Notícies i actualitat
Membre de la Secció Filològica de l’IEC i catedràtic emèrit de filologia catalana de la Universitat de València, s’ha especialitzat en història de la llengua i de la cultura catalanes i en l’edició de textos.
Antoni Ferrando i Francès, membre de la Secció Filològica de l’IEC, ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat d’Alacant (UA) durant la celebració del cinquantenari de la Facultat de Ciències i de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UA.
Vicent Martines Peres i Maria Isabel Guardiola Savall, també membres de la Secció Filològica, n’han estat els padrins i han donat compte de l’extraordinària trajectòria de Ferrando. Professor emèrit de la Universitat de València i tot un referent de la filologia catalana contemporània, Ferrando va ser el fundador i primer director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV). Però, sobretot, tots dos han volgut lloar la seva figura perquè «en una època de soroll, de desmemòria i de trivialitat, la figura del professor Ferrando ens reconcilia amb les virtuts essencials del coneixement i la vocació de servei públic». «Amb ell, la universitat pública recupera el seu sentit més alt: ser far de pensament i escola de ciutadania», han enaltit.
En el seu discurs d’acceptació, el professor Ferrando Francès ha subratllat la seva formació filològica i la seva estreta vinculació amb la Universitat d’Alacant. A més, s’ha referit a l’actualitat i ha al·ludit a «la declaració de l’Ajuntament d’Alacant del passat 26 de juny, signada per poc més de la meitat dels seus regidors, com una clara expressió de la voluntat de negar la identitat valenciana de la ciutat i el dret dels seus habitants a la igualtat lingüística i, per tant, el de tots els valencians i valencianes».
Ferrando també ha estat director del Departament de Filologia Catalana (UV), president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i fundador i primer director de la revista Caplletra.
És autor, amb Miquel Nicolás, de l’obra Història de la llengua catalana (2011); amb Germà Colón, de Les ‘Regles d’esquivar vocables’ a revisió (2011); amb Vicent Escartí, d’El ‘Llibre dels feits’ del rei en Jaume. Estudi i edició (2010). Ha fet de curador de l’obra Estudis lingüístics i culturals sobre ‘Curial e Güelfa’ (2012) i és autor, entre altres estudis, de Consciència idiomàtica i nacional dels valencians (1980), Els certàmens poètics valencians (1983), A la recerca de l’arquetip del ‘Llibre dels feits’ del rei en Jaume I (2014-2015), Aportacions a l’estudi del català literari medieval (2018), Fabra, Moll i Sanchis Guarner. La construcció d’una llengua moderna de cultura des de la diversitat (2019) i Llorente i Blasco Ibáñez: entre la política i la literatura (2021).
Fotografies cedides per la Universitat d’Alacant