Notícies i actualitat

L’Institut d’Estudis Catalans posa en marxa un any més un dels seus exercicis col·lectius més ambiciosos: l’informe transversal. Lluny de ser un informe sectorial o especialitzat, aquest document anual es caracteritza per un enfocament deliberadament integrador, que posa en diàleg totes les grans àrees del coneixement presents a l’IEC, des de les ciències experimentals i de la vida fins a les humanitats, les ciències socials, la història i la tecnologia.

La transversalitat no és aquí un simple recurs conceptual, sinó una manera d’entendre el coneixement i el paper de la ciència en la societat. Cada any, l’IEC escull un tema de gran rellevància social i científica i l’analitza des de múltiples perspectives disciplinàries, assumint que els grans reptes del present —com el canvi climàtic, la gestió del risc, la salut, la cohesió social, la governança o la llengua— són fenòmens complexos i interdependents que no poden ser compresos ni abordats des d’un únic punt de vista.

L’informe transversal es construeix al llarg de diversos mesos mitjançant sessions públiques, debats i aportacions d’experts de les cinc seccions de l’Institut. Aquest procés permet no només generar contingut, sinó també afinar preguntes, confrontar enfocaments i fer visibles tant els consensos com les tensions entre disciplines. El resultat final és un document que combina rigor científic, reflexió crítica i mirada prospectiva.

L’objectiu immediat de l’informe és ordenar el coneixement disponible sobre un tema clau en un moment determinat, amb el segell de qualitat acadèmica que caracteritza l’IEC. Però la seva funció va més enllà de l’àmbit estrictament científic: l’informe transversal està concebut com una eina d’interès social i institucional. Sense dictar polítiques, ofereix dades fiables, marcs d’anàlisi i criteris sòlids que poden servir de base per a la presa de decisions informades per part de les institucions públiques i la societat civil.

En aquest sentit, l’informe actua com un pont entre la recerca i el debat públic, entre el coneixement especialitzat i les preocupacions reals del país, fent visible que, en un món canviant, el coneixement també ha de ser col·lectiu, connectat i útil.

Informe transversal IEC 2026: Resiliència i adaptació en un món canviant

L’informe transversal de l’IEC 2026 se centra en un dels conceptes clau del nostre temps: Resiliència i adaptació en un món canviant. No es tracta d’una elecció casual ni merament acadèmica. El títol reflecteix una realitat compartida: vivim en un context de transformacions accelerades —ambientals, socials, tecnològiques, econòmiques i culturals— que posen a prova la capacitat de les societats, de les institucions i dels ecosistemes per a resistir, respondre i evolucionar davant les pertorbacions.

L’enfocament conceptual de l’informe parteix de la teoria de sistemes i de la perspectiva sistèmica, que considera no només les parts que formen un sistema, sinó també les seves interaccions i la relació amb l’entorn. Quan els sistemes són oberts, aquesta mirada incorpora necessàriament la seva capacitat d’adaptació i d’evolució. L’informe proposa debatre, precisament, com sistemes de naturalesa molt diversa responen a pertorbacions i quins factors en condicionen la resiliència.

Des d’aquesta mirada transversal, la resiliència no s’entén només com la capacitat de recuperar un estat anterior després d’una crisi, sinó com un procés dinàmic d’aprenentatge, transformació i adaptació. Aquesta perspectiva inclou tant els sistemes naturals com els sistemes humans: des del funcionament dels ecosistemes fins a l’organització social, la salut pública, la governança, l’economia o la cultura.

Per a assolir aquests objectius, l’informe s’articularà a través de cinc sessions. En aquestes trobades es presentaran visions procedents de diferents àmbits de la ciència i el coneixement, i s’abordaran preguntes fonamentals: com es mesura la capacitat d’adaptació d’un sistema: en termes d’estructura o de funció? Com es defineix i es mesura la funció d’un sistema: a partir de fluxos d’energia, de fluxos d’informació? És necessària una certa redundància per a garantir l’adaptació?

El recorregut de l’informe inclourà també una mirada al passat, amb exemples històrics de pertorbacions i respostes de sistemes —resiliència, adaptació, punts de no retorn o col·lapses— per a analitzar fins a quin punt la revisió de la història pot ajudar a afrontar els reptes futurs. A continuació, el focus se situarà en el present, amb una atenció especial a les pertorbacions derivades del canvi climàtic i a com les respostes d’uns sistemes condicionen les d’altres, un aspecte al qual es dedicaran dues sessions específiques.

Finalment, l’informe obrirà una mirada cap al futur per a discutir els reptes de gestió en un context de «sistema de sistemes», i explorar com una visió transversal i una gestió col·laborativa poden contribuir a una millor adaptació al canvi climàtic.

En aquest context, l’informe transversal IEC 2026 vol transmetre un missatge clar: fugir tant de l’optimisme ingenu com del pessimisme paralitzant. Apostar per una mirada realista i esperançada implica promoure accions orientades a millorar la previsió, la prevenció i l’adaptació davant del canvi climàtic. Un exercici de coneixement compartit que aspira a tenir impacte més enllà de l’àmbit acadèmic i a contribuir de manera significativa al debat públic i a la presa de decisions en un escenari d’incertesa creixent.

Cinc sessions per a generar coneixement compartit

La primera sessió va tenir lloc el passat dia 24 de gener, amb el títol «Una visió sistèmica com a eina de comprensió del món», en què es va proposar una revisió històrica orientada a identificar i analitzar pertorbacions induïdes per l’activitat humana en sistemes ecològics, socials, econòmics, lingüístics, tecnològics, etc.

La sessió va ser moderada per Ricard Solé, investigador de la Universitat Pompeu Fabra, i va comptar amb la participació de Marta Estrada, ecòloga marina vinculada a l’Institut de Ciències del Mar; Nicolau Dols, catedràtic de filologia catalana i president de la Secció Filològica de l’IEC; Josep Amat, catedràtic emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya, pioner en robòtica i membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, i Xavier Borge, investigador sènior de la UOC especialitzat en sistemes complexos urbans i socials.

La segona sessió tindrà lloc el 24 de febrer, a la Sala Pere i Joan Coromines, sota el títol «Canvis produïts per l’acció humana al llarg de la història en diferents sistemes». S’hi presentaran casos paradigmàtics de resiliència, adaptació, irreversibilitat i col·lapse i se n’examinaran les causes, els mecanismes de resposta i les conseqüències a diferents escales. L’objectiu és mostrar com l’estudi de precedents històrics pot contribuir a la formulació de models predictius i a la planificació de respostes més eficaces davant de futurs esdeveniments pertorbadors.

La sessió serà moderada per Miquel Molist, president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, i comptarà amb les intervencions de Josep Lluís Barona, membre de la Secció de Ciències Biològiques; Rosa M. Poch, de la Secció de Ciència i Tecnologia; Francesca Segura, de la Secció de Filosofia i Ciències Socials; Brauli Montoya Abat, pertanyent a la Secció Filològica, i Pere Benito, de la Universitat de Lleida. A més, la sessió també es podrà seguir en directe a través d’aquest enllaç.

La tercera i quarta sessions se celebraran el 24 de març i el 28 d’abril, amb el títol «Canvi climàtic i les pertorbacions relacionades». Les dues trobades estaran dedicades específicament al canvi climàtic i abordaran les pertorbacions vinculades a aquest fenomen des d’una perspectiva integradora. S’hi discutiran estudis actuals i es posarà un èmfasi especial en els mecanismes de resiliència i adaptació, així com en les estratègies de prevenció i mitigació.

La sessió del 24 de març se celebrarà a la Sala Prat de la Riba, a les 17.30 h, i hi intervindran Pep Canadell, membre corresponent de la Secció de Ciència i Tecnologia; Jordi Revelles, paleoecòleg adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona; Xavier Turon, doctor en zoologia marina i membre de la Secció de Ciències Biològiques; Mar Reguant, professora d’investigació ICREA a l’Institut d’Anàlisi Econòmica (IAE-CSIC), i Josep M. Panareda, especialista en biogeografia i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials. La sessió serà moderada per Joana Maria Seguí, catedràtica de geografia humana i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials. També en aquest cas, la sessió es podrà seguir en línia mitjançant aquest enllaç.

La segona part de les sessions dedicades al canvi climàtic tindrà lloc el 28 d’abril, a la Sala Pere i Joan Coromines, sota el títol «Canvi climàtic i les pertorbacions relacionades (II)». La moderació anirà a càrrec d’Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. Hi participaran Josep Maria Antó (ISGlobal); Eulàlia Planas, especialista en tecnologia i impacte ambiental i membre de la Secció de Ciència i Tecnologia; Montserrat Vilà, professora de recerca de l’Estación Biológica de Doñana i membre de la Secció de Ciències Biològiques; Xavier Sánchez Vila, doctor enginyer de camins, canals i ports i membre de la Secció de Ciència i Tecnologia, i Susanna Borràs, de la Universitat Rovira i Virgili. La sessió començarà a les 17.30 h i es podrà seguir en directe a través de Zoom.

Finalment, el 16 de juny de 2026 se celebrarà la cinquena i darrera sessió de l’informe transversal, a la Sala Prat de la Riba, amb el títol «Reptes per a abordar l’adaptació de forma col·laborativa i integradora». Aquesta trobada final oferirà una mirada de futur i abordarà els reptes de gestió en un entorn caracteritzat per altes interdependències, plantejant com gestionar un «sistema de sistemes». S’hi explorarà com un enfocament transdisciplinari i una gestió col·laborativa poden afavorir una millor adaptació al canvi climàtic i contribuir a reduir-ne les causes. La sessió serà moderada per Cèlia Marrasé, vicepresidenta de la Secció de Ciències Biològiques, i comptarà amb les intervencions de Josep Peñuelas, ecòleg i membre de la mateixa secció; Ferran Sagarra, secretari de la Secció de Ciències i Tecnologia; Enric Pol, catedràtic emèrit de psicologia social i psicologia ambiental de la UB, i Marta Sales-Pardo, de la Universitat Rovira i Virgili. Com en les altres sessions, començarà a les 17.30 h, i es podrà seguir en línia a través d’aquest enllaç.