Torna a les notícies
La política lingüística centra la Sisena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra
23/11/2020

El dijous 19 de novembre es va inaugurar la Sisena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra: «Accions polítiques sobre la llengua: adequació i eficàcia», que va tenir lloc dijous i divendres de manera virtual. L’acte va comptar amb les intervencions de Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC); Cristina Gelpí, vicerectora per a projectes per a la docència de la Universitat Pompeu Fabra, i Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. L’obertura va anar a càrrec de M. Teresa Cabré, directora de la Càtedra Pompeu Fabra i presidenta de la Secció Filològica de l’IEC. La conferència inaugural, titulada «Canvis socials i evolució de les polítiques lingüístiques a Catalunya (1979-2020)», la va impartir Avel·lí Flors-Mas, professor associat de la Universitat de Barcelona i secretari del CUSC-UB.

El president Ros va afirmar que «les llengües evolucionen, com les espècies biològiques» i que «si l’entorn varia, les llengües també es modifiquen». En aquest sentit, va sentenciar: «Podem intentar que aquesta evolució es faci sense perdre un llençol a cada bugada i vetllar per la llengua, protegint-la, normativitzant-la i permetent que l’evolució es faci en un marc científic consensuat». Com a exemples d’aquesta tasca va parlar d’«acceptar termes considerats abans tabú —com barco—, albirar dificultats o noses —com els accents diacrítics— o crear termes per a les noves realitats —com els LGTBI que ha incorporat recentment el diccionari de l’Institut». Va afegir que aquestes són tasques de les acadèmies de la llengua, però «els governs també tenen obligacions respecte de les llengües, en especial si aquestes es troben tensionades, ferides o en perill de mort, d’invasió, d’adulteració o substitució per part d’altres llengües». Per això, va finalitzar el seu parlament afirmant: «Comparteixo que, en el cas de la llengua catalana, és imprescindible la política lingüística».

Ester Franquesa, per la seva banda, va matisar que, per a ella, les llengües «no tenen capacitat de morir, sinó que són els parlants qui en van limitant l’ús». La directora general de Política Lingüística va fer tot seguit un repàs de la història d’aquest àmbit: «La normalització va néixer per a compensar la situació que heretàvem. S’han assolit moltes fites a favor del català i encara en queden moltes. Ara hem d’entrar en entorns amb murs que semblen molt difícils i amb una polarització del discurs polític que no existia als anys vuitanta, en una situació de crisi econòmica i amb una demografia molt més diversa». Va afirmar que el repte que cal afrontar ara és aplicar «una política lingüística d’Estat, de cohesió de la societat i que faciliti la vida dels ciutadans».

Cristina Gelpí va celebrar que més d’un centenar de persones d’arreu estiguessin seguint aquesta jornada i va qualificar de molt positiva la «mirada de la Càtedra sobre les polítiques lingüístiques de la Universitat Pompeu Fabra, perquè ajuda a veure on som i cap a on anem».

M. Teresa Cabré va destacar que el tema de la política lingüística, que «és dinàmica i es va adaptant a les circumstàncies», és molt interessant perquè «permet el debat i sempre en surten resultats que no s’havien vist abans».

El conferenciant, Avel·lí Flors-Mas, va oferir una anàlisi completa de la política lingüística del país i va presentar el que ell considera els reptes més importants que cal afrontar: «Equitat i reciprocitat, accessibilitat, valor social i sostenibilitat». Segons va explicar, algunes de les problemàtiques que cal abordar són «la desigualtat de drets i deures lingüístics, la interposició del castellà, el relaxament de regulació d’usos professionals o la presència minoritària en espais i activitats socialment atractius».

El programa del divendres 20 de novembre de la Càtedra va incloure les conferències «Les accions de política lingüística del binomi Estat-telecomunicacions: com s’exclou la immigració per raons de llengua», a càrrec de Maria Sabaté-Dalmau; «Els joves i la política lingüística», a càrrec de Marina Massaguer, i «Els usos lingüístics als Consells de Barri de Barcelona. Integració o exclusió?», a càrrec de Vicent Climent-Ferrando.