Notícies i actualitat

«Sense llengua perdem allò que ens és més palpable del signe que ens uneix». La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Teresa Cabré, ho va dir d’entrada: «la sociolingüística és un àmbit crucial per al desenvolupament del país». Perquè la situació, va refermar el sociolingüista Miquel Àngel Pradilla, membre de la Secció Filològica, «és d’una gran complexitat i ens preocupa extraordinàriament». Però, el 22 i 23 de gener a l’IEC, les presentacions de ponents de diversos àmbits i procedències van deixar clar que la intervenció pensada obté els seus fruits.

A l’obertura de les jornades, Joan Sans, director del Departament de Política Lingüística del Govern d’Andorra, va palesar que «no es pot governar el futur del català des de la nostàlgia, sinó que s’ha de fer des de la dada i des de l’anàlisi». I seguint aquest precepte, a la primera taula rodona, Anna Torrijos, del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, va recordar els resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població del 2023.

Les dades són conegudes i poc afalagadores. Però, tot i tornar a posar sobre la taula que només el 32,6 % de la població té el català com a llengua habitual, la ponent també va voler remarcar que ha crescut «el nombre de persones que parlen el català en algun grau». Francesc J. Hernàndez, de la Universitat de València, hi va afegir un punt de vista matemàtic, amb propostes per a calcular la «massa» de la llengua i una conclusió clara: «l’ús màxim de la llengua depèn de la competència».

En aquest sentit, durant les ponències centrades en el bloc temàtic Immigració i llengua, els diversos convidats van aportar claredat sobre «el dret i el deure d’aprendre llengües rellevants a la societat d’acollida», sobre la sensació «d’injustícia lingüística» i la necessitat de gestionar malestars diversos en situacions de minorització lingüística.

Com s’expliquen les tries lingüístiques entre iguals? Què passa amb els adolescents? Segons dades oficials, el 49,1 % de l’alumnat no fa servir mai el català o el fa servir poques vegades. En aquest sentit, Roger Campdelacreu (UOC - URV), va remarcar que «la legitimitat lingüística no es construeix només per la competència, sinó en la interacció» i que potser cal «repensar la idea d’inclusió lingüística a l’aula». Carmen Cuadrado, de la Universitat de Lleida (UdL) va afegir-hi que el panorama a les xarxes socials no és especialment afavoridor. En una recerca sobre la Franja de Ponent va subratllar que «els espais digitals redefineixen l’estatus simbòlic de les llengües minoritàries dels adolescents».

El paper de la IA

En aquest panorama, què aporta la introducció de la intel·ligència artificial (IA) i les noves tecnologies? Nadia Azzouz, de la Universitat d’Andorra, va presentar una iniciativa que permet corregir l’ansietat de parlar en públic mitjançant la realitat virtual. Amado Alarcón, de la Universitat Rovira i Virgili (URV), va explicar que els models de llenguatge extensos (LLM) poden servir per a la planificació lingüística. Però Victòria Ferrando, de la URV, també va avisar que cal anar amb compte perquè els agents IA tenen biaixos de gènere. «El que més en té és ChatGPT», va dir. Però això no impedeix que els agents IA es puguin utilitzar com a assistents en el desenvolupament de la creativitat, com van apuntar Irene Solanich i Núria Camps, de la UVic, perquè constitueixen un suport, tot i el perill de deute cognitiu, o que els professors els usin per a activitats avaluatives. Potser perquè, tal com va destacar Esteve Valls, professor de la Universitat de Barcelona (UB), segons el resultat d’una prova diagnòstica feta a cinc facultats d’Educació catalanes, més del 30 % de l’alumnat de nou accés té un domini de la llengua mitjà-baix o baix. Per aquesta raó, va dir, «potser cal replantejar-se la conveniència de convalidar el C1 al final de l’ESO o batxillerat».

A la consulta

D’altra banda, en el món sociosanitari, l’ús del català també genera controvèrsia. El segon dia de les jornades, la ponència de Joana Pena Tarradelles, de la UPF, ho exemplificava amb una frase-recurs: «Mira, jo canvio “y nos entendemos todos”». Però no és això, perquè «el dolor s’explica amb matisos» i perquè «l’ús del català per part del metge fa que tot flueixi més», ja que per a molta gent «és més complicat comunicar-se en castellà a la consulta mèdica». El problema? Hi ha deficiència formativa per part dels professionals, els recursos són insuficients i el 061 s’utilitza poc. Una possible solució, en aquest sentit, és la intermediació lingüística perquè, com va remarcar Anna Gil-Bardají, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), «contribueix a pràctiques clíniques més segures».

Tot i que la situació és complicada en tots els àmbits, destaquen les iniciatives d’intervenció, en el món del lleure, que va presentar Natxo Sorolla, director de la Unitat de Sociolingüística de la Secció Filològica de l’IEC; el programa MultiLX, que van explicar Maite Puigdevall i Víctor Corona, de la UOC,per a enfortir l’ús del català en el món de l’esport; el Pla de foment de l’ús del català al comerç, que va descriure Xavier Tenorio, del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, o el programa TUCat, que van desgranar Llorenç Comajoan, de la Universitat de Vic (UVic), i Alba Ambròs, de la UB, ofereixen un punt d’optimisme.

A la conclusió de la VI edició de les Jornades, Natxo Sorolla va subratllar que el nombre d’inscrits, que amb més de 150 participants havia superat totes les expectatives. Per la seva banda, Miquel Àngel Pradilla, sociolingüista i membre de la Secció Filològica de l’IEC, va voler deixar clar que «la tradició sociolingüística catalana fa molt de goig».