Torna a les notícies
La ICEA dedica una conferència a la reglamentació europea de protecció d’obtencions vegetals
25/03/2022

El dijous 24 de març, la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, va convidar Montserrat Garcia-Moncó Fuente, assessora jurídica de l’Oficina Comunitària de Varietats Vegetals (OCVV), per parlar sobre la missió d’aquesta agència. La conferència es va titular: La Oficina Comunitaria de Variedades Vegetales, garantía de la protección de las obtenciones vegetales.

Per començar la xerrada, la ponent va definir l’OCVV com una agència oficial de la Unió Europea (UE), la missió de la qual és «oferir i promoure un sistema eficient de drets de propietat intel·lectual que doni suport a la creació de noves varietats vegetals en benefici de la societat». La protecció de les obtencions vegetals garanteix els drets exclusius d’explotació d’una varietat vegetal a tots els estats membres de la UE. La durada d’aquesta protecció és d’entre vint-i-cinc i trenta anys, tot i que també s’atorga una protecció provisional compresa entre la publicació de la sol·licitud i la concessió definitiva.

El procés de concessió de drets té quatre fases: el registre de la sol·licitud, la seva comprovació, l’examen tècnic i la decisió final. Per tal que la resolució final sigui favorable, cal que la varietat compleixi cinc requisits: diferenciació, homogeneïtat, estabilitat, novetat i denominació varietal. Per accedir al dret de protecció, també és imprescindible pagar unes taxes: «L’OCVV és una organització totalment autofinançada, i el finançament s’aconsegueix amb les taxes de sol·licitud, d’examen i les anuals».

Però, de què serveix disposar del dret de protecció? «El dret permet que es requereixi l’autorització del titular per a l’ús del material protegit», va assegurar la conferenciant. Les accions per a les quals es necessita permís són la producció o reproducció, el condicionament amb vista a la propagació, la posada a la venda o venda, l’exportació o importació des de la UE, o l’emmagatzematge amb els fins esmentats. Tanmateix, tal com va recalcar Garcia-Moncó, hi ha excepcions com els actes realitzats en un marc privat amb fins no comercials o experimentals, així com quan es té per finalitat l’obtenció d’altres varietats o el seu desenvolupament.

Finalment, la ponent va indicar que el sistema europeu segueix atraient obtentors i és, ara per ara, el règim més important en l’àmbit mundial després de la Xina. Així mateix, va subratllar els privilegis que tenen els agricultors per a explotar les varietats protegides dins d’aquest sistema: «Normalment, cal pagar una remuneració justa i sensiblement inferior al preu normal de llicència, però també es preveu que els petits agricultors no hagin de pagar».