Notícies i actualitat

L’alta divulgació científica es pot fer en qualsevol idioma. També en català, evidentment. Així ho demostra el nou pòdcast de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que s’ha presentat públicament avui a la seu de l’IEC. La iniciativa està composta per vint-i-quatre capítols amb veus expertes de totes les disciplines que reflexionen sobre els grans reptes del nostre temps i que ja està disponible a Spotify, YouTube i al web Evidentment.cat.

La rectora de la UOC, Àngels Fitó, ha destacat que Evidentment «és un producte d’una alta qualitat», fruit de la col·laboració de «dues institucions amb un clar compromís amb la llengua i una voluntat compartida de servei públic i de país».

Per a la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, el projecte «és la representació d’una aliança en el terreny acadèmic i comunicatiu» i respon a tres grans objectius: «l’extensió del coneixement científic a través de la divulgació; ser una acció de normalització lingüística, i un recurs de formació, com a mostra exemplar de discurs especialitzat en català». En aquest sentit, Cabré ha subratllat que el pòdcast és també «una acció de compromís dins el Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca a Catalunya».

Durant el diàleg entre Cabré i Fitó, s’ha posat en relleu que fer alta divulgació científica en català, avui, és «un acte de tossuderia quan hauria de ser una iniciativa completament normal», ha subratllat Fitó.

Cabré ha recordat que la divulgació científica pot canviar el registre segons el públic receptor, però ha emfatitzat que la precisió és indispensable. La supervivència d’una llengua, ha afegit, es basa en l’ús i, en un context globalitzat i de creixent multilingüisme com l’actual, «el discurs especialitzat es construeix utilitzant la llengua, i és amb l’ús que sorgeixen nous recursos lingüístics».

Ciència, llengua i intel·ligència artificial

El diàleg també ha abordat el paper de la intel·ligència artificial en la producció i difusió del coneixement. Cabré ha remarcat la necessitat d’exercir un criteri crític: «Hem de tenir una certa capacitat de discriminació», i ha recordat que «ChatGPT no té accés a les eines normatives del català». Per la seva banda, Fitó ha alertat que «la IA treballa a partir de continguts previs i, per tant, incorpora biaixos lingüístics i no té en compte elements culturals, per tant, no reflecteix la complexitat de la nostra cultura».

Els experts i expertes prenen la paraula

Seguidament, han pres la paraula alguns dels experts i expertes entrevistats al pòdcast que han assistit a l’acte de presentació. Han subratllat el paper del pòdcast com a eina per a fomentar el pensament crític. La filòsofa Marina Garcés ha afirmat que «la interrogació és la base de la ciència» i ha advertit que «una ciència que no pregunta i tampoc no es deixa preguntar s’assembla més al dogmatisme». En aquest sentit, ha destacat que el pòdcast «trenca jerarquies d’espai i temps, ja que fins i tot qui no pot accedir al coneixement per la via acadèmica pot endur-se les nostres veus i aprendre a través de l’escolta».

El metge i divulgador Salvador Macip ha insistit en la necessitat de recuperar referents fiables: «Necessitem que els prescriptors i mitjans de comunicació tradicionals tornin a ocupar un lloc de referència, que ajudin a destriar el gra de la palla per no caure en la pseudociència». Segons Macip, «l’única manera de sortir d’aquest forat és reconèixer les veus expertes i recuperar la capacitat de dubtar».

Per la seva banda, Jordi Camí ha reflexionat sobre els reptes de la comunicació científica i ha assenyalat que «la raó de ser original de la publicació científica era compartir el coneixement», una funció que, segons ell, «ha quedat soterrada per la visió de les publicacions com a mercaderies reputacionals» i que cal revisar els incentius que el sustenten.

Altres veus, com la de Joana Maria Pujadas, han situat l’educació «al centre de qualsevol política pública» i han advertit sobre els processos de feminització i precarització de determinades tasques en el sistema capitalista contemporani.

Mirant cap al futur

De cara al futur, Teresa Cabré ha afirmat que «l’ús social de la llengua en l’àmbit de la recerca depèn molt de la sensibilització de la ciutadania per eixamplar-ne els usos». Tot definint-se com una «pessimista activa», ha valorat positivament els acords del Pacte Nacional per la Llengua, tot i insistir en la necessitat de fer-ne un seguiment efectiu.

Des de l’àmbit universitari, Àngels Fitó ha conclòs que les accions d’enfortiment del català «han d’encaixar en un entorn digital i han de contribuir a prestigiar la llengua», tot defensant que «una certa discriminació positiva és necessària, perquè es tracta d’una llengua amenaçada».

Estrena del segon bloc de capítols

Coincidint amb la presentació a l’IEC, s’ha publicat el segon bloc de dotze episodis del projecte. En la primera entrega, es van analitzar sis grans qüestions: el pensament crític, la cultura científica, el benestar planetari, el genoma i l’exposoma, la comunicació científica i la intel·ligència artificial.

El nou bloc d’episodis s’ha centrat en els eixos següents, amb l’objectiu d’apropar el discurs especialitzat a la ciutadania, però mantenint el rigor científic de cada disciplina: el pas de l’economia del coneixement a l’economia de les dades, la ciència oberta, les desigualtats i la bretxa digital, la relació entre art, ciència i tecnologia, l’aprenentatge virtual, i la relació entre la neurociència i l’aprenentatge.

Per ordre alfabètic, els experts i les expertes que han participat en aquest projecte han estat:

• Andreu Mas-Colell, economista i membre de l’IEC
• Candela Ollé, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
• Cristina O’Callaghan, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC
• David Bueno, doctor en biologia i neuroeducació
• D. Emilia Redolar, neurocientífica i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC
• Isabel Ruiz, ambientòloga i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC
• Jaume Bertranpetit, biòleg, antropòleg i membre de l’IEC
• Joan Torrent, catedràtic dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC
• Joana Maria Pujadas, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC
• Jordi Camí, director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), vicepresident de la Fundació Pasqual Maragall i membre de l’IEC
• Josep Tabernero, cap del Departament d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona, director de l’Institut Vall d’Hebron d’Oncologia i membre de l’IEC
• Josep Peñuelas, investigador del CREAF i membre de l’IEC
• Salvador Macip, director dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC
• Ignasi Labastida, delegat del rector de la UB per a revistes científiques i ciència oberta
• Mercè Piqueras, biòloga, divulgadora científica i membre de l’IEC
• Marina Garcés, filòsofa i professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC
• Mireia Fernández-Ardèvol, catedràtica dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC
• Mònica Terrribas, periodista i membre de l’IEC
• Pau Alsina, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC
• Ramon López de Mántaras, informàtic, físic i membre de l’IEC
• Robert Clarisó, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC
• Sílvia Sivera, directora de l’eLearning Innovation Center (eLinC) de la UOC
• Teresa Cabré, lingüista i presidenta de l’IEC
• Teresa Guasch, vicerectora de Docència i Aprenentatge de la UOC

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Institut d'Estudis Catalans (@institutestudiscatalans)