Notícies i actualitat

És possible la transició cap a un model de producció i consum d’aliments més just i sostenible?

La solució no és fàcil. Bàsicament perquè el problema és multidimensional i cal «moure moltes peces del puzle alhora», va dir un dels ponents. Però el debat crític és un primer pas per al canvi. El 3 de febrer, la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), el Grup de Treball d’Economia Ecològica i Política Ambiental de la Societat Catalana d’Economia (SCE), la Societat Catalana de Geografia (SCG) i la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT) van deixar clar que repensar el sistema alimentari és una qüestió de voluntat política, però els mercats en marquen la pauta.

La producció d’aliments genera aproximadament un terç de les emissions globals de gas d’efecte hivernacle. Canviar el sistema que les genera i fer-lo més sostenible i resilient és un tema que es troba a la llista de pendents dels organismes internacionals des de fa anys. El 2021, al Food Systems Summit de l’Organització de les Nacions Unides, el tema va agafar embranzida. Dos anys després, diversos governs i institucions van reafirmar el seu compromís per crear una plataforma per a complir l’Agenda 2030. I és cert que s’han desenvolupat algunes iniciatives, però per al ciutadà és difícil veure canvis quan el preu de la cistella de la compra no deixa de créixer.

Això es pot canviar? És possible transformar el sistema «intensiu, industrialitzat i internacionalitzat» que ens aboca a aquesta situació, reduir-ne els impactes ambientals, garantir un nivell de vida adequat als productors i preservar les produccions locals? Marta G. Rivera Ferre, doctora en veterinària i en sociologia, i professora d’investigació a INGENIO (CSIC/UPV), va deixar clar, d’entrada, que «el sistema ja s’ha transformat, perquè no té res a veure amb el que hi havia fa cinquanta anys» i no hi ha «solucions úniques» per a desfer el camí fet. Per a aquesta experta, el marc fonamental de partida és posar sobre la taula si l’aliment es considera «com una mercaderia, com un dret humà o com un bé comú», i després treballar en diversos fronts, un dels quals implica, evidentment, fer canvis en la nostra dieta i reduir el consum de carn, que és responsable del 14,5 % de les emissions. Un pas complicat tenint en compte les recents recomanacions dietètiques de l’Administració Trump.

El context geopolític en què vivim és clau per a entendre per què és tan complicat fer canvis en el sistema alimentari. Jordi Sala Casarramona, president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, va fer un repàs històric ràpid de la política agrària de la Unió Europea, que ha provocat les vagues dels pagesos. Va mencionar les polítiques aranzelàries dels Estats Units i va subratllar el revulsiu que representen les noves tecnologies i, particularment, la intel·ligència artificial.

En aquest escenari, tenint en compte que la població mundial continua creixent, però el planeta és finit, què es pot fer a Catalunya, on el 60 % del territori és bosc, el 50 % té pendents de més del 20 % i hi ha vuit comarques considerades àrides? Sònia Callau Berenguer, enginyera tècnica agrícola i cap de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona, va assenyalar els reptes que s’han d’encarar en l’àmbit local. Aquests reptes exigeixen l’increment de la producció, el consum més sostenible, empreses que siguin econòmicament viables, disposar de sòl productiu i garantir l’atractiu i la continuïtat de la pagesia i el sector ramader. «Les dades diuen que hem de preservar el sòl productiu», va insistir tot remarcant que el sistema alimentari globalitzat sense control públic ens ha dut a la situació actual.

El 78,9 % dels catalans compren al supermercat o a grans superfícies i les compres als mercats municipals representen menys del 5 %, va constatar. Per això, és important que «els ajuntaments incloguin l’alimentació com a política municipal».

L’alimentació és «cultura, és economia, és salut, és educació... Hem de decidir com ens volem alimentar. És un debat que tenim pendent com a país», va concloure, just abans que el moderador de la sessió, Jordi Roca Jusmet, de la SCE, tanqués l’acte expressant la seva satisfacció per la interdisciplinarietat del debat.