Notícies i actualitat
Era doctor en farmàcia i llicenciat en ciències químiques per la Universitat de Barcelona. Bioquímic de reconeguda trajectòria nacional i internacional, ha presidit nombroses societats científiques i ha rebut distincions com la Creu de Sant Jordi i el Premi Prat de la Riba de l’IEC.
L’IEC lamenta el traspàs de Joan Josep Guinovart i Cirera, bioquímic de renom i un membre actiu de la comunitat científica, vinculat a diverses organitzacions dedicades a la recerca.
Nascut a Tarragona el 1947, Guinovart es va doctorar en farmàcia i es va llicenciar en ciències químiques per la Universitat de Barcelona (UB). La docència a la universitat va ocupar una part important de la seva carrera: ha estat professor de bioquímica a la Facultat de Farmàcia de la UB (1975-1983); catedràtic i vicedegà de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (1984-1990), director del Parc Científic de Barcelona (2000-2001) i catedràtic de bioquímica i biologia molecular de la UB.
Va centrar-se en la investigació del metabolisme del glicogen, directament relacionat amb la diabetis i la malaltia de Lafora, una patologia neurodegenerativa. Ha dirigit quaranta tesis doctorals i ha publicat més de dos-cents articles sobre aquest tema. De fet, el seu discurs d’ingrés com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC va portar per títol Una nova visió del paper del glicogen en el cervell.
Procedència: «Arxiu de l’Institut d’estudis Catalans».
El nom de Guinovart destaca per haver estat l’alma mater de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB): el va dirigir des de la fundació, el 2005, fins al 2018. També és reconegut el seu impuls a les societats científiques. Va ostentar la presidència de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular (SEBBM), del 1996 al 2000; de la Confederació de Societats Científiques d’Espanya (COSCE), de 2004 a 2011, i de la Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular (IUBMB), del 2015 al 2018. Des de la seva posició, va promoure que la ciència tingués un paper actiu en la societat i en la política. Gràcies al seu entusiasme per la ciència i la divulgació, va encoratjar els estudiants amb múltiples iniciatives. També era acadèmic numerari de la Real Academia Nacional de Farmacia (RANF), de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya (RAFC) i de l’Academia Europaea (AE).
El bioquímic català va tenir una àmplia carrera professional plena de reconeixements. Va rebre la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1999), el Diploma d’Honor de la Federació Europea de Societats de Bioquímica (2007), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2014), el Premi Gaudí Gresol a la notorietat i l’excel·lència dins la categoria de ciència (2015), el XXII Premi de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya (2019) i el Guardó de Serveis Distingits de la IUBMB (2022). L’any 2009, l’Institut d’Estudis Catalans també va reconèixer el talent de Guinovart amb el Premi Prat de la Riba per un treball trencador que tractava la relació ambivalent de les neurones amb la síntesi de glicogen, titulat Mechanism supressing glycogen synthesis in neurons and its demise in progressive myoclonus epilepsy.
Des de l’Institut d’Estudis Catalans volem donar el nostre més sentit condol a familiars i amics.