.png){kind=logo}
NotÃcies i actualitat
En el marc de la celebració del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, la Societat Catalana de Física reivindica la figura d’Yvonne Choquet-Bruhat i el paper fonamental de les dones en la construcció del coneixement científic.
La primera detecció d’ones gravitacionals, anunciada fa una dècada, va marcar un abans i un després en la història de la física. Aquell descobriment confirmava una de les prediccions més sorprenents de la teoria de la relativitat general d’Albert Einstein i obria una nova finestra per a observar l’Univers, especialment, els fenòmens més extrems com la fusió de forats negres.
En el marc del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, la Societat Catalana de Física va organitzar una jornada emotiva i reivindicativa per a recordar que la història de la física també s’escriu en femení. L’acte, centrat en la figura de la matemàtica i física francesa Yvonne Choquet-Bruhat, va servir tant per a aprofundir en l’origen teòric de les ones gravitacionals com per a reflexionar sobre els obstacles històrics i actuals que afronten les dones en l’àmbit científic.
Més enllà de la commemoració, la trobada va posar el focus en una contribució científica fonamental, però sovint invisibilitzada: els treballs matemàtics de Choquet-Bruhat que van establir les bases rigoroses de la relativitat general i que, dècades després, farien possible la predicció i la detecció de les ones gravitacionals.
La jornada va combinar conferències especialitzades amb espais de divulgació i debat. La professora Isabel Cordero, de la Universitat de València, va recordar que Choquet-Bruhat no només va treballar dins el marc teòric de la relativitat, sinó que en va establir els fonaments matemàtics. Va demostrar l’existència local i la unicitat de les solucions de les equacions d’Einstein, un pas imprescindible perquè la teoria fos matemàticament sòlida i perquè, dècades més tard, es poguessin desenvolupar simulacions numèriques capaces de predir la forma exacta de les ones gravitacionals generades per la col·lisió de dos forats negres llunyans. Sense aquest treball pioner, la detecció experimental anunciada per la col·laboració de LIGO no hauria estat possible en els termes en què es va produir. La teoria i l’experiment es trobaven, finalment, en un mateix punt.
Choquet-Bruhat, nascuda en una família amb forta tradició científica, va esdevenir també la primera dona admesa a l’Acadèmia de Ciències francesa, un reconeixement que simbolitzava una ruptura amb dècades d’exclusió femenina en les institucions científiques d’elit.
La jornada es va completar amb una taula rodona amb la participació de Ruxandra Bondarescu i Ana Climent, de l’Institut de Ciències del Cosmos - Universitat de Barcelona; Isabel Cordero, de la Universitat de València, i Carlos Sopuerta, de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC), i moderada per Jordi Miralda, investigador ICREA l’ICCUB-IEEC. El debat va anar més enllà dels aspectes tècnics per a abordar una qüestió de fons: per què noms com el de Choquet-Bruhat continuen sent poc coneguts fora dels cercles especialitzats?
En el context del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, es va insistir que la manca de referents femenins visibles no és una qüestió anecdòtica, sinó estructural. La recerca internacional mostra que les dones continuen infrarepresentades en la carrera investigadora i, especialment, en els càrrecs acadèmics superiors. També evidencia que l’interès de les nenes per les disciplines STEM es veu condicionat per estereotips socials i culturals, no pas per manca de capacitat.
Les expertes van subratllar que els programes de mentoria, la presència de referents femenins i una pedagogia més inclusiva tenen un impacte directe en l’autoestima i les expectatives de les joves. Visibilitzar figures com Choquet-Bruhat no és només un acte de justícia, sinó una eina de transformació.
Un dels missatges centrals de la jornada va ser la necessitat de revisar com s’explica la ciència. Massa sovint, els llibres de text han presentat una història parcial, centrada gairebé exclusivament en figures masculines. Recuperar noms com el d’Yvonne Choquet-Bruhat —o el d’altres matemàtiques i físiques fonamentals del segle XX— implica ampliar el relat i fer-lo més fidel a la realitat.
També es va assenyalar que persisteix un abandonament significatiu de dones després del doctorat, vinculat a la precarietat i a les dificultats de conciliació en un entorn acadèmic exigent. Canviar aquesta dinàmica requereix mesures estructurals, però també un canvi cultural profund dins les institucions.
La commemoració va cloure amb una nota d’esperança: el reconeixement creixent del paper de les dones en la història de la ciència i iniciatives simbòliques que restitueixen la memòria de científiques oblidades. El cas de Choquet-Bruhat exemplifica com el rigor matemàtic, la perseverança i el talent poden transformar la nostra comprensió de l’Univers.
Les ones gravitacionals no només confirmen una predicció teòrica centenària; també ens recorden que la ciència és una construcció col·lectiva, i que el futur del coneixement necessita totes les veus, totes les mirades i totes les intel·ligències.