Notícies i actualitat

Carrega més notícies
Torna a les notícies
Noves incorporacions a l’Institut d’Estudis Catalans
Secció: General
04/12/2023

El Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va acordar al novembre incorporar set nous membres, tres d’adscrits a la Secció Filològica (SF) i quatre adscrits a la Secció de Ciències Biològiques (SCB). A la SF ingressen com a membres numeraris Francesc Feliu i Torrent, Maria Isabel Guardiola Savall i Joan Ferrer i Costa. A la SCB ingressen, com a membres numeraris, Clara Prats i Soler i Lluís Ribas de Pouplana. I, com a membres corresponents, hi ingressen Montserrat Vilà i Planella i Albert Cardona Torrens. 

Secció Filològica 

 
Francesc Feliu i Torrent (Calella, 1968) és catedràtic de filologia catalana de la Universitat de Girona, en la qual ha exercit com a professor des de la seva creació. La seva recerca s’ha orientat, principalment, cap a la història de la llengua catalana i la història de les idees lingüístiques i, actualment, és l’investigador principal del grup de recerca d’Història de la Llengua i Llengua Normativa, iniciat pels professors Modest Prats i Josep Maria Nadal. Ha participat en nombrosos projectes de recerca competitius, nacionals i internacionals, i compta també amb un nombre important de publicacions, en revistes i editorials especialitzades. Va obtenir el Premi IEC de la Secció Filològica Marià Aguiló de Gramàtica Històrica i Història de la Llengua (1999) i el Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat de Girona (2000). Ha presidit la Coordinadora d’Estudis Universitaris de Filologia Catalana (2016-2019) i dirigeix, des del 2016, l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes (ILCC) de la Universitat de Girona. És director, també, des del 2021, de l’Observatori de les Llengües d’Europa i de la Mediterrània (ODELLEUM) de la mateixa universitat.
 
Maria Isabel Guardiola Savall (Bolulla, 1973) és doctora professora titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant i membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) i de l’Institut Interuniversitari de Llengües Modernes Aplicades (IULMA). Actualment, és vicedegana i coordinadora del grau en filologia catalana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d’Alacant. Ha centrat la seva línia d’investigació en la lingüística diacrònica, sobretot en la lexicografia, i també ha treballat en terminologia i onomàstica. Prova d’aquesta activitat és l’assistència a congressos nacionals i internacionals, la publicació de monografies, capítols de llibre i articles en revistes indexades, i la participació en diversos projectes d’investigació. 
 
Joan Ferrer i Costa (Calella, 1960) és doctor en filologia semítica i llicenciat en teologia i en geografia i història. És professor titular dels estudis hebreus i arameus a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona i professor de Sagrada Escriptura a la Facultat de Teologia de Catalunya, a l’Ateneu Universitari Sant Pacià. Ha estat deixeble i col·laborador del gran filòleg Joan Coromines. Redactà el volum x (índex) del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Ha estat traductor de la Bíblia (Bíblia catalana: traducció interconfessional, BCI) i de diversos escriptors en llengua hebrea i ídix al català. Ha escrit estudis de filologia catalana, hebrea, aramea, grega i ídix, i ha publicat diverses edicions de la Bíblia en les llengües originals i en traduccions a les llengües del món antic.
 
Secció de Ciències Biològiques
 
Clara Prat i Soler és doctora en física aplicada i simulació en ciències per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i llicenciada en física per la Universitat de Barcelona. Actualment, és professora agregada al Departament de Física de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i coordinadora del grup de recerca Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC (BIOCOM-SC). Com a investigadora, treballa en l’àmbit de la biomedicina computacional, concretament, s’ha especialitzat en l’estudi de les malalties infeccioses mitjançant l’ús de models matemàtics. Ha abordat qüestions relacionades amb la història natural i l’epidemiologia. És presidenta de la comissió gestora del Grup Interdisciplinari de Professionals vinculats amb la Salut (GIPS) del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des del 2022. Ha rebut el Premi Matemàtiques i Societat 2021 de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer de l’IEC, i, juntament amb el seu equip de recerca BIOCOM-SC, el Premi Ciutat de Barcelona 2021, el Premi Institucional Serrat i Bonastre 2021, el Premi de la Societat de Salut Pública de Catalunya i Balears 2022 i la Placa Josep Trueta 2023 al mèrit sanitari.
 
