Notícies i actualitat
«La seva existència constitueix una xarxa de seguretat imprescindible enfront dels nous riscos que deriven de la globalització», ha reflexionat el catedràtic en dret constitucional en el seu discurs de recepció com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans.
Sota el títol L’emergència d’un dret constitucional supraestatal, Albertí ha reflexionat sobre els marcs jurídics sorgits de la Segona Guerra Mundial que «constrenyen i limiten l’actuació interna dels estats en àrees constitucionalment molt sensibles», en el seu discurs de recepció com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, celebrat a la Sala Prat de la Riba.
Aquest nou dret, ha argumentat, pretén «establir criteris i estàndards que s’imposen als estats en matèries que, tradicionalment, han estat competència exclusiva dels mateixos estats».
L’existència creixent d’un dret constitucional supraestatal suposa, segons el jurista, un avenç importantíssim en la convivència nacional i internacional, ja que «estableix un mode de governança pública i una forma de relació dels ciutadans amb el poder, que encara manté un consens social».
Amb tot, va advertir que la consolidació d’aquest dret dependrà de la capacitat de crear garanties efectives i d’articular una ètica internacional compartida. En aquest procés, els estats —i la seva sobirania— continuaran tenint un paper clau a l’hora de configurar un ordre jurídic més just i resilient.
De moment, i malgrat les fortes resistències i els retrocessos, Albertí opina que a llarg termini s’està consolidant una ètica internacional, sobretot pel que fa als drets fonamentals, però també —encara que amb més dificultats— tocant als valors de la democràcia i l’estat de dret.
