Notícies i actualitat

Dimarts es van inaugurar, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) de València, les jornades Reflexions i accions després de la catàstrofe, una iniciativa impulsada per la Delegació de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) a València, amb la col·laboració d’entitats científiques i culturals del territori. Les jornades, que s’estendran fins al 16 de juny, busquen generar un espai d’anàlisi crítica i interdisciplinària sobre les tràgiques inundacions de l’octubre de 2024, que van causar 228 víctimes mortals, especialment a l’Horta Sud.

Durant la sessió inaugural, Juli Peretó, delegat de l’IEC a València, va remarcar que «volíem aportar el nostre granet de sorra al debat necessari per entendre a fons què va passar i per preparar-nos per al futur amb l’objectiu de minimitzar les pèrdues humanes».

La presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver, va destacar l’esperit transversal de les jornades: «cal analitzar què ha ocorregut, per això cal eixa pluralitat i transversalitat de mirades, perquè una ciutadania informada és el futur del país que volem construir».

Per la seva banda, Teresa Cabré, presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, va defensar que cal «una aturada» per a analitzar els fets ocorreguts «amb el cap fred, sense prejudicis ni justificacions» per tal de «suggerir accions per a evitar que es torni a repetir». Cabré va concloure que «la nostra mirada final ha de ser la del coneixement per a l’acció».

L’encarregada de fer la conferència inaugural va ser Francesca Segura, catedràtica de geografia física de la Universitat de València i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC. Segura va abordar aspectes com la geomorfologia de la plana costanera valenciana, el model d’inundacions a la Mediterrània i quines mesures calen per a minimitzar els seus efectes.

A més, va explicar que la DANA que va afectar el País Valencià el passat octubre va deixar registres històrics: «la intensitat de la pluja és importantíssima»; Torís va assolir els 771,8 L/m2 en 24 hores, dels quals «185 es van acumular en una hora, una xifra rècord a l’Estat, quan la capacitat d’absorció màxima del sòl és de 120 L/m2». Aquestes pluges van provocar revingudes —crescudes sobtades dels cursos d’aigua provocades per precipitacions molt intenses, però breus— que van desbordar les capacitats d’absorció i drenatge del territori.

«La intensitat de la pluja és importantíssima; no hi ha sòl que puga absorbir 120 L/m2 i a València es van arribar als 185 litres en una hora, una xifra rècord a l’Estat.»

Tot i les conseqüències devastadores, Segura va recordar que episodis com aquest «no són extraordinaris; són poc freqüents, però no aïllats». Va esmentar precedents com les pluges de 1987, quan es van registrar 817 L/m².

La geògrafa també va posar èmfasi en la topografia de la zona afectada: «la Mediterrània és una zona deprimida entre muntanyes, còncava, i amb planures costaneres estretes per les quals discorren rius efímers, que desguassen a una albufera».

Quines mesures es poden adoptar per a minimitzar els efectes de les inundacions?

Francesca Segura va exposar que existeixen diverses eines per a fer front a aquests fenòmens extrems, i les va classificar en dos grans grups: mesures estructurals, que impliquen intervencions físiques sobre el territori —com ara obres de conservació de sòls, canalitzacions, reforestació, embassaments o sistemes basats en la natura—, i mesures no estructurals, com els mapes de perill d’inundació, els plans d’emergència, les assegurances, l’ordenació del territori i les campanyes educatives.

Pel que fa als embassaments, va destacar l’exemple de l’embassament de Forata, al riu Magre, que «va complir amb la seva funció de laminació de la revinguda», ja que «va registrar un pic de cabal d’entrada de 2.000 litres per segon, però quan va començar a desguassar, el cabal es va reduir a 1.000 litres per segon; és a dir, va disminuir en un 50 % la intensitat del flux».

Respecte a les canalitzacions, Segura va mencionar dos projectes previstos, però encara no executats. El primer consistia a desviar 80 metres cúbics per segon del barranc de la Selleta per mitjà d’una via verda que connectaria amb el calaix del Túria, mentre que 15 metres cúbics per segon es derivarien cap a la rambla de Poio. El segon projecte, impulsat des de Paiporta, planteja una altra via verda fins al Túria amb l’objectiu de reduir el cabal del riu de 1.500 a 800 metres cúbics per segon. Tot i això, va advertir que «es tracta d’obres molt complexes, ja que les dues derivacions cap al nou caixer del Túria poden generar dificultats».

«La gestió de l’emergència s’ha de fer quan es declara l’alerta roja; després no hi ha temps material per actuar.»

Pel que fa a la gestió del risc, Segura va subratllar que el temps de retard és molt limitat: «les revingudes sobtades tenen un temps de retard d’unes dues hores i mitja, entre el període de pluges intenses i l’augment del cabal del riu». Per això, va insistir que «si es produeix un segon episodi de pluges, la gestió de l’emergència s’ha de fer quan es declara l’alerta roja o sobre l’alerta meteorològica prèvia, perquè després no hi ha temps material per actuar».

Com a tancament de la sessió inaugural, Francesca Segura va subratllar algunes de les idees clau que han de guiar la resposta futura davant fenòmens com les revingudes. Va insistir que els rius efímers no són una anomalia, sinó una característica pròpia del territori, amb un règim de pluges intens i irregular i conques amb forts pendents, que afavoreixen les crescudes sobtades. Per això, va posar l’accent en la importància d’una ordenació territorial rigorosa, basada en el coneixement del medi i que prioritzi la protecció de les vides humanes, especialment de les més vulnerables («no podem construir escoles on el risc d’inundació és elevat»). També va destacar la necessitat de dissenyar infraestructures que treballin a favor dels rius, i no en contra. Finalment, va apel·lar a la responsabilitat compartida entre tècnics, polítics i ciutadania, tot defensant una cultura del risc basada en el coneixement, la prevenció i la capacitat d’autoprotecció.

Amb aquesta sessió inaugural, les jornades van posar les bases d’un debat que continuarà els dies 22, 27 i 29 de maig, i 3, 5 i 16 de juny. La pròxima sessió se centrarà en la predicció meteorològica i la modelització de fenòmens extrems, en un context en què la capacitat d’anticipació pot marcar la diferència entre la prevenció i la tragèdia.