Lluís Ribas de Pouplana (Girona, 1965) és doctor en bioquímica, professor ICREA i cap de grup a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona (1988) i doctor per la Universitat d’Edimburg (1992). Va fer estudis postdoctorals a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), i va ser professor de biologia molecular a l’Institut de Recerca Scripps, a San Diego. L’any 2003 va tornar a Catalunya per dirigir un dels primers grups de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. La seva tasca investigadora està centrada en els mecanismes moleculars que controlen la síntesi de proteïnes, i en l’evolució del codi genètic. El seu laboratori ha descobert nous mecanismes de control de l’activitat mitocondrial, i ha contribuït significativament a la comprensió del paper de les modificacions posttranscripcionals en la síntesi del proteoma humà. Ha participat en programes de desenvolupament de fàrmacs, i en nombroses activitats de transferència que inclouen la constitució i direcció de dues empreses biotecnològiques. 
 
Montserrat Vilà i Planella (Figueres, 1965) és professora de recerca de l’Estación Biológica de Doñana, en la qual també ha estat vicedirectora d’investigació. És doctora en ciències biològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Després d’un postdoctorat a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, es va reincorporar com a secretària científica al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i com a professora d’ecologia a la UAB. Actualment, és professora associada de la Universitat de Sevilla. La seva recerca sobre ecologia de les invasions biològiques l’ha feta mereixedora de la presidència de l’European Group on Biological Invasions (NEOBIOTA). També és membre del Fòrum Científic per a la Regulació EU sobre Espècies Exòtiques Invasores, i membre científica de la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES). Ha estat membre de la Comissió d’Àrea de Recursos Naturals del CSIC i ha coordinat l’àrea de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de l’Agència Estatal d’Investigació (AEI). És membre numerària de la Real Academia Sevillana de Ciencias i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals d’Espanya. Ha estat guardonada amb la Distinció Ecosistemes Lluís Balaguer 2020 atorgada per l’Associació Espanyola d’Ecologia Terrestre (AEET), el Mercer Award 2021 de l’Ecological Society of America, i el Premio Nacional de Investigación Alejandro Malaspina 2021 en l’àrea de ciències i tecnologies dels recursos naturals.
 
Albert Cardona i Torrens (Tarragona, 1979) és cap de grup del Laboratori de Biologia Molecular del Consell de Recerca Mèdica (Cambridge, Regne Unit), professor de neurobiologia a la Universitat de Cambridge, i membre del Pembroke College. És doctor (2005) i llicenciat en biologia (2000) per la Universitat de Barcelona (UB), amb una estada postdoctoral a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA; 2005-2008). Ha estat cap de grup a l’Institut de Neuroinformàtica de Zúric (2008-2011) i a l’Institut Mèdic Howard Hughes, al Campus Janelia (2011-2019); i visitant a l’Institut Max Planck de Biologia Molecular i de la Cèl·lula (2006) i a la Universitat de Nova York (2019). La seva recerca se centra en el mapatge i la interpretació, tant amb experiments com amb modelització computacional, de circuits neuronals que abasten sistemes nerviosos complets. Expert en connectòmica, ha desenvolupat programari per al processament d’imatges de microscòpia de teixits biològics (Fiji, TrakEM2, CATMAID), amb èmfasi en la microscòpia electrònica per al mapatge de circuits neuronals del sistema nerviós de la mosca i d’altres animals. Promotor del programari de codi obert (si no es pot llegir el codi font, no se sap què fa un programa informàtic, i això no és científic) i de la publicació científica en revistes d’accés obert. Des del 2020 és editor revisor de la revista eLife, i des del 2023 n’és també l’editor en cap.