Notícies i actualitat

Les contribucions de Maria Wortley Montagu, Isabel Zendal i Katalin Karikó van ser decisives per a la història de la vacunologia. Dimecres 8 d’octubre, la Societat Catalana de Biologia va organitzar una conferència dedicada a les seves figures.

La sessió va ser conduïda pel Dr. Josep Clotet i Erra, catedràtic de bioquímica i biologia molecular de la Facultat de Medicina de la Universitat Internacional de Catalunya, i també expresident de la Societat Catalana de Biologia, que va oferir un recorregut per tres segles d’història mèdica. El fil conductor va ser clar: la ciència s’ha escrit massa sovint des d’una òptica masculina, fent invisibles aportacions fonamentals, molt sovint femenines.

Clotet va començar destacant un missatge essencial: en ciència, els descobriments no són mai obra d’una sola persona, sinó el resultat de l’esforç col·lectiu de moltes mans. Ho va comparar amb el món casteller: «L’enxaneta és qui rep l’aplaudiment, però el castell només s’aguanta gràcies al tronc i a la pinya». En aquest sentit, va remarcar que, encara que la història tendeix a reconèixer un sol nom per a cada descobriment, els èxits científics només són possibles gràcies a la suma de moltes contribucions.

En primer lloc, es va recordar Maria Wortley Montagu, aristòcrata britànica que al segle XVIII va observar a Turquia la tècnica de la variolització i la va introduir a Europa. El seu gest pioner va ser fonamental per a demostrar que la immunització era possible i va obrir el camí a la vacunació moderna.

En segon lloc, es va destacar la figura d’Isabel Zendal, infermera gallega que al segle XIX va ser clau a l’expedició Balmis, que va portar la vacuna de la verola d’Europa fins a Amèrica i Àsia. La seva tasca en la cura dels infants portadors del virus va ser determinant per a l’èxit d’una campanya de vacunació mundial sense precedents.

Finalment, el focus es va posar en Katalin Karikó, bioquímica hongaresa que durant dècades va investigar l’ARN missatger (mRNA), malgrat la manca de reconeixement acadèmic. La seva perseverança va ser decisiva per al desenvolupament de les vacunes d’mRNA contra la COVID-19, que van permetre contenir la pandèmia i obrir la porta a noves estratègies de vacunació davant de malalties emergents.

El Dr. Clotet també va abordar la qüestió de la desinformació i les reticències socials envers les vacunes, i va recordar que moltes vegades el rebuig no neix de la ignorància, sinó de males experiències personals o d’informacions errònies. En aquest sentit, va subratllar la tasca discreta, però fonamental, dels professionals de la salut i de l’educació per a transmetre confiança a la ciutadania.

L’acte va servir per a subratllar que no hi ha descobriments menors ni tasques secundàries en ciència: cada detall pot esdevenir clau per al progrés del coneixement. Les trajectòries de Wortley, Zendal i Karikó en són un exemple clar, tres dones, tres segles i una mateixa fita: fer arribar les vacunes a tothom.