Torna a les notícies
Un viatge al Montserrat medieval: l’IEC dedica l’últim concert de Música al claustre als mestres montserratins dels segles XVII i XVIII
Secció: General
01/10/2025

De Canendi Elegantia recupera peces d’un patrimoni musical ric i oblidat, que formen part de la memòria litúrgica del país.

La Sala Prat de la Riba es va omplir el 25 de setembre amb les veus i els instruments de l’ensemble vocal De Canendi Elegantia, que va protagonitzar el concert de cloenda del cicle Música al claustre de l’IEC. Sota la direcció de Francesc Garrigosa, el conjunt va oferir un recorregut pel repertori musical de l’Escolania de Montserrat entre els segles XVII i XVIII.

Les primeres obres que es van presentar van ser les del gran mestre del segle XVII, Joan Cererols, que va dirigir l’Escolania durant més de trenta anys. De la seva producció, marcada per l’ús de la polifonia policoral, se’n van escoltar composicions com Al amor que viene a sembrar el pan, ¡Alarma! Toca el amor o Serafín, que con dulce harmonía. Curiosament, l’obra de Cererols ens ha arribat gràcies a les còpies que custodiaven altres fons musicals, ja que l’original va desaparèixer, va explicar Garrigosa.

De Canendi Elegantia va rescatar també un altre compositor montserratí: el pare Joan Marc. «L’Escolania es funda al segle XIV, però ell va ser el primer autor de qui conservem música, ja a finals del segle XVII», va afegir el director de l’ensemble.

Altres mestres de l’Escolania de Montserrat van ser Joan Simó, Benet Julià, Narcís Casanovas —autor d’un extens repertori de polifonia eclesiàstica en llatí— i Miquel López, que va introduir l’ús d’instruments com els violins, les xeremies, els sacabutxos o el violó.

Garrigosa va emfatitzar que per a aquest concert havien volgut centrar-se «en els romanços en llengua castellana interpretats amb la cobla de ministres, la formació que històricament representa millor l’època barroca».

El conjunt De Canendi Elegantia, integrat per vuit cantants formats a l’Escolania de Montserrat i acompanyats per una corneta, un baixó, un sacabutx i un orgue, centra la seva activitat en la recuperació del repertori i, en especial, dels polifonistes catalans del Renaixement. La interpretació, rigorosa i alhora expressiva, va aconseguir recrear l’atmosfera espiritual i artística que ha fet de Montserrat un centre musical excepcional. «L’Escolania ha perviscut durant més de set-cents anys i ens ha deixat tresors magnífics com el Llibre Vermell. No exagero quan dic que ha estat l’escola de música més important d’Europa», va afirmar Garrigosa.

Amb aquest concert, la Societat Catalana de Musicologia posava punt final a una nova edició del cicle Música al claustre, ja plenament consolidat com una cita de referència per a la música històrica i per al diàleg entre patrimoni, recerca i interpretació.

Enguany, Montserrat n’ha estat l’eix i l’esperó. El mil·lenari del monestir ha esdevingut el fil conductor d’un cicle que ha sabut unir passat i present en un mateix gest de celebració. Al mes de maig, el reconegut músic i director Jordi Savall va endarrerir les manetes del rellotge i va fer reviure al claustre de l’IEC les melodies medievals del Llibre Vermell. I, al setembre, el cercle s’ha clos amb De Canendi Elegantia, que ha fet emergir les veus oblidades dels mestres montserratins dels segles XVII i XVIII. D’aquesta manera, el cicle ha teixit un pont que uneix el present amb el patrimoni musical antic català, recordant-nos que Montserrat no és només pedra i muntanya, sinó també bressol de compositors influents de la música litúrgica del país.