Notícies i actualitat
D’entrada, sembla que l’ètica, l’estètica i la metafísica no tenen res a veure amb els videojocs, que generalment es miren amb prejudicis perquè s’associen a l’addicció i la violència. Però Oscar Wilde deia que «la vida imita l’art més que no pas l’art imita la vida». Llavors, la qüestió és: els videojocs són art? Com es poden interpretar des d’un punt de vista filosòfic?
En un debat organitzat per la Societat Catalana de Filosofia, divendres passat, a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Emma Grau, Gerard Puig i Alba Aguilar, tots tres graduats en filosofia, van deixar clar que «els videojocs són un món obert per a la filosofia», que poden ser «sublims a la pantalla» i que vehiculen una «estètica de la recepció».
Dit d’una altra manera, que no són una qüestió menor per a la filosofia, perquè «jugar és definitori de la cultura humana», va dir Grau, perquè la filosofia «respon a preguntes sobre el present i no pot ignorar-les», va afegir Puig, i perquè «són una eina útil que parla de nosaltres», va insistir la moderadora de l’acte, Marta Palacín, professora de filosofia a la Universitat de Barcelona.
Emma Grau va començar el debat amb un esbós filosòfic de l’experiència de jugar, que s’explica a través de la ludologia, primer com a producte literari i després a través del concepte d’ergodicitat, que bàsicament tradueix la idea que la narrativa i l’experiència d’un videojoc es desenvolupen en funció de les opcions i accions del jugador, cosa que desdibuixa la línia que el separa del personatge.
I, en aquest sentit, «tot és vàlid i tot és possible», va dir la investigadora, citant Gonzalo Frasca, dissenyador de jocs i investigador acadèmic, que diu que «no pots entrar dues vegades en el mateix videojoc», en referència a la famosa frase d’Heràclit. Per a il·lustrar-ho va recordar que el Pokémon no oficial MissingNO, per exemple, és un no-ésser que es pot utilitzar dins del joc.
La diversitat de maneres d’abordar la qüestió, que implica l’usuari en la creació d’un resultat, és tan àmplia que per a Grau els videojocs són comparables a l’invent victorià del calidoscopi. I, de fet, les imatges que existeixen de gent que ensopega al carrer perquè juga amb un calidoscopi es podrien comparar als problemes que pot tenir la gent avui dia per jugar amb el mòbil mentre camina.