Notícies i actualitat
El 4t Congrés de la Societat Catalana d’Economia posa l’accent en l’economia de gènere i l’economia internacional. És un punt de trobada d’investigadors i investigadores que duen a terme la seva recerca a Catalunya, o tenen alguna mena de lligam amb el país, i toca un ampli ventall de temes.
Els proppassats dies 9 i 10 de maig, el 4t Congrés de la Societat Catalana d’Economia (CESC) va reunir més de 180 economistes per parlar, entre altres qüestions, de l’efecte de les cambres d’eco en la política econòmica o de les conseqüències de treure els cotxes de la ciutat, però també de l’impacte de la desigualtat i la violència contra les dones.
A If Women Counted (1988), l’economista i activista Marilyn Waring denunciava que el sistema del PIB ignora completament el treball domèstic i de cures, fet majoritàriament per dones, i demostrava que aquest biaix té greus conseqüències en les decisions econòmiques i pressupostàries a escala global.
Però, gairebé quaranta anys després, encara queden molts passos per fer sobretot pel que fa a la millora de polítiques públiques. Per aquesta raó, és fonamental que es difongui la recerca de gènere en economia, perquè permet identificar i analitzar les desigualtats estructurals entre homes i dones (o altres identitats de gènere) que sovint queden invisibilitzades en l’anàlisi econòmica tradicional.
El 4t Congrés de la Societat Catalana d’Economia, organitzat en conferències magistrals i sessions paral·leles, va posar llum sobre aquesta branca de la recerca econòmica, que posa en dubte supòsits com la neutralitat del mercat o l’«agent econòmic racional» i va remarcar l’impacte de les bretxes salarials, la segregació ocupacional i l’accés desigual als recursos i al poder econòmic.
La ponència de Kristiina Huttunen, professora associada al Departament d’Economia de la Universitat d’Aalto i investigadora a la Helsinki Graduate School of Economics, va enfocar-se especial en l’impacte de la violència contra les dones, que es tradueix en una «caiguda del 7 % de l’ocupació i del 20 % dels guanys al cap de cinc anys», la qual cosa evidencia «el dany acumulat, els impactes indirectes i els retards en la resposta institucional», bàsicament perquè «moltes dones no denuncien immediatament» ni accedeixen a recursos com serveis socials o legals.
De fet, Huttunen va reconèixer que un tema important que cal analitzar de cara al futur és l’eficàcia que tenen les polítiques laborals o les intervencions governamentals per a mitigar les conseqüències econòmiques de la violència de gènere.
La investigadora finlandesa, que també ha analitzat la violència entre col·legues al lloc de treball, es va mostrar convençuda que l’empoderament econòmic de les dones redueix el risc de patir violència.
Libertad González, professora associada de la Universitat Pompeu Fabra i de la Barcelona School of Economics, que va ser guardonada amb el Premi Taula de Canvi el 26 de març, també va parlar d’empoderament, però associat a la maternitat, que també té un impacte important en l’ocupació i l’economia familiar.
D’altra banda, Jaume Ventura, director i investigador sènior del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), professor a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i professor de recerca a la Barcelona School of Economics, va parlar d’«els Estats Units d’Europa» i el neoliberalisme sense control.