la identitat catalana» i d’aquells sectors i actors que «amb una política hostil, atempten contra la unitat de la llengua», tot reafirmant que «l’Institut estarà sempre al costat de tots els organismes que defensin aquesta unitat i atent a les accions que intentin minar l’abast de la llengua en tots els territoris en què es parla».

Cabré va exposar també les quatre grans fites que el seu equip de govern es proposa assolir durant aquest mandat: reforçar el reconeixement institucional i social, garantir una estabilitat financera, projectar l’Institut i augmentar-ne la presència al territori i enfortir les connexions nacionals i internacionals.

Va recordar, a més, que «l’IEC és l’única acadèmia de llengua catalana que actua sobre el conjunt de totes les seves varietats» i que «també és l’únic ens acadèmic que estudia i fa recerca en tots els àmbits del saber, amb la singularitat de la seva perspectiva catalanística, al servei del coneixement i del benestar de les terres de parla catalana».

A continuació, Pere Puigdomènech, membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC, va pronunciar la conferència inaugural, El lloc de la ciència en la societat catalana. Puigdomènech va assenyalar que, actualment, el creixement del sistema de recerca científica és una realitat d’èxit a Catalunya; la ciència que es fa a casa nostra té una presència creixent en l’àmbit global, sobretot en termes de publicacions i de presència en alguns programes de recerca internacionals. Però que això no ha estat sempre així i que, per tant, cal una aposta ferma per impulsar la recerca a Catalunya: «Els esforços per consolidar estructures tan sensibles com són les que necessita la recerca científica i l’establiment d’una relació estreta amb la societat que li dona suport són vitals».

Seguidament, l’escriptor i biòleg Biel Mesquida va llegir el poema «El pi de Formentor» i «La deixa del geni grec», de Miquel Costa i Llobera, en homenatge al 150è i 125è aniversari, respectivament, d’aquestes obres. Amb una sentida actuació, Mesquida va retre tribut a un dels grans noms de l’Escola Mallorquina, corrent que va unir la tradició literària catalana amb l’esperit humanista i la contemplació de la natura pròpia del paisatge de les Illes.

El moment culminant de la sessió va arribar amb la intervenció del president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, que va recordar que, quan Enric Prat de la Riba va crear l’Institut d’Estudis Catalans, «la idea fonamental sobre la qual se sustenta és el reconeixement de la condició de Catalunya com a nació».

Rull va assenyalar que la millor manera de treballar és «sent lleial a aquell esperit inicial concebut per aquells homes i dones de la Renaixença que volien un país amb tots els instruments que tenen els altres països del món, i l’IEC n’és aquesta base com a autoritat lingüística del país». El president del Parlament també va valorar positivament la visita de l’Institut al legislatiu català per presentar les seves activitats davant dels diputats i diputades i que «no només expliques les seves arrels sinó també la seva vocació, el seu batec i projecció».

Durant la seva intervenció, Rull va evocar la mata de jonc, de Ramon Muntaner per subratllar la necessitat de mantenir la cohesió lingüística i territorial. A la seva crònica, Muntaner afirma el següent: La mata de jonc té aquella força que, si tota la mata lligueu amb una corda ben fort i tota la voleu arrencar, us dic que deu homes, per bé que tiren, no l’arrencaran ni encara amb molts més; i si lleveu la corda, de jonc en jonc, la trencarà un fadrí de vuit anys, que cap jonc hi romandrà.

Rull va remarcar que, «en aquests moments d’amenaça molt important a la nostra llengua en diversos entorns, aquest concepte de mata de jonc l’hem de reivindicar», i va defensar que «la nació cultural es vesteix des del respecte a cadascuna de les seves expressions dialectals i això l’IEC ho entén. Qui afirma que és irrellevant el què passa a la Franja de Ponent o al País Valencià s’equivoca».

L’acte va concloure amb la interpretació col·lectiva de l’himne nacional de Catalunya, Els Segadors.