Notícies i actualitat
El text era una sol·licitud de la Secretaria General de l’Institut d’Estudis Catalans al Comitè Nobel de l’Acadèmia Sueca de Literatura de la concessió del Premi Nobel de Literatura de 1912 a Àngel Guimerà.
«Aquí tenim una proposta particular que ve de l’Institut d’Estudis Catalans» diu Dan Nosell, professor de la Universitat d’Uppsala, mentre mostra un document a l’actriu Àngels Gonyalons. Es tracta d’una petició de la Secretaria General de l’Institut al Comitè Nobel de l’Acadèmia Sueca de Literatura perquè concedissin el Premi Nobel de Literatura a Àngel Guimerà. La sol·licitud data del 27 de gener de 1912 i entre els signants hi ha Eugeni d’Ors, Antoni M. Alcover, Josep Carner i Frederic Clascar.
Amb motiu de la commemoració del centenari de la mort del dramaturg Àngel Guimerà, la plataforma 3cat ha emès una minisèrie titulada Guimerà, el Nobel sense premi, a fi de desentranyar el suposat misteri de per què mai l’Acadèmia Sueca no li va atorgar el premi de literatura.
Guimerà va ser candidat al guardó per primer cop l’any 1907. Des de llavors, va ser nomenat anyalment fins al 1923. En total, disset ocasions. El 1912, va ser l’Institut d’Estudis Catalans que va donar suport a la candidatura del dramaturg. En una carta a l’Acadèmia Sueca, l’IEC defensava així el seu nomenament: «Fins i tot en l’època en què la literatura ha patit arreu la influència del naturalisme, [Guimerà] ha sabut marcar les seves fortes obres amb aquesta empremta idealista que, amb raó, ha estat exigida per l’home eminent que va fundar el Premi». A la missiva, la Secretaria General de l’IEC també va recordar als membres del Comitè que la literatura catalana «no ha estat objecte, fins ara, d’aquest honor que ja han tingut la castellana en la persona de José Echegaray i la provençal en la de Frédéric Mistral».
En gairebé cent vint-i-cinc anys, encara cap català no ha accedit a aquest guardó. Àngel Guimerà va ser un dels escriptors que més a prop va estar d’obtenir el premi, però la cultura catalana va esgrimir altres noms com el de Josep Carner —nomenat set vegades entre 1962 i 1970— i Salvador Espriu, que va ser proposat entre 1970 i 1973 ininterrompudament.
El document de la sol·licitud de l’Institut d’Estudis Catalans a l’Acadèmia Sueca de Literatura es pot consultar en aquest enllaç a l’IEC Obert.