Notícies i actualitat

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acollir una taula rodona el proppassat 15 de setembre amb motiu del centenari del naixement de l’astrònoma Maria Assumpció Català i Poch (Barcelona, 1925-2009), la primera dona a obtenir el doctorat en matemàtiques a la Universitat de Barcelona (UB), l’any 1970. En l’acte, coorganitzat amb l’Institut Català de les Dones en el marc de l’Any Català i Poch, especialistes i familiars van repassar el llegat científic i humà de la investigadora.

Àngel Messeguer, secretari general de l’IEC, va donar la benvinguda destacant que Català va ser «una avantguardista». Carme Jordi Nebot, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia l’IEC, va recordar que «malgrat trencar motlles a l’època, ella no presumia dels seus èxits, però empenyia els seus estudiants a ser proactius, i va promoure la presència espanyola en missions de l’Agència Espacial Europea, com va ser el cas d’Hipparcos». Hipparcos va ser la primera missió espacial dedicada a mesurar les posicions, les distàncies, els moviments, la brillantor i els colors de les estrelles, i Català va ser una figura clau per a aconseguir que la missió Hipparcos tingués representació científica de la UB.

Fotografia cedida pel Fons M. Asunción Català Poch

Una trajectòria pionera

Assumpció Català es va llicenciar en matemàtiques l’any 1953 i, sota la tutela del doctor Josep Maria Fabré, es va introduir en l’astronomia observacional i en la determinació d’òrbites. El 1970 es doctorà amb la tesi Contribución al estudio de la dinámica de los sistemas estelares con simetría cilíndrica, i es va convertir així en la primera dona amb aquest títol a la UB. Quatre anys més tard va esdevenir la primera astrònoma professional en una universitat pública de l’Estat. Va dedicar dècades a l’estudi de la dinàmica dels sistemes estel·lars i del Sistema Solar, i va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi el 2009.

Metòdica però propera i amb una forta vocació per la docència: així la recorden companys de feina i familiars

El matemàtic i membre de la Societat Catalana de Física, Gerard Gómez Muntané, va contextualitzar la seva trajectòria dins la situació de la recerca universitària de mitjan segle XX i va remarcar que Català «va excel·lir en l’àmbit de l’observació solar».

A banda de l’astronomia, també cal destacar el vessant de Català i Poch com a historiadora de la ciència. Del 1966 al 1970, va impartir l’assignatura Història de la Ciència Àrab, a la Facultat de Filosofia i Lletres. D’aquesta època són tot un seguit d’articles escrits en col·laboració amb el doctor Joan Vernet, catedràtic del Departament d’Àrab: «Las obras matemáticas de Maslama de Madrid», «Arquímedes árabe: el tratado de los círculos tangentes» i «Dos tratados del Arquímedes árabe: tratado de los círculos tangentes y el libro de los triángulos».

La filòloga Roser Puig Aguilar va destacar la col·laboració que va tenir amb el doctor Julio Samsó en la publicació de l’article «Un instrumento astronómico de raigambre zarqali: el cuadrante shakkāzī de Ibn Tībugā».

El físic Salvador Ribas, director del Parc Astronòmic del Montsec, la va recordar com «la professora Català», molt estimada pels passadissos universitaris. «Aquestes figures que combinen recerca, educació i divulgació les hem de prendre com a referent», va afirmar. Ribas va rememorar també que el telescopi principal del Parc Astronòmic del Montsec porta el seu nom des del 2016.

I des d’un vessant més familiar, un dels nebots de l’astrònoma, Ramon Català, va subratllar la vocació docent de la científica: «Estava enamorada de donar classe, tots els nebots anàvem perquè ens fes classes els caps de setmana. Li encantava la trigonometria, però també va tenir sempre passió per aprendre. Mai no va deixar d’estudiar».

Fotografia cedida pel Fons M. Asunción Català Poch

Finalment, Sònia Guerra, de l’Institut Català de les Dones, va destacar la seva triple aportació com a professora, investigadora i divulgadora: «Va ser una dona a qui tothom reconeixia molta autoritat, i que va entendre que el coneixement científic havia de transcendir les aules i arribar a tota la ciutadania».

Amb aquest homenatge, l’IEC i l’Institut Català de les Dones han volgut retre tribut a una figura que va obrir camí en un context advers i que, cent anys després del seu naixement, continua sent un referent per a noves generacions de científics i científiques.