Torna a les notícies
Manuel Baixauli, Premi Òmnium «passa examen» a l’IEC
Secció: Llengua
22/05/2025

L’autor de Cavall, atleta, ocell parlarà de la seva obra en un acte organitzat per la Secció Filològica de l’IEC el pròxim 29 de maig.

L’Institut d’Estudis Catalans acollirà una nova edició d’El Premi Òmnium «passa examen» a l’IEC, una iniciativa de la Secció Filològica en què autors guardonats amb el Premi Òmnium conversen amb membres de l’Institut. En aquesta ocasió, serà Manuel Baixauli, autor de Cavall, atleta, ocell (Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any 2024), qui parlarà de la seva obra el proper dijous 29 de maig, a les 18 hores, a la Sala Pere i Joan Coromines. L’acte, que també comptarà amb la participació d’Andreu Sentí, corrector de l’obra, serà moderat per Màrius Serra i Magí Camps, membres de la Secció Filològica. Les persones que hi estiguin interessades podran seguir la conversa també en línia.

Cavall, atleta, ocell és una novel·la lúcida i intimista que explora la complexitat de les relacions paternofilials i mostra què pot arribar a fer un pare per salvar la relació amb el seu fill, en aquest cas, un adolescent marcat per l’apatia. Què es pot fer davant d’un mal pas, si tot intent de superar-lo fracassa? Fins on pot el desesper ser un estímul per a la imaginació? Aquestes són algunes de les qüestions que Baixauli aborda en el seu darrer títol.

L’escriptor confessa que sempre l’ha sorprès «l’asimetria que hi ha entre l’estima que tenen els pares pels fills i la que tenen els fills pels pares. Hi ha una pel·lícula que em va impactar, Hi havia un pare, de Yasujirō Ozu, i després, la meua experiència personal: també tinc fills adolescents», i d’aquestes dues vivències «va nàixer la necessitat d’escriure sobre això».

Pel que fa a la influència d’altres arts en la seva obra, Baixauli afirma que, per a ell, «l’art en general és com la meua religió, és on jo em sent a gust». Per això, afegeix, «sempre que escric apareixen d’alguna manera les arts, com la literatura i la pintura, que jo practique, i d’altres, com la música, les visc cada dia».