Torna a les notícies
Mor el genetista Antoni Prevosti i Pelegrín, membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans
01/09/2011

El genetista Antoni Prevosti i Pelegrín (Barcelona, 1919), membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC des del 1978, ha mort avui als noranta-dos anys. Catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB) del 1963 fins al 1986, va ser el primer catedràtic de Genètica en una universitat espanyola. El funeral per a Antoni Prevosti i Pelegrín se celebrarà demà, dia 2 de setembre, a dos quarts de dues de la tarda, al tanatori de Sant Gervasi (carrer de Carles Riba, 10-12, de Barcelona).

Tal com explica Mercè Durfort, també membre de la Secció de Ciències Biològiques, «els treballs de Prevosti són reconeguts arreu del món» i, de la seva aportació, destaca el fet que «va encetar una línia de recerca ―la genètica de poblacions i l’evolució― que encara ara es manté i, alhora, ha permès el desenvolupament de noves línies de recerca com són l’epigenètica, la biologia del desenvolupament i la genètica molecular». Segons explica Durfort, el genetista es caracteritzava «per la seva bonhomia i perquè era una persona molt assequible tant per als estudiants, com per als professors i els investigadors» i ha deixat «una important estela de deixebles» .
Llicenciat i doctorat en ciències naturals, Prevosti es va especialitzar en genètica evolutiva i de poblacions. Va ser professor de biologia general, antropologia i genètica, disciplina de què va ser catedràtic des del 1963 fins que es va jubilar, el 1986. Va aprendre les tècniques genètiques fonamentals de la drosòfila a l’Institut Italià d’Hidrobiologia (1948-1949) i es va iniciar en l’estudi dels caràcters quantitatius de la drosòfila ―de la qual va estudiar la variabilitat genètica en poblacions naturals i de laboratori― a l’Institut de Genètica Aplicada de la Universitat d’Edimburg (1953-1954). A la UB, va estudiar les variacions de les estructures cromosòmiques de la drosòfila i es va especialitzar en el polimorfisme cromosòmic per inversions de la Drosphila subobscura, sobre la qual va estudiar la colonització del continent americà.

Prevosti era membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i membre supernumerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Va publicar prop de tres-cents articles sobre temes de la seva especialitat i formava part del consell de redacció de diverses revistes nacionals i internacionals. Va rebre la Medalla Narcís Monturiol al Mèrit Científic i Tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1989) i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1994).

Entre els articles que va publicar destaquen «Geographical variability in quantitative traits in populations of Drosophila subobscura» (Cold Spring Harbor Symposia on Quantitative Biology, 1955, vol. 20), «Inversion heterozygosity and selection for wing length in Drosophila subobscura» (Genetical Research, 1967), «Distances between populations of Drosophila subobscura based on chromosome arrangement frequencies» (en col•laboració amb J. Ocaña i G. Alonso, publicat a TAG: Theoretical and Applied Genetics, 1945) i «The colonization of Drosophila subobscura in Chile. II. Clines in the chromosomal arrangements» (en col•laboració, publicat a Evolution, 1985).