Notícies i actualitat
El 6 de maig va tenir lloc la segona sessió del Cicle IEC-ARA: «Qüestions IEC: interroguem, entenem, conversem», que pretén donar resposta a alguns dels grans reptes del present. Oriol Nel·lo, geògraf i membre de l’IEC, Andreu Domingo, demògraf i membre de l’IEC, i Esther Vera, periodista i directora de l’Ara i moderadora de l’acte, van protagonitzar una sessió que va tenir com a punt de partida la pregunta: «És possible un futur verd a les macrourbs?».
L’any 2050, el 68 % de la població mundial viurà en zones urbanes. Ho va recordar Andreu Domingo, sotsdirector del Centre d’Estudis Demogràfics i membre de l’IEC, durant l’acte coorganitzat pel diari Ara i l’Institut d’Estudis Catalans. Domingo es va preguntar si és possible parlar de ciutats verdes sense tenir en compte l’equitat i les desigualtats. El geògraf Oriol Nel·lo, director del Grup d’Estudis sobre Energia, Territori i Societat de la Universitat Autònoma de Barcelona, va afirmar que «les ciutats tendeixen a convertir-se en espais regionals, a expandir-se. Cada dia són més disperses i cada cop un percentatge més petit de persones viuen al mateix lloc on treballen». I aquest fet té un gran impacte ambiental: «com més dispersa és la urbanització, més consum d’energia», va reblar.
Per a assolir un futur verd a les macrourbs s’han de descarbonitzar les àrees urbanes, però això planteja reptes gegantins. «La producció d’energia renovable requereix grans superfícies de sòl», va recordar Nel·lo. I precisament les zones del territori que més energia consumeixen no tenen grans espais per a produir energies renovables. Quins instruments de planejament calen per a ordenar aquests nous usos del sòl? La dispersió de la urbanització —i el consum d’energia en transport que comporta— provoca desigualtats entre els grups socials. Així mateix, «l’adopció de fonts renovables, la millora de l’eficiència i l’aposta per l’autoconsum pot accentuar les desigualtats socials», va assenyalar el membre de l’IEC. En definitiva, la sostenibilitat de les macrourbs va molt més enllà de cobrir-les de verd: requereix repensar els models de mobilitat i planejament del territori i també fer front a les desigualtats socials.
La presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, va donar la benvinguda als assistents a la sessió i va agrair al diari Ara la col·laboració en una iniciativa que té l’objectiu de donar a conèixer l’expertesa dels membres de l’IEC, obrir l’Acadèmia a la societat i contribuir al pla d’enfortiment de la llengua mostrant que el català és útil i eficaç en qualsevol situació comunicativa.
La periodista cultural Laura Serra serà la moderadora de la tercera sessió, que abordarà el tema de la llengua. Es farà el dimarts 4 de juliol a partir de la pregunta «Com salvem el català?». Hi participaran el periodista i escriptor Màrius Serra i la lingüista Maria Josep Cuenca. El cicle, que consta de sis sessions durant el 2023, continuarà els mesos de setembre, octubre i novembre.