Torna a les notícies
L’IEC participa en la presentació del Fons August Pi-Sunyer a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Secció: General
12/03/2025

Un acte en memòria de la seva figura i llegat científic i institucional.

Ahir, dimarts 11 de març, la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya va acollir l’acte de presentació del Fons August Pi-Sunyer, en què va participar l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i que va servir per a recordar la petjada científica i humana del prestigiós metge català, que va morir en l’exili a Mèxic.

La sessió es va obrir amb el parlament «Records», a càrrec de Maria Teresa Pi-Sunyer i Francesc Xavier Pi-Sunyer. En l’acte institucional també hi van intervenir Arcadi Gual, catedràtic emèrit de fisiologia de la Universitat de Barcelona, amb una conferència sobre la personalitat polièdrica de Pi i Sunyer, i Elías Campo, director de l’IDIBAPS (Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer), que va parlar sobre l’actualitat del seu llegat, fent valdre la influència perdurable de Pi i Sunyer en el camp de la investigació.

Posteriorment, va prendre la paraula la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, que va abordar la petjada de Pi i Sunyer a l’Institut i a la Societat Catalana de Biologia. Les publicacions de Pi i Sunyer, membre de la Secció de Ciències des de l’any 1911, es poden consultar a l’IEC Obert.

A continuació, Joan Guàrdia, rector de la Universitat de Barcelona, va recordar els inicis de la recerca biomèdica a la Universitat. Josep Antoni Bombí, president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, va centrar la seva intervenció en l’impacte que va tenir Pi i Sunyer en aquesta institució.

L’acte va finalitzar amb la cloenda d’Olga Pané, consellera de Salut.

August Pi i Sunyer

Nascut a Barcelona el 1879, Pi i Sunyer va ser un destacat fisiòleg i membre de la Secció de Ciències de l’IEC des del 1911. Va exercir com a catedràtic de fisiologia a la Universitat de Barcelona i es va doctorar en medicina. Va ser el fundador de la Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut, i també es va implicar en la política com a membre del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya i com a diputat a les Corts Generals espanyoles per la candidatura republicana a la circumscripció de Figueres. El 1939 s’exilià a Veneçuela, on va morir el 1965. Allí fundà l’Institut de Medicina Experimental de Caracas i el Centre Català de Caracas.

Font: Arxiu de l'Institut d'Estudis Catalans