Notícies i actualitat
La Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans ha triat com a Tema de l’Any la «Producció d’aliments i sostenibilitat», i ja ha abordat aspectes com la «La sostenibilitat de la pesca a la Mediterrània» o «L’impacte ambiental de la producció agrícola». El dilluns 25 d’abril va continuar amb les xerrades emmarcades sota aquest fil conductor amb «El futur de la producció animal europea i mundial». La conferència va ser a càrrec d’Andrea Rosati, secretari general de la Federació Europea de Ciència Animal.
Actualment, el nombre de la població mundial se situa en 7,9 bilions. Per tant, la quantitat de persones a alimentar és considerable. Sovint s’ha dit que la causa per la qual no es pot alimentar tothom és perquè el menjar es perd. «Desafortunadament, reduir al 0 % el malbaratament de menjar no és possible», va lamentar el ponent. A més a més, ens trobem en una situació de creixement exponencial de la població humana i del canvi en la dieta cap a un consum major de proteïnes d’origen animal, i és per això que les produccions ramaderes tendiran a créixer al món. Però, com hem arribat fins aquí? Rosati va apuntar cinc factors: inversions, cultura, infraestructures, societat i expertesa tècnica als països en desenvolupament.
Àsia és el continent on l’increment de la població és major, seguit de l’Àfrica. Alhora, és en els països en desenvolupament on estan augmentant els productes animals, gràcies, també, a les noves tecnologies que intensifiquen la producció i a la pujada del comerç internacional. Tanmateix, l’increment de la producció animal té limitacions: «El medi ambient és una limitació evident, atès que la ramaderia contribueix en un 14,5 % a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle». La pujada d’emissions més forta arribarà de l’Àfrica i a Europa tendeix a disminuir. «La Unió Europea aplica noves estratègies per preservar el medi ambient, però a vegades ens oblidem que no som els principals culpables», va subratllar. Rosati va afegir que diferents aspectes socials que estan canviant també poden restringir l’augment de la producció: «Cada vegada s’interessa més pel benestar animal i per la protecció d’espècies, i apareixen més vegans i vegetarians per raons ètiques.»
El conferenciant va estimar situacions futures, com que la població mundial arribarà a 9,5 bilions, mentre que l’europea s’estabilitzarà en 725 milions (contra els 745 milions actuals). «Les produccions animals tindran un rol més gran per satisfer les sol·licituds incrementades», va assegurar, tot i que va puntualitzar que «el món haurà de produir més carn disminuint l’impacte mediambiental i respectant els aspectes socials». Per tal d’assolir aquest fet, Rosati confia en la investigació científica: «La recerca desenvoluparà tecnologies amb un impacte mediambiental menor i favorables al benestar ambiental.»
Per acabar, el ponent va manifestar la voluntat europea d’aconseguir la protecció del medi ambient, la conservació de les espècies i el desenvolupament rural: «Europa té línies d’orientació per a aquests objectius, però els països en desenvolupament no.» «Amb la demanda mundial d’increment de productes animals i les limitacions associades que té això, les possibilitats de mantenir el medi ambient com avui i, al mateix temps, satisfer la demanda mundial, són limitades», va concloure.