Notícies i actualitat

Divendres passat, l’Institut d’Estudis Catalans va acollir l’acte de presentació del Correllengua 2025, que enguany estarà dedicat a Mercè Rodoreda, l’escriptora en llengua catalana contemporània més influent i també la més llegida i traduïda. L’acte, organitzat per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), va comptar amb les intervencions de Teresa Cabré, presidenta de l’IEC; Jaume Marfany, president de la CAL; Mercè Ibarz, biògrafa de Mercè Rodoreda i autora del Manifest del Correllengua d’enguany, i Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística.

Cabré va celebrar que la seu de l’Institut d’Estudis Catalans sigui l’escenari per a donar el tret de sortida al Correllengua d’enguany: «L’IEC ha de ser present en totes les iniciatives que treballin per la llengua i estar per damunt de qualsevol posició partidista». La presidenta de l’Institut també va destacar la vinculació de la Casa de Convalescència amb Rodoreda, on recentment s’han inaugurat dos espais dedicats a l’escriptora: l’Espai i el jardí Mercè Rodoreda.

L’acte va incloure la lectura del Manifest, a càrrec de Mercè Ibarz, que va prendre la paraula tot parafrasejant Rodoreda: «Avui, a la meva edat, passada la frontera de tantes coses que m’havien fet malbé la vida, encara em queden unes quantes passions: escriure, el meu país, i el meu idioma tan dúctil i bell que em permet d’aconseguir una prosa neta i clara». Ibarz va remarcar que «les nostres passions són les mateixes de Rodoreda» i va definir la llengua com una «qüestió d’amor».

Posteriorment, Marfany i Ibarz van conversar sobre Mercè Rodoreda, i més concretament, sobre la seva producció literària. «La guerra és un dels temes principals de la seva obra —va assenyalar Ibarz—, però també les relacions d’homes i dones». Segons Ibarz, «Rodoreda pertany a una generació que no tenia un marc conceptual feminista, però sí que deia que escrivia novel·les de dona, on elles són els personatges forts i els homes són més aviat febles, falders».

Per la seva banda, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, va afirmar durant la seva intervenció que «el Correllengua té la virtut d’abraçar i recosir tot el domini lingüístic», així com de «reivindicar el català com un motor d’integració, de cohesió social, d’igualtat d’oportunitats i de gaudi». Vila va constatar que «el català travessa una situació complexa», que exigeix una mobilització per part dels seus parlants. «I la societat catalana s’ha mogut per la seva llengua», va afirmar.

El conseller també va aprofitar per recordar el compromís adquirit amb el Pacte Nacional per la Llengua, que l’IEC va signar juntament amb altres entitats de la llengua, que estableix, entre altres objectius, l’increment de 100.000 usuaris actius de la llengua cada any.

Com a cloenda, el duet format per Jaume Calatayud i Vicente Monera va representar l’espectacle poeticomusical Mercè Rodoreda. Qüestió d’estil.

El Correllengua va sorgir l’any 1993 a l’illa de Mallorca, inspirat en la Korrika del País Basc, amb la finalitat de demostrar la vitalitat de la llengua catalana i fomentar-ne l’ús social. Cada any, el Correllengua reconeix i ret homenatge a escriptors o escriptores, artistes o activistes que s’han significat per la seva vàlua i també pel seu compromís envers la llengua i la cultura catalanes. L’edició d’enguany, la vint-i-novena, té Mercè Rodoreda com a protagonista i tindrà el seu acte central a Romanyà de la Selva, on l’escriptora va passar els seus darrers anys.