Notícies i actualitat

Hannah Arendt deia que no era filòsofa, que el que volia era pensar la política amb «els ulls no enterbolits per la filosofia». Però, tot i allunyar-se de la tradició filosòfica, la seva obra té un impacte incontestable en el pensament contemporani. El 13 de gener passat, la filòsofa Fina Birulés va abordar aspectes clau de la seva obra en un col·loqui amb la participació d’arreu del món que va deixar clar que no sempre cal comprendre per a actuar.

La pregunta era gairebé obligada: les categories de Hannah Arendt serveixen per a explicar els temors de la nostra època? En el context geopolític actual, la resposta davant de la deshumanització del totalitarisme i la utilitat instrumental és refugi. Però Fina Birulés no va voler entrar-hi. I parafrasejant el que hagués remarcat la mateixa Arendt, va dir: «Us toca a vosaltres i no a mi entendre el que estem vivint». A més, va afegir: «no ens cal comprendre per a combatre el totalitarisme» perquè «la comprensió és retrospectiva».

Però la necessitat de respostes o d’una guia per a entendre l’acció política, la violència actual o la construcció del relat va marcar el desenvolupament de la sessió, moderada per Jordi Beltran, de la Societat Catalana de Filosofia.

Responent les preguntes dels participants, Birulés va deixar clar que «la política és un espai de relacions que permet la participació, que implica acció», que sovint pensem a posteriori, a partir de l’acció, i que el coratge és «atrevir-se a fer un pas sense saber com sortirà»; que el poder, per tant, és «acció concertada» i que formar part d’una comunitat política és la base essencial per a la dignitat i la llibertat. Per això, el que ens cal, va dir la professora de filosofia de la Universitat de Barcelona, «és repensar la política».

Més encara tenint en compte que la característica del món modern és la pèrdua de món comú. «Tothom sap que ens estan mentint», va afirmar Fina Birulés, però d’alguna manera «ens és igual».

Potser perquè el que caracteritza la modernitat és «la reinterpretació de les activitats humanes en termes de ‘labor’», és a dir que «tot està destinat a ser consumit». O dit d’una altra manera: que la recerca de la productivitat i el consum amenacen d’eclipsar l’esfera del discurs públic i l’acció col·lectiva. I això, per a Arendt, accentua la solitud i la invisibilitat, sentiments que ressonen de manera tronadora en la societat actual.

Per aquesta mateixa raó, va concloure la doctora Birulés que «ara és molt important (re)llegir les parts sobre l’imperialisme de l’obra Els orígens del totalitarisme, sense saltar les notes a peu de pàgina!».