.png){kind=logo}
NotÃcies i actualitat
Teresa Cabré: «Rebutgem les sentències que atempten contra el català com a llengua vehicular a les escoles i donem suport a les institucions, amb la Generalitat al capdavant, perquè es mantinguin fermes en la seva defensa».
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha celebrat la Diada Nacional de Catalunya amb un acte institucional al claustre de la seva seu històrica a Barcelona. La trobada ha comptat amb la presència de personalitats de l’àmbit polític, acadèmic i cultural del país, entre els quals Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística; Sònia Hernández, consellera de Cultura; Albert Batlle, tercer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona; Joan Guàrdia Olmos, rector de la Universitat de Barcelona; Javier Lafuente, rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Laia de Nadal, rectora de la Universitat Pompeu Fabra.
Teresa Cabré, presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, ha obert l’acte amb unes paraules de benvinguda i ha descrit la celebració de la Diada com un «recordatori de la pèrdua de les llibertats nacionals al segle XVIII i, alhora, un esperó que estimula la reivindicació i els drets de la comunitat de Catalunya». Cabré ha afegit que «és lamentable que hi hagi sentències que atempten contra el tret més explícit de la nostra identitat: la llengua», referint-se a la recent decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’anul·lar alguns dels articles del decret de règim lingüístic per blindar el català a les aules d’escoles i instituts. «El català ha de ser llengua vehicular a les escoles perquè, a la llarga, garanteix la cohesió social; cal conèixer la llengua per integrar-se plenament en una comunitat», ha emfatitzat. La presidenta de l’Institut també volgut donar suport «a les institucions, amb la Generalitat al capdavant, perquè es mantinguin fermes en la defensa de la llengua», ja que «és un atemptat més per silenciar la nostra identitat construïda històricament».
El discurs patriòtic d’enguany ha anat a càrrec del lingüista Jordi Mir i Parache, membre corresponent de la Secció Filològica. Sota el títol La pàtria: concepció i sentiment, Mir ha reflexionat sobre el concepte de pàtria des de l’edat mitjana fins a l’actualitat, a través de les veus literàries i polítiques que n’han parlat, i ha advertit que els estats moderns, «fent ús i abús de la seva sobirania, han tendit a imposar la condició de pàtria única, menystenint el dret històric adquirit per les nacions que s’hi han vist incloses». Davant l’acció «disgregadora i alienadora a què les terres catalanes han estat sotmeses», ha alertat que la recuperació de la consciència de pàtria no s’aconseguirà solament «amb una actitud popular voluntarista, sinó que ha de comptar amb el compromís explícit dels nostres òrgans de govern. Si volem fer prevaler i assegurar per al futur els nostres drets com a poble-nació-pàtria, hi hem de ser tots».
El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha reiterat el seu compromís amb «el reforçament i el desplegament progressiu de les iniciatives del Pacte Nacional per la Llengua» i ha subratllat la importància de «combinar l’ambició i l’exigència amb la capacitat de crear sinergies» per fer front a «aquells sectors contraris a la normalització del català i que miren d’esquarterar l’idioma».
L’acte s’ha clos amb la intervenció musical de la saxofonista i compositora Marta Duran, que ha interpretat l’Emigrant. Tot seguit, els assistents han entonat l’himne nacional, Els segadors.
