Notícies i actualitat

Quan, a les 20.11 h del vespre del 29 d’octubre de 2024, els telèfons mòbils van emetre l’alarma de Protecció Civil al País Valencià, molts ciutadans ja s’havien refugiat en habitatges, botigues o qualsevol punt elevat disponible. Per a d’altres, l’avís va arribar massa tard. S’havia previst l’abast de la riuada? Des de quan es disposava de la informació?

Al segon debat del cicle DANA: reflexions i accions després de la catàstrofe, diversos especialistes en meteorologia, física i modelització hidràulica van analitzar les eines disponibles per a anticipar catàstrofes de què disposem en l’actualitat i els avenços que s’estan produint en nous models d’intel·ligència artificial. L’acte, organitzat per la Delegació de l’IEC a València, va tenir lloc el passat 27 de maig a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.

Victòria Rosselló, cap del Servei de Meteorologia d’À Punt va recordar que «els meteoròlegs ja sabíem que un episodi com la riuada de 1957 es repetiria» i va assenyalar que el divendres anterior a la riuada ja van avisar que «dimarts en passaria una de molt grossa». Rosselló va matisar que no es podia predir el punt exacte on plouria, però preveien que «podien caure entre 300 i 500 litres en poques hores a la part mitjana i alta de rius i barrancs». Més de dotze hores abans que el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat Valenciana emetés l’alerta mitjançant el sistema Es-Alert, a les 7.36 h l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) elevava a nivell vermell l’interior nord de València. «Això vol dir perill per la vida de les persones», va subratllar la meteoròloga.

Gustau Camps-Valls, físic i professor d’enginyeria elèctrica de la Universitat de València, va destacar els avenços que s’han fet en predicció meteorològica. L’horitzó de predicció s’ha duplicat des del 1990, i «els nous models amb intel·ligència artificial proporcionen gairebé la mateixa precisió que els models físics actuals amb una centèsima part del cost computacional», va explicar l’expert. No obstant això, va advertir que la predicció de l’impacte i la seva traducció en preses de decisions encara és una assignatura pendent.

Es podria utilitzar la IA per a dur a terme simulacions d’un fenomen extrem?

Fran Vallés, expert en modelització hidràulica, va assenyalar que, a dia d’avui, els models matemàtics hidràulics són molt fiables, però requereixen temps per a executar els càlculs. Vallés va posar l’accent en el potencial de la computació quàntica i la IA per a accelerar simulacions, que permeten generar mapes d’inundació gairebé en temps real, a partir d’imatges meteorològiques.

Per la seva banda, Clara Prats va posar l’èmfasi en la necessitat de crear entorns de confiança i coneixement perquè tant la ciutadania com els responsables polítics coneguin els sistemes d’alerta i actuïn amb responsabilitat.

La taula va concloure amb una crida comuna: cal traslladar el coneixement científic a la societat. Rosselló va demanar que «la informació arribi», Vallés que «es confiï en la ciència» i Prats que «es formi la ciutadania i els responsables polítics perquè s’empoderin».