Notícies i actualitat

El fet que les aplicacions de cites fomentin que els usuaris es presentin com a «productes» que s’han de vendre, amb una sèrie de característiques, erosiona «l’eticitat democràtica», en el sentit hegelià del terme. I no és l’únic àmbit on passa. En una nova sessió del XXIII Seminari de Filosofia Analítica: Saber, actuar, ésser, organitzat per la Societat Catalana de Filosofia, el passat 11 de febrer, Just Serrano, investigador i professor de la Universitat de Barcelona, va argumentar que «hi ha una forma de democràcia que és present en les nostres relacions i fins i tot en nosaltres mateixos». I això, en certa manera, permet fer un diagnòstic de l’època en què vivim.

Podem pensar que la culpa és del sistema. I, en certa manera, és així, sobretot per «la precarització de la vida de les persones», que analitza la filòsofa estatunidenca Wendy Brown.

Però la manera com ens relacionem amb els altres —com a veïns, treballadors o amics— i amb nosaltres mateixos i el nostre cos també afecta la democràcia. Això és perquè la línia que separa el que és públic de la vida més íntima cada cop està més desdibuixada. Recorrent a Montesquieu, Serrano va recordar que hi ha tres tipus de lleis i principis socials que sostenen els règims: la tirania, que se sosté amb la por; el règim monàrquic que es basa en l’estatus o la distinció, i la república, que se sosté amb la virtut. I va defensar que l’eticitat democràtica hegeliana té una dimensió educativa. Dit d’una altra manera, els hàbits que es cultiven a casa, dins de la família, són cabdals per a esdevenir ciutadans capaços d’escoltar i reivindicar drets.

Aleshores, la crisi actual de la democràcia té una dimensió d’aquesta mena? Es pot explicar per l’educació i la relació que tenim amb els altres i nosaltres mateixos en part per culpa del que han potenciat l’acceleració de processos i també les xarxes socials?

Òbviament, hi ha problemes sistèmics a escala macro que tenen relació «amb el projecte neoliberal i la tendència a precaritzar la vida de les persones», va dir Serrano citant Wendy Brown, però «no podem no tenir en compte l’eticitat».

Llavors, què podem fer per cultivar la democràcia? L’investigador i professor de la Universitat de Barcelona va citar tres autors clau que proposen posicions teòriques contemporànies diferents però complementàries: Sofia Näsström, de la Universitat d’Uppsala (Suècia), que reivindica que «el principi de la democràcia és la responsabilitat compartida»; Axel Honneth, filòsof i sociòleg alemany, que recupera una visió habermasiana de la democràcia i introdueix el concepte de deliberació en l’eticitat democràtica, i John Dewey, filòsof, pedagog i psicòleg estatunidenc, que aplicava el mètode científic a la filosofia. Serrano va afirmar que compartia la visió més pragmàtica de Dewey i va defensar portar l’experimentalisme a la política i la família perquè no és només «provem i a veure si funciona», sinó que també inclou elements deliberatius i de responsabilitat.

Serrano va deixar clar que l’individu és producte de la societat en la qual viu, que hem de tenir una relació diferent amb l’autoritat, i que hi pot haver conflicte entre diferents formes d’entendre la democràcia, perquè en el fons el més important és poder deliberar i canviar si l’experiència ens contradiu.

La pròxima sessió del Seminari de Filosofia Analítica: Saber, actuar, ésser tindrà lloc el 3 de març i reflexionarà sobre la circularitat: «És viciosa o virtuosa?»