Notícies i actualitat

El filòsof José Antonio Marina nega que totes les opinions siguin respectables. El que ho ha de ser és el contingut, assenyala, que ha d’estar basat en l’argumentació. I avui dia l’argumentació necessita un temps i un espai que els vídeos de vint segons no ofereixen. Potser per això, a les xarxes socials, hi guanyen terreny els discursos populistes, «molt simples, molt viscerals i basats en la necessitat d’escandalitzar per a fer-se viral». Laura Camargo, professora de la Universitat de les Illes Balears (UIB), i David Block, professor de recerca ICREA de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), però, van deixar clar, el passat 23 de maig en el diàleg de la SOCS sobre el discurs d’extrema dreta, que desconnectar-se no és la solució. Com es combat, doncs, el «trumpisme discursiu»?

És un discurs que «s’associa a la rebel·lia, al fet de ser contestatari», i que ha fet fortuna entre els joves, que consideren que el sistema actual no els dona les respostes que necessiten i no els ofereix cap perspectiva de futur, explica Laura Camargo, autora de Trumpismos discursivos: Origen y expansión de la ola reaccionaria global (Verbum, 2024).

Tenen la sensació de «dret agreujat», i consideren com a amenaça els avenços del feminisme, perquè interpreten que va en contra de l’home i no a favor de la igualtat. El llibre presentat el mes d’abril passat per la Societat Catalana de Sociologia a l’IEC, Global Perspectives on Anti-Feminism: Far-Right and Religious Attacks on Equality and Diversity en dona alguns exemples a escala global.

«És cert que no és l’únic que passa», precisa la professora de la UIB. No tots els joves comprenen el discurs de l’extrema dreta. Alguns es mobilitzen pel contrari. I les noies tendeixen més cap a l’esquerra, com diuen les enquestes. Però, tot plegat, dibuixa un panorama força descoratjador en què es premien «el llenguatge de barra de bar, la polarització de bons i dolents i un estil amb disfemismes, insults i descortesies».

I això no és fàcil d’arreglar. «Si només ens centrem en les xarxes socials, estem perduts», assegura Laura Camargo. «L’educació és fonamental, tant a les llars com als centres d’educació», afegeix. I insisteix: «La socialització dels joves ha de ser diferent».

No obstant això, en el context actual, en què sembla que s’ha perdut la capacitat de debat mesurat i de forjar consensos sembla gairebé impossible. Per a David Block, però, hi ha cinc possibles vies per a contrarestar el discurs reaccionari. La més òbvia seria desconnectar-se de l’espai comunicatiu, però això també vol dir deixar que el missatge de l’extrema dreta no hi tingui cap contrarèplica. La resposta estàndard implica fer pedagogia i, per tant, ensenyar a distingir falses notícies i opinions esbiaixades. El problema és saber quines fonts consideren els joves que són fiables i qui creuen que manipula les notícies. Tampoc no és senzill.

Una altra possible recomanació seria el diàleg des de l’esquerra en la infoesfera de la dreta o, fins i tot, que els continguts d’esquerres emulin el populisme de dretes. Però «això no convenç ningú perquè canviï d’opinió», remarca Block.

I la darrera possibilitat és «tenir paciència i pensar que la gent s’adonarà que l’emperador va despullat» i es girarà en contra de l’estil Trump. El problema és que «si hem arribat on som és perquè a un nombre creixent de ciutadans no els importa què és veritat i què no ho és, o què és moral i què no ho és. Aleshores no hi ha cap raó per creure que, de sobte, la gent es cansarà de tot el soroll i tornarà a la raó», argumenta el professor de la UPF, que confessa que és «força pessimista» quan observa com ha canviat la cultura política a les democràcies liberals als darrers anys. «Temo que no es pot tornar a ficar el geni a l’ampolla. Espero equivocar-me, però», conclou.

Potser sí que el que queda és tenir paciència...