Notícies i actualitat

A hores d’ara, tothom és més o menys conscient del desenvolupament vertiginós de la intel·ligència artificial. ChatGPT té 800 milions d’usuaris arreu del món. El que és més difícil de quantificar i analitzar és l’impacte que té l’explosió de contingut sintètic en els mitjans de comunicació i la construcció de l’opinió social. Com es desactiven les mentides quan existeix la sospita general que tot és fals? Al VIII Congrés Internacional de Recerca en Comunicació, Arthur Grimonpont, autor de l’assaig Algoritmocràcia (2022), va proposar algunes solucions, però també va deixar caure que «potser la batalla ja està perduda».

Les dades són demolidores. El 5 % dels nous articles en anglès de la Wikipedia estan escrits amb intel·ligència artificial, el 7 % dels articles de notícies a escala global, també. A la plataforma de butlletins Substack, el 10 % de les publicacions ja són IA. També ho són el 24 % de les notes de comunicació corporativa, el 47 % dels articles de Medium i el 54 % de les publicacions llargues a LinkedIn.

Això malgrat que els MLE (models de llenguatge extens) són encara poc fiables i al·lucinen, és a dir, que s’inventen moltes respostes, que atribueixen a fonts que no les han donat. Això, «molts mitjans de comunicació no ho expliquen, perquè han signat acords de comunicació amb companyies d’IA», va dir Arthur Grimonpont. El responsable de l’oficina d’IA i qüestions globals de Reporters Sense Fronteres (RSF) va dibuixar un panorama realment descoratjador pel que fa a l’explosió de continguts sintètics, generats per màquines, vídeos hipertrucats com els que permet realitzar OmniHuman, un programari de l’empresa ByteDance (propietària de TikTok) i, fins i tot, mitjans falsos per a difondre propaganda política.

«L’ampliació estructural de les mentides, l’odi i els excessos a costa de la veritat, la pau i el matís» invisibilitza les notícies reals i les fonts d’informació fiables, la qual cosa té un impacte devastador en la confiança del públic en els mitjans tradicionals, va explicar el ponent. A través de les xarxes socials, es fomenta la sospita generalitzada i el que es coneix com a «The Liar’s Dividend», és a dir que s’aprofita el fet que existeixin notícies falses per a desacreditar informació contrastada.

I la verificació de fets i dades no és una solució, perquè «és una resposta puntual a un problema estructural, perquè arriba massa tard o no arriba al públic objectiu, i perquè contribueix al soroll informatiu», va etzibar Grimonpont. Tampoc ho és promoure l’educació mediàtica perquè la gent pugui distingir què és i què no és una notícia falsa, perquè és «com voler buidar l’oceà de la desinformació amb una cullera», va insistir.

El que cal fer és «invertir la càrrega de la prova», o, dit d’una altra manera, «exigir plataformes per a promoure fonts d’informació fiables amb garanties d’integritat i recuperar els mitjans com a part de la negociació col·lectiva». Aquestes són, de fet, algunes de les solucions que proposa Reporters Sense Fronteres.

En aquest sentit, el ponent va exclamar que li aconsellaria a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, de crear una «àgora pública europea en línia» per a mirar de fer sortir l’audiència de les xarxes socials i decidir públicament el funcionament dels algoritmes. Que la gent s’hi avingui és una altra història...

A més de la sessió d’inauguració i diverses comunicacions paral·leles, enguany el Congrés de Recerca en Comunicació de la SCC ha acollit la I Trobada de Revistes Científiques en Català i l’enregistrament d’un programa especial de L’Altra Ràdio de Ràdio 4, dirigit i presentat per Cinto Niqui, que ha celebrat els quaranta-cinc anys d’emissió amb Joan Francesc Fondevila, Lluís Anyó, Xantal Llavina, Albert Cuesta, Mariola Dinarès i Josep Maria Ganyet.