Torna a les notícies
S’inaugura l’exposició «La Mediterrània. Un mar de patrimonis» a l’IEC
Secció: General
29/05/2025

La mostra ofereix un recorregut visual per la Mediterrània a través dels elements patrimonials que la defineixen i es podrà visitar lliurement al claustre de l’IEC fins a finals d’octubre.

La Mediterrània és un espai d’enorme riquesa i diversitat cultural. Com a confluència de tres continents, ha propiciat tota mena d’interaccions entre individus i comunitats. Sense aquesta convergència difícilment podrien explicar-se la majoria dels llegats patrimonials d’una regió que compta amb una de les concentracions més importants i variades d’elements patrimonials reconeguts i protegits a escala mundial. Avui dia, la Llista del Patrimoni de la Humanitat està conformada per 1.199 béns provinents de 168 estats. D’aquest total, l’àrea de la Mediterrània n’aplega un bon grapat, gràcies a la concentració d’aquests béns en tres estats: Itàlia (58), Espanya (49) i França (49).

L’exposició «La Mediterrània. Un mar de patrimonis. Diàleg, diversitat i fragilitat» —organitzada per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans, Rehabimed i el Comitè Espanyol de l’International Council on Monuments and Sites (ICOMOS)— traça un itinerari que serveixi de reflexió sobre la diversitat cultural i la interacció entre civilitzacions, però també sobre els reptes socials, culturals, econòmics, polítics i mediambientals de primera magnitud que afronta la regió.

En el marc de l’exposició, l’IEC va acollir una jornada de reflexió amb experts nacionals i internacionals del món del patrimoni que van debatre sobre les estratègies i reptes per a l’estudi, la protecció i la conservació del patrimoni a la Mediterrània, així com de les amenaces ambientals i els conflictes socials com a principals riscos per a la conservació del patrimoni. En aquest context, la segona taula rodona va aprofundir sobre la necessitat de documentar, protegir i revitalitzar els elements patrimonials, promovent estratègies que afavoreixin la convivència i l’intercanvi, tot evitant els efectes negatius de la gentrificació i de transformació dels seus trets essencials.

Durant la benvinguda, la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, va subratllar que la vetlla pel patrimoni arqueològic, històric i cultural dels territoris de llengua catalana i la seva difusió ha estat una línia fonamental de treball de l’Institut des del 1911, any en què la Secció Històrico-Arqueològica fou creada, i va defensar que «el patrimoni ens defineix com a societat». Per la seva banda, Senén Florensa, president executiu de l’IEMed, va destacar alguns exemples de patrimoni català reconegut per la UNESCO, com ara el conjunt arqueològic de Tarragona, el monestir de Poblet o les esglésies romàniques de la Vall de Boí. També va definir la regió com «un espai de complexitat i riquesa extraordinària, d’intercanvis i confrontacions».

Seguidament, va intervenir Gerard Vives, director general d’Afers de la Unió Europea, que va advertir que la Unió Europea és «sacsejada» per actors disruptius com el «govern de la postveritat estatunidenc» i els conflictes armats actius a Ucraïna i Gaza. En aquest context, Vives va afirmar que «el patrimoni és un antídot davant l’oblit i contra la desinformació; el patrimoni i la cultura són elements de cohesió i transformació social».

Una nova mirada a la diversitat i confluència mediterrànies

L’exposició s’estructura en disset panells i desplega un gran mapa amb els més de 300 béns de la Mediterrània inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, així com 48 fotografies d’alguns dels exemples més representatius del patrimoni material i immaterial de la regió. Està dividida en quatre àmbits temàtics en els quals s’explora la riquesa i alhora la fragilitat del patrimoni, la petjada humana, la Mediterrània com un espai d’interaccions múltiples i el món en transició d’avui dia.

El patrimoni: coneixement, conservació i difusió. L’IEC presenta el seu informe transversal

La jornada també va acollir una taula rodona, en què es van presentar les conclusions de l’informe transversal de l’IEC El patrimoni: coneixement, conservació i difusió, de la mà de la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, i el president de la Secció Històrico-Arqueològica, Ramon Pinyol. L’informe, elaborat a partir de cinc taules rodones amb especialistes de diverses disciplines, emfatitza la necessitat de conservar el patrimoni històric, cultural i científic, analitza les estructures i els agents responsables de la seva gestió, incloent-hi arxius, museus i patrimoni digital, reivindica l’estudi del patrimoni industrial, científic i mèdic i, finalment, advoca pel reconeixement del patrimoni immaterial, com ara el paisatge, la cultura popular, la música o la història oral.

Tot seguit, van conversar sobre el passat, present i reptes de futur del patrimoni català amb Joaquim Borràs, director general de Patrimoni Cultural, Antoni Roca-Rossell, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, i Pilar Vélez, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. 

L’exposició «La Mediterrània. Un mar de patrimonis. Diàleg, diversitat i fragilitat» s’emmarca en la celebració de Mondiacult 2025, la Conferència Mundial de Polítiques Culturals i Desenvolupament Sostenible de la UNESCO, a Barcelona, i es pot visitar lliurement al claustre de l’Institut d’Estudis Catalans